Tomàs Molina ha concedit una entrevista al Col·lapse de Ricard Ustrell que ha agradat molt als teleespectadors. L’icònic presentador del Temps de TV3 ha canviat de registre per parlar sobre la seva trajectòria professional, el seu paper com a professor i el futur climàtic que ens espera. Fa més de 36 anys que treballa en el servei de meteorologia de la televisió pública, però continua amb ganes de més: “No cansa perquè, encara que cada dia sigui el mateix, també cada dia és un repte. A mi m’agraden els reptes i, encara més, un com aquest que és doblement intel·lectual”.
Si li agrada tant treballar a TV3 és perquè aquí han estat pioners a l’hora de parlar del temps: “Estem molt avançats respecte d’altres televisions. Som molt tecnològics perquè ens ho fem tot nosaltres, des dels models numèrics fins a les prediccions. Tot el que veus és propi nostre i no hi ha moltes televisions al món que ho facin, això. A Catalunya hem estat de les primeres xarxes del món que va haver-hi observació, la primera televisió amb un radar meteorològic a Europa va ser TV3, així com també una de les primeres en tenir un receptor del Meteosat”.
Tomàs Molina revela que van oferir-li anar a treballar a Madrid
“Si mires la llista de meteoròlegs a les televisions espanyoles, la gran majoria són catalans i han estat becaris nostres. A casa nostra sempre ens ha agradat aquest món i saber quin temps farà, no sé dir-te per què”, ha reconegut. Aquest és un dels motius que fa que vulgui continuar treballant a casa: “Històricament em van oferir anar a treballar a Madrid quan començaven les televisions privades, però no vaig anar-hi perquè aquí estic bé i tenim una part de cultura més científica”.
En aquest sentit, també ha deixat clar que tindria gràcia dedicar-se a aquest món als Estats Units: “Allà hi ha una meteorologia més forta amb més tornados… Però aquí tenim de tot i estem molt bé”.
El presentador reflexiona sobre el canvi climàtic
El presentador del Temps de TV3 continua formant-se, ja que assegura que està fent un doctorat: “A la meva edat, sí… El meu objectiu és ser doctor abans dels 60 anys”, riu. Estudiant i, alhora, professor d’un màster que el manté ocupat: “Sempre pregunto als meus alumnes si saben el Pare Nostre, si coneixen què era la Internacional i el Cara al Sol. Et sorprendrà saber que molt pocs coneixen les tres coses”.
La fama l’acompanya allà on va, després de tants anys: “Quan vinc a esquiar, cosa que feia més abans perquè ara els meus fills ja no volen, sempre em pregunten quan nevarà. El que he descobert és que si els contestes, et miren com si fossis molt estrany. Així que, normalment, tendeixo a dir generalitats”.
Tomàs Molina insisteix en què hem de continuar lluitant contra el canvi climàtic i que els governs han de posar-se les piles de debò. Sap que les sequeres augmentaran i que això generarà problemes a Catalunya i, sobretot, al sud d’Espanya. Ara bé, ha volgut enviar un missatge d’optimisme: “Deixarem de tenir tanta neu i hi haurà més sequeres per culpa del canvi climàtic, sí. Però em fa molta ràbia del concepte que no hi ha futur, que ve el desastre. Això no és veritat. Està canviant el clima, anem cap a un país més càlid i amb menys aigua, però no és una fi del món. Serà un món diferent, però no pot ser que hi hagi nens amb angoixa climàtica perquè sortiran noves oportunitats”.
El problema, segons l’expert, és que no hi ha hagut informes i estudis científics sòlids en aquesta matèria fins al 2014: “No és tan fàcil canviar el món de cap a peus, però els governs comencen a fer coses”.
2
