El món de la música en directe ha tancat un 2022 amb unes “xifres de rècord”. Aquest dijous el Grup Enderrock i l’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC) han presentat ‘L’Anuari de la Música’ amb uns resultats “històrics” pel que fa a la indústria catalana del directe. D’aquest document en destaca el nombre d’espectadors en concerts i festivals de música en directe a Catalunya, que aquest 2022 ha escalat fins a 15 milions de persones. Aquest increment de volum d’espectadors també ha anat molt relacionat amb el creixement econòmic, pel qual la facturació del sector del directe musical de Catalunya ha augmentat un 60%.
Ara bé, cal tenir que aquest “boom” que s’ha experimentat l’últim any està completament condicionada per la finalització de la pandèmia de la covid que va tancar Catalunya a casa seva fa dos anys. És per això que des del sector tampoc creuen que les xifres que han registrat en el 2022 siguin les mateixes que es viuran cada any. Segons el director editorial del Grup Enderrock, Lluís Gendrau, es pot considerar que l’any passat va ser “el millor de la història”: “Un any excepcional que registra xifres molt per damunt de la mitjana que s’atribueixen: per un costat pel final de la covid, així com la coincidència d’any electoral”.
Aquest anuari també posa en valor l’increment de la presència de dones dalt dels escenaris amb grups com Al·lèrgiques al Pol·len, Les que FaltaBand o Maruja Limón. De fet, la presència de dones en els principals festivals de Catalunya se situa al 45%, amb un 34% de formacions amb dones solistes al capdavant i un 11% de grups mixtos. Una realitat, però, que no es veu tant en esdeveniments de menys pressupost o amb un format més reduït.
Menys català que mai
‘L’Anuari de la Música’ també fa referència a la presència del català dins les grans cartelleres de Catalunya. Tot i les xifres rècord de l’any passat, els cartells han programat menys artistes catalans que mai, amb només un 26%, dels quals tan sols un 17% actuava en aquesta llengua. Es tracta d’una realitat que ja va denunciar Plataforma per la Llengua, qui apuntava que la música en català no arriba ni al 20% de la programació dels tres festivals més subvencionats per la Generalitat: el festival Cruïlla, el festival Vida i el festival de Porta Ferrada.
