Triar bé els investigats

Si hi ha una frase estereotipada que repeteixen els polítics d’aquest país en cada estira-i-arronsa amb els que suposadament són o han sigut socis seus –de conveniència o per força– és el “que no s’equivoquin d’adversari”. Per molt gastada que sigui l’expressió, moltes vegades és possible que tinguin raó, tot i que només veuen l’equivocació en els altres i mai a les files pròpies. Sigui com sigui, aquesta tendència a errar l’enemic s’estén a altres àmbits i es troba també en algunes investigacions dels Mossos d’Esquadra. Podria ser el cas de l’afer Cornelius, sobre el qual aquest diari publica avui la segona informació. Si la setmana passada destapàvem que la policia de la Generalitat ha convertit un atestat per una baralla entre seguidors d’equips rivals en una investigació de l’antifeixisme, ara expliquem fins a quin punt han aprofundit els agents de la Comissaria General d’Informació en la persecució d’elements de suposada perillositat del que consideren “extrema esquerra”.

Com en el sumari sobre els tuits que criticaven els pares de Canet que van imposar del 25% de castellà en una aula de P-3 –una investigació lloada com a “profusa” per la fiscalia espanyola–, els agents no estalvien recursos ni sobreinterpretació, fins a arribar a l’especulació, en l’anàlisi de piulades i perfils a les xarxes socials. En el cas Cornelius, els Mossos van encara més lluny i a l’atestat hi ha una llarga llista de fitxes ideològiques completes sobre investigats que consideren potencialment perillosos. El fitxer es confecciona a partir d’opinions, idees polítiques expressades públicament –no parlem d’adoctrinament i plans violents a la deep web– i simples símbols de la dissidència política, d’alguns dels quals el pitjor que es pot dir és que estan passats de moda.

Totes aquestes investigacions prospectives –no justificades per cap fet delictiu concret– es fan passar pel perillós carril del potencial delicte d’odi –no se sap contra quin col·lectiu vulnerable, que és el que justificaria el concepte– i recorden massa a aquella “intimidació ambiental” del judici del Procés i a procediments policials d’una altra època i un altre cos. Tenint en compte la nul·la existència d’activisme d’acció directa de l’extrema esquerra a Catalunya, fa de mal dir quin és el motor que impulsa els Mossos a aixecar una investigació d’aquesta mena, amb gran acumulació de dades personals sense una justificació clara. I és d’esperar que els comandaments s’assegurin que no hi hagi pulsions errònies ni enemics equivocats.