Els protagonistes de les sèries no solen morir, si no és que han de morir per alguna raó. I, pel que sigui, això és el que ha passat en el capítol final de la sisena temporada de la sèrie de les tardes de TV3, Com si fos ahir. Un accident absurd, digne d’aquelles arrencades d’episodi de la memorable Six Feet Under, ha posat fi a la trajectòria d’un dels personatges troncals de la colla protagonista, el Quim Muñoz (Jordi Rico). Amb un toc irònic, justament el dia que es decideix a vèncer les seves supersticions i passa per sota una escala, mor de manera esperpèntica i amb autèntica mala sort.

Moment traumàtic en una ficció que va començar, justament, en un enterrament que feia retrobar vells amics i companys d’institut –el Reina Sibil·la– al cap de molts anys. El difunt que donava peu a l’inici de Com si fos ahir, mai se l’ha vist, només se sap que era el germà de l’Andreu (Marc Cartes) i que havia mort en un accident de trànsit. Ningú, entre els espectadors, l’ha plorat mai. Però el Quim és tota una altra cosa: fa sis anys que els seguidors del Comsi –una sèrie que manté quotes de pantalla al voltant del 20% després de tot aquest temps– segueixen les seves peripècies absurdes, sovint hilarants, a través del trio còmic, gairebé de tebeo, que formava amb la seva dona, la Cati (Olalla Moreno), i el seu fill, el Marc (Marco H. Medina).
Una mort no prevista després de dos falsos drames
És per això que la seva mort sobtada al final d’un capítol amb dos falsos drames que s’intuïen arran del penúltim episodi –el no-infart del Miquel (Eduard Farelo) i la no-mort en accident de globus de la Cati i l’Eva (Alícia Gomzález Laá)– ha provocat entre els fans de la sèrie una reacció gairebé equiparable a la que va casusar la mort de Merlí (Francesc Orella) a la sèrie que portava el nom del protagonista i que ha sigut l’èxit internacional més important de la cadena de televisió pública catalana.
Els comentaris a la xarxa reflecteixen tota mena d’opinions, des de tristesa per l’empatia generada amb un personatge que queia bé fins a sorna i sarcasme sobre els guionistes, que no deixa de ser un clàssic cada final de temporada.
D’altres defensen la sèrie davant l’allau de crítiques. I n’hi ha que hi fan broma amb un sa sentit de l’humor. Sigui com sigui, la reacció és una prova més de l’èxit de la sèrie i dels seguidors que té. Encara que sigui per criticar-la com a bons catalans tribuneros.