Roser Oliver i Olivella ha tornat al seu lloc de feina com a corresponsal de 3Cat a Jerusalem després d’unes setmanes de baixa. A la Nit dels ignorants de Catalunya Ràdio, ha tret a la llum què li ha passat i com es troba després de superar un problema mèdic que li impedia treballar. La causa? Un problema a la vista: “Aquí hi ha l’explicació del que m’ha passat“, ha escrit tot adjuntant unes declaracions molt esperades pels seguidors de les seves cròniques.
El problema de salut ha estat important, ja que s’ha tractat d’un infart del nervi òptic. Agraïda pels missatges de preocupació que han enviat els oients, ha donat detalls sobre el tema en una trucada telefònica: “He tingut un problema important a la vista, en concret una mena d’infart al nervi òptic de l’ull dret que m’ha deixat una visió borrosa permanent en aquest ull. Vaig decidir anar cap a Barcelona per veure els metges allà i intentar fer-hi alguna cosa. M’ha quedat clar que no hi ha res a fer i, a partir d’ara, he de dur una vida molt sana. M’han dit que he de dormir bé, menjar bé, fer exercici… una cosa que és bastant incompatible amb la vida que porto aquí a la corresponsalia de Jerusalem“.
No ha perdut la visió, però la té borrosa: “Com que ha estat un infart, doncs les fibres del nervi òptic mortes s’han quedat mortes i no es poden recuperar. El problema és que hi ha entre un 25% i un 30% de possibilitats que em pugui passar a l’altre ull i això sí que seria molt més seriós“. La periodista confessa que ella ja tenia una predisposició a patir un problema d’aquestes característiques perquè té l’entrada del nervi òptic molt estreta i a la mínima que hi ha hagut un problema de circulació, la sang no ha pogut entrar amb fluïdesa i ha provocat l’infart”. Aquesta és la predisposició que ella té, però no la causa perquè en aquest cas funciona exactament igual que amb el cor: “El colesterol, el sucre, la hipertensió… Tot de coses que no tenia abans, però després de la guerra de Gaza vaig arribar a passar un estrès tan gran que va fer que m’aparegués tot això. Vaig haver de començar a medicar-me i no sé exactament quina ha estat la causa, però segur que l’estrès hi ha ajudat“.
Avui torno al meu lloc de feina a Jerusalem després d’unes setmanes de baixa per un problema a la vista. Gràcies als oients de la “Nit dels ignorants” que han mostrat la seva preocupació per aquesta absència . Aquí hi ha l’explicació del que m’ha passat.https://t.co/g2HPHzH9x8
— Roser Oliver i Olivella (@oliverolivella) November 4, 2025
Roser Oliver confirma que aquest Nadal s’acomiadarà de la corresponsalia
La Roser ha tornat a Jerusalem perquè ha acabat amb totes les visites mèdiques que podia fer a Barcelona. Avui mateix tornarà a treballar des de la corresponsalia, però al Nadal posarà punt final a la seva etapa aquí: “Aprofitaré aquest mes i mig que em queda per anar desmuntant tota la infraestructura que he tingut aquí en aquests tres anys i mig en aquests mesos tan intensos“.
Encara no ho ha acabat de parlar i no està concretat, però segurament la veurem a partir de l’any vinent a la redacció d’Internacional de TV3 a Sant Joan Despí com feia abans de marxar cap a Jerusalem. Ella ha treballat fora de casa diverses vegades, ja que ha ocupat la plaça d’enviada especial a altres països com Bòsnia: “Jo sempre havia anat com a enviada especial als altres llocs, una cosa molt intensa però molt curta. Per exemple, a l’Afganistan vaig viure el meu pitjor moment professional que va ser quan van tirotejar el vehicle en el qual anàvem. Van matar dos periodistes que anaven amb mi al cotxe i allò va ser el més bèstia que he viscut mai en la meva carrera professional”.
Al Jerusalem ha estat “absolutament esgotador” els dos últims anys de guerra: “No l’hem pogut veure de prop com potser sí que vam fer en altres països perquè Israel no ens ha permès entrar a Gaza, però el volum de feina ha estat tan i tan intens en un ambient tan tens i depriment que crec que res del que em pugui passar en el futur es podrà comparar amb aquesta experiència“.
Té clar que trobarà a faltar aquesta experiència: “Tothom diu que quan passes per aquí, és un conflicte que t’acompanya tota la vida i que vas seguint sempre”.
