Les anomenades “carpeta catalana” i “carpeta escocesa” continuen voltant pels despatxos europeus. Més amunt o més avall a la pila dels afers pendents de resoldre, Escòcia i Catalunya continuen sent vistos per les cancelleries europees i per la capital comunitària des d’una òptica comuna. Oimés encara des de l’elecció del nou president català, Carles Puigdemont, que encara reforça més les similituds entre el procés català i l’escocès, on l’independentisme continua perseguint els seus objectius sota la batuta d’un lideratge alternatiu al de l’històric Alex Salmond.

Vist des de Brussel·les, asseguren observadors comunitaris a El Món, Puigdemont vindria a ser l’equivalent català a l’actual ministra principal d’Escòcia, Nicola Sturgeon. Escòcia va celebrar un referèndum d’independència el 18 de setembre de 2014. Uns dies més tard, el 9 de novembre, Catalunya organitzaria un “procés participatiu” sobre la independència. Una i altra consultes van aconseguir els mateixos resultats: tant l’un país com l’altre continuen formant part dels mateixos estats dels quals es volien independitzar.

Just l’endemà del referèndum escocès, Salmond va dimitir i va donar pas a la seva número dos, Nicola Sturgeon. Noves cares per a un mateix objectiu independentista.

Des de les institucions comunitàries, ara la substitució d’Artur Mas per Carles Puigdemont té moltes similituds amb tot allò relacionat amb Edimburg. El líder que havia donat a conèixer la causa més enllà de les pròpies fronteres, el primer que s’havia enfrontat a l’Estat seriosament, no aconsegueix prou empenta per als seus objectius, fa un pas enrere i el moviment continua buscant la via òptima. Sturgeon i Puigdemont, Puigdemont i Sturgeon. Amb un any de distància, sí, però els tempos comunitaris són força relatius.

La ironia d’aquesta anàlisi rau en què qui defensava la necessitat vital que Mas continués al capdavant de la Generalitat de cara a la comunitat internacional, ara es troba que la substitució ha estat rebuda amb total normalitat. Problema similar, vies similars de resoldre’l, atzucacs similars i desllorigadors similars. I amb la similitud, a més, que tant Salmond com Mas continuen atresorant tot un capital polític que un dia o altre pot tornar a revifar.

Nou comentari

Comparteix