Sherlock Holmes i Watson, Perry Mason i Paul Drake, Starky i Hutch, Simon and Simon, Tintin i Capità Haddock, Agatha Christie i el seu te, o Angela Lansbury i la seva màquina d’escriure són parelles que ocupen l’Olimp de les històries de crims mediàtiques i fascinants. Possiblement, a aquesta llista s’hi hauria d’afegir una estranya parella que configuren dos veteraníssims periodistes gironins, Tura Soler i Jordi Grau, que han treballat junts durant dècades a El Punt Avui, des que era Punt Diari i durant l’etapa llaga que es va dir El Punt. Tots dos signen un llibre extraordinari, tan interessant com entretingut, que porta per títol Sense càstig. Deu crims impunes (La Campana, 2022). Deu històries universals i magnètiques que descriuen un temps i un periodisme vocacional i amb un punt inquietant d’aventura.
La presentació del llibre, moderada amb complicitat per la directora d’El Món, Sílvia Barroso, ha omplert el funcional auditori de La Casa del Llibre a la botiga de la rambla Catalunya de Barcelona. Entre els assistents, periodistes d’ofici i comandaments policials amb dilatats fulls de serveis, fidels lectors i apassionats de la crònica negra, que han viscut tant els relats que narra el llibre com la feina de picapedrers dels successos que Soler i Grau han fet al llarg de la seva vida professional. El llibre exposa episodis criminals que han quedat sense resoldre, però també és un manual de periodisme d’investigació, de “persistència objectiva” i d’una feina que és més un estil de vida que un lloc de treball.
Uns altres temps
Ni Soler ni Grau han deixat pas a la nostàlgia. De fet, tots dos han coincidit que ara es treballa d’una altra manera. “Simplement han canviat els temps”, han conclòs. Canvis en les tècniques periodístiques i també les policials. Però si bé ha variat el sistema de treballar o la manera d’obtenir la informació, les històries que atrauen als lectors, no. La notícia no ha canviat i aquest parell de periodistes amb aquest llibre ho constaten. Segrestos, assassinats, homicidis i suïcidis encoberts que encara han de tenir un final. “El llibre neix perquè som uns bocamolls”, han admès tots dos, que han assegurat a la concurrència que va la idea va sorgir amb un dinar. Ja ho diuen que les sobretaules fan emergir tones de talent i de memòria.
En tot cas, els deu crims que Tura i Grau desgranen formen part de la història negra d’un país encisat per la proximitat de la notícia. De fet, el llibre ajuda a comprovar que malgrat les noves tècniques com l’ADN o bé la capacitat de recollir dades i informació, cal la mà humana per poder resoldre homicidis incomprensibles o que podrien dormir el son dels justos en un calaix d’una comissaria. Com hi juga el factor sort, o l’obsessió compulsiva d’un sol policia investigador, o simplement una bona investigació, però que resulta ineficaç han estat elements aportats per explicar la impunitat dels crims que expliquen.
Passió però sense pretensions morals
Tots dos han detallat petites anècdotes i curiositats de la seva feina, però amb traça i una passió controlada per la professionalitat dels seus relats. De fet, la presentació ha servit per comprovar com el llibre i el seu estil defuig de pretensions morals o professionals, simplement -i entenent el simplement com un concepte clau i fonamental- expliquen allò que contrasten, coneixen, investiguen i han descobert. Una feina ingent i discreta però altament eficaç lluny de les factories de true crime. Malgrat tot, els dos autors han reconegut que l’impecte mediàtic que donen fenòmens com “Crims” ha “fet sortir de l’armari els addictes de la crònica negra”.
“La secció de successos és la part del diari que ningú diu que llegeix, però que tothom se la mira i mai ningú hi vol sortir”, ha apuntat Grau. “Ara la gent ha perdut la vergonya i s’ha prestigiat la crònica de successos”, ha raonat Soler. Tots dos han defensat que com a periodistes fan el “primer esborrany de la història”. “Quan expliques un crim, no expliques la morbositat, expliques un entorn, una realitat”, ha subratllat Soler. “Nosaltres ho expliquem perquè ho hem viscut, no ho fem des de l’hemeroteca”, han sentenciat. “De crims n’hi ha i se’n parla”, han dit. El secret de tots dos és que en parlen bé -molt bé-, tant en el fons, com en la forma, amb la intensitat viva dels seus relats. Un secret revelat: quan arribar per primera vegada al Punt Diari, a finals dels anys 80, Tura Soler va demanar fer esports al diari. Sortosament, no li van fer cas.
