Xavier Bonastre ha estat una de les cares més mítiques de TV3, un d’aquells periodistes esportius de tota la vida en qui pensem quan rememoren retransmissions o anàlisi de partits icònics de fa uns anys. Després de 42 anys en antena, s’acomiada de la que ha estat casa seva perquè ha arribat l’hora de jubilar-se. El seu inconfusible bigoti va marxar fa un temps i ara li toca a ell, tal com han explicat des del Tot es mou aquest migdia. El programa d’Helena García Melero ha connectat en directe amb la redacció precisament avui que l’acomiadaven amb una festa que l’ha fet emocionar.
La setmana vinent farà 65 anys i ha arribat l’hora de marxar quan encara recorda aquell Gol a gol, un 22 d’abril del 1984 en què feia la primera intervenció a televisió. En una entrevista a TV3, ha reconegut que en aquest últim dia havia tingut una sensació estranya: “He tingut sentiments contradictoris i un cert vertigen perquè són molts anys i d’un per l’altre deixes de fer-ho“.
Les càmeres l’han acompanyat a la redacció d’Esports per última vegada i s’ha vist com l’aplaudien tot. “Ja t’estan trobant a faltar“, li ha dit la reportera. I ell ha volgut agrair que s’hagin apropat també excompanys per acomiadar-lo: “La sensació és magnífica“, ha reconegut visiblement emocionat.
🔴 Xavier Bonastre es jubila: "La sensació és d'un cert vertigen"
— 3Cat (@som3cat) March 5, 2026
El periodista va fer la primera intervenció a TV3 el 22 d'abril del 1984. La redacció d'Esports i altres companys ja retirats l'han ovacionat#TotEsMou3Cat
▶ https://t.co/QeCDq0vE3b pic.twitter.com/CuK5uTteAm
Els rituals de comiat de la redacció d’Espors a TV3
El Quique López Vilalta, el penúltim a jubilar-se, li ha donat el relleu en forma de xiulet periquito. L’Arcadi Alibés s’ha sumat a una festa en què han saltat, una redacció d’Esports plena de gom a gom: “Quina il·lusió aquestes imatges, carai. És que està molt jove i l’estimem molt, una abraçada i un petó immens per a ell a qui estimem molt. Un gran periodista d’aquesta casa. Que bé aquest comiat tan bonic i tan emotiu dels companys de la casa“, ha dit l’Helena mentre veia aquella festassa on el victorejaven.
A aquest ritual de comiat hi faltava l’últim pas, quan els companys escriuen el nom del periodista jubilat en un plafó improvisat que tenen al sostre. No han volgut mostrar com ho fan davant la càmera, ja que reconeixen que signen mentre els altres els pugen a coll i que és una imatge que prefereixen quedar-se en la intimitat. No voldran que es vegi com dibuixen les instal·lacions en un sostre que reconeix, amb la boca petita, que ja han “destrossat” alguna vegada.
Un adeu emotiu que deixa una mica més òrfena una redacció d’esports on es respira molt bon ambient, tendresa i complicitat en una generació de periodistes que van jubilar-se per deixar el seu lloc a la nova fornada.
