Cesc Triquell ha estat un dels exconcursants d’Eufòria que més ha triomfat en el món musical. Aquest mes de gener serà important per a ell perquè treu nova cançó i torna als escenaris per promocionar el seu disc. Avui mateix ha concedit una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio en què ha demostrat que té ganes de menjar-se el món, però tot mantenint els peus a terra. Sense pèls a la llengua, insisteix en la importància de cuidar la salut mental perquè és necessària per a tota la resta. A més a més, ha sorprès que parli malament de la seva experiència en l’exitós concurs musical de TV3.
La primera resposta que ha donat en aquesta intervenció demostra que no li fa vergonya parlar de sentiments: “No sé com estic“, ha reconegut. Un any després d’omplir la Sala Apolo de Barcelona, ara ha demanat que l’entrevista tingués lloc en aquell escenari: “No m’agrada sortir de festa, els espais socials m’aclaparen més ara que abans. Aquesta sensació no té res a veure amb la meva participació a Eufòria, sinó que la meva bateria social ha anat baixant a mesura que he vist com interactua la penya. Jo no em drogo, ja no bec i ja no em destrosso el cap, així que soc més conscient de les coses. Vaig deixar d’anar de festa cada setmana i vaig adonar-me que havia de treballar per poder expressar el que estava sentint sense dependre d’una substància inhibidora”.
Triquell reflexiona sobre el seu pas per Eufòria
Què és el que ha dit sobre el seu pas per Eufòria? Bàsicament, que encara no ha acabat d’assumir tot el que va passar en la seva vida: “El meu pas per Eufòria és un trauma, però els traumes no tenen per què ser dolents. Els traumes t’ensenyen i jo soc un privilegiat perquè he après molt d’això. Eufòria va generar-me un impacte vital molt heavy que encara estic processant. Encara no sé si haver anat a Eufòria és una cosa de la qual sentir-me orgullós o avergonyir-me. No sé per què, potser perquè crec que em vaig presentar com a una decisió que vaig prendre sense saber què era allò. Jo estava en un moment bastant xungo i necessitava un estímul vital”.
El cantant no té clar què pensar al respecte: “A vegades dic que estic molt orgullós d’haver-ho fet perquè m’han passat coses molt maques gràcies al programa i hi he conegut gent molt maca, a més a més que ara puc viure de la música gràcies al programa i he d’estar-los molt agraït. D’altres, tenint en compte el meu romanticisme cap a la música, em sembla criminal que es facin certes coses de la manera en què es fan. Em sembla criminal que en un concert no hi hagi coreografia, em sembla tot una faràndula maquillada que per mi no fa un favor ni ensenya res de positiu a la gent”.
“La meva vida sense Eufòria no hauria estat tan diferent perquè estic fent el mateix que feia abans. Tot canvia perquè passen coses noves, però segueixo trobant la meva teràpia en la música i continuo amb xapes amb els amics. Continuo tenint els meus pilars ubicats de la mateixa manera que abans”, ha etzibat.
El cantant, molt reflexiu en una entrevista sobre salut mental
Triquell acostuma a oferir entrevistes molt reflexives, però insisteix que no vol ser imatge de res: “Tampoc no m’agradaria anar que soc un anàrquic i que visc al marge de la societat perquè porto unes sabates de marca, tinc telèfon mòbil, envio Whatsapp, tinc Netflix… Sé les derrotes que tinc contra el capitalisme i la societat, però sí que intento ser conscient dels vicis que té i de les direccions que prenem com a col·lectiu. Fa uns mesos, el fet d’estar constantment analitzant el món em va fer estar desconnectat de mi i amb una autoestima de merda. Arriba un punt en què m’adono que he de ficar merda sota la catifa i ja hi haurà un dia en què m’hi afrontaré”.
“Les coses no se superen, només pots arribar a conviure-hi, entendre-les i acceptar-les. A vegades m’ha passat de reviure traumes i coses de quan tenia 5, 3, 4 o 12 anys. Les coses les pots fotre sota la catifa, però t’acaben tornant. Tenim estímuls que ens evadeixen d’enfrontar-nos a les nostres vulnerabilitats”, ha dit.
