Rigoberta Bandini és la dona del moment. Hi havia moltes expectatives al voltant de la seva actuació al festival de Benidorm, però pocs s’haurien imaginat que acabaria oferint un espectacle de tal magnitud. Avui ningú no parla d’una altra cosa, la catalana és tendència i amb raó. El seu cant feminista l’ha fet tocar el cel i ara és la gran preferida per acabar representant Espanya a Eurovisió, el que ja dona per fet la gran majoria dels teleespectadors de TVE que ahir van vibrar amb la seva posada en escena transgressora i teatralitzada. Alguns esperaven que ensenyés un pit en directe… el que va acabar fent, encara que no fos el seu propi. Amb la boca oberta va quedar-se tothom quan va aparèixer l’escultura d’un pit gegant en forma de globus terraqüi a l’escenari.
Volia cridar l’atenció i ho va aconseguir, fins al punt de convertir-se en la candidata més votada pel públic en la semifinal del festival gràcies a un Ay mamá que pretén ser un cant a totes les dones, mares i pits del món: “Volem que Europa celebri els cossos, la llibertat i la vida. Visca les mares!”, deia en directe. Durant la roda de premsa posterior, molts li preguntaven si el pit havia estat prou gran i ella triomfava amb la resposta: “Mai no es prou gran. La simbologia del pit és important perquè ja que no es poden ensenyar els pits enlloc, doncs vam fer una escultura perquè així no ens poden dir res. Repeteixo que el més important és la nostra presència i el pit és un element més”. El que no pot negar, però, és que aquest ha estat l’element més comentat de l’actuació i que podria fer-li guanyar una plaça a Eurovisió molt desitjada.
Darrere d’aquesta artista cridanera s’amaga Paula Ribó, actriu de doblatge i dramaturga nascuda a Barcelona el 1990. Volia ser una artista i va optar per un nom artístic que és tendència a Twitter des d’ahir al vespre. En la lletra de la cançó, escrita abans de convertir-se en mare, anuncia que el seu desig és aturar el món amb la mare “tot traient un pit fora al pur estil de Delacroix”. Vol omplir l’escenari amb la força de les dones, les creadores de vida que s’han d’unir amb un objectiu comú. El seu és poder guanyar el festival per acudir a Eurovisió i convèncer els europeus de la potència d’una dona i la importància d’alabar “els pits que creen vida”.
