La primera visita oficial del president cubà Raúl Castro a Europa no va ser a Madrid. Malgrat els llaços històrics, culturals i econòmics entre un país i l’altre, Castro va optar per visitar París a principi de mes, en una trobada que va ser rebuda d’allò més negativament per la diplomàcia espanyola. I aquesta setmana, per acabar-ho d’adobar, Hollande ha visitat el nou president argentí, Mauricio Macri. Cuba i l’Argentina, dues àrees d’influència tradicional hispànica que la República francesa, pragmàtica, està disposada a explorar a fons.

Durant la visita de Castro a París, bona part de l’opinió publicada espanyola va posar-se les mans al cap, entenent que Madrid havia perdut pistonada en les seves relacions transatlàntiques. Des de la proto-diplomàcia s’apunta a El Món que aquest malestar no era només mediàtic, sinó que és traslladable a bona part de la cúpula l’Estat. Oimés quan el ministre espanyol d’Exteriors, José Manuel García-Margallo, va ser incapaç de ser rebut per Castro en la visita oficial que va realitzar a Cuba el 2014.

De fet, aquesta va ser la primera vegada en què França va rebre un president cubà en els últims 21 anys. Ara que els embargaments comercials al règim castrista van caient un a un, el president de la República es va mostrar d’allò més interessat en situar les empreses franceses en primera línia, perquè puguin aprofitar l’obertura econòmica cubana des del minut zero.

Aquesta setmana, a més, Hollande ha realitzat sengles visites d’Estat al Perú i l’Argentina. Segons els plans de la diplomàcia francesa, Hollande havia de ser el primer mandatari europeu rebut per Macri, però el primer ministre italià, Matteo Renzi, se li va avançar la setmana passada en una visita improvisada. Fos com fos, a la Casa Rosada Hollande va instar l’Argentina a “reintegrar-se” a la comunitat financera internacional, i va animar les empreses franceses a instal·lar-s’hi. Hollande i Macri, a més, van signar 27 acords i convenis.

La proto-diplomàcia catalana veu en aquests tres exemples una mostra clara que les relacions diplomàtiques que l’Elisi i el Quai d’Orsay estan disposat a establir es guien, sobretot, per les possibilitats que detecten per obrir nous mercats per a les seves empreses.

Nou comentari

Comparteix