Núria Marín (Viella, 1981) presenta Love cost a 3Cat, un reality que suposa el retorn dels programes de cites a la televisió pública. Amor i diners protagonitzen un projecte cridaner en què el concursant protagonista es troba amb dos pretendents que busquen una relació de debò i dos més que, en realitat, el volen enganyar per endur-se el premi en metàl·lic. Ell o ella haurà d’anar tenint cites fins que es decanti per algú, de qui no sabrà les seves intencions fins al final del capítol. Al capdavant hi ha una presentadora d’una trajectòria televisiva molt llarga a Mediaset i una fama cada vegada més accentuada a TikTok. La periodista ha aterrat amb força als continguts en català i El Món l’entrevista ara que s’ha fet un lloc a televisió catalana.
S’acaba d’estrenar Love cost, el seu primer programa com a presentadora en solitari i en català. Nervis pel feedback que pugui rebre?
Estic molt contenta amb què, per fi, pugueu veure Love cost. Tenia moltes ganes de compartir el programa amb tota l’audiència i ara ja és vostre. Espero que agradi i que pugueu jugar vosaltres també amb els protagonistes per veure si la gent va per l’amor o pels diners.
Com li va arribar la proposta? Vostè mai no havia presentat un programa d’aquestes característiques.
Em van trucar de Minoria Absoluta mentre jo estava de vacances a la platja i, de seguida, vaig dir que sí perquè em va fer molta il·lusió que pensessin en mi. Em vaig sentir molt afalagada i el format em va encantar. Veia que buscaven donar-me l’oportunitat de mostrar un registre nou i això sempre s’ha d’agrair. No m’ho vaig pensar gens, vaig dir que sí de seguida.
A quin tipus de públic va adreçat Love cost?
Atraurà a tota mena de públic perquè crec que tothom podrà veure’s reflectit en algú d’una manera o d’una altra. Hi participa gent de totes les edats, de feines dispars, de diferents orientacions sexuals, d’estils diferents… Molts es podran identificar amb algú i, a més a més, pot arribar a tota mena de públic. Potser hi ha algun adolescent que estigui veient el programa i passa per darrere el pare o la mare i s’hi interessen perquè aquest és un programa que manté la intriga fins al final. En el meu cas, de la meva família només ha vist Love cost la meva parella i la meva neboda de vuit anys. A ella li va encantar i va estar intrigada fins al final! Jo la veia indignada i emocionada malgrat ser molt petita.
Love cost és un caramel·let que, fins fa poc temps, no ens hauríem imaginat a TV3. Troba que la televisió pública s’està modernitzant amb formats com aquest?
Jo crec que TV3 sempre ha estat una cadena molt moderna i, al final, ells volien fer una cosa com aquesta des de feia temps, però a vegades no es troba la manera ni el format. Pensar un producte original no és fàcil, de fet, ja que moltes vegades es fan versions de formats estrangers i aquí, en canvi, volien que fos fet a casa. Love cost va acabar sent l’escollit després d’un temps de creació molt llarg, en el qual volien que tot quadrés i que no ens trobéssim amb problemes imprevistos durant el rodatge. Crec que TV3 sempre troba la manera de fer coses noves, diferents i sense deixar de ser referents arreu.
L’amor i els diners protagonitzen un programa que donarà peu que els teleespectadors juguin des de casa i, per tant, pot tenir una gran repercussió també a les xarxes. Què agrada més als catalans? El sexe o la pasta?
Jo crec que, en el cas dels catalans, és un 50%-50% clarament. Ens agrada molt l’amor, però també ens encanta jugar. De fet, et diria que ens agrada més el joc que els diners.
Pel que fa a la mecànica, veurem cites ràpides, però els participants també tindran molt de temps per explicar les seves històries. L’objectiu és que l’audiència empatitzi més amb ells?
No és un format ràpid, els programes duren al voltant de 50 minuts i tenim temps de conèixer els protagonistes bé. Hi haurà temps de sentir les seves històries i d’empatitzar amb tots ells, també amb els interessats. En un primer moment, tots passaran per les cites ràpides que són més dinàmiques i després serà el torn de la seducció. És tot un procés en el qual tots riurem molt perquè veus que el protagonista sospita que algú l’està enganyant i els intenta enxampar d’una manera que, des de fora, t’adones que no li servirà per sortir de dubtes.
Durant el rodatge, vostè i bona part de l’equip no sabia les identitats dels qui intenten enganyar la persona protagonista. Ha estat una manera d’aconseguir que les seves reaccions fossin més genuïnes?
De seguida em vaig adonar que seria perillós si realment sabia qui venia per diners i qui venia per amor. Se’m podia escapar! No saber-ho ha estat la manera que he trobat de poder jugar en paral·lel amb el protagonista i de tenir reaccions zero fingides, ja que reacciono de debò bàsicament perquè fins llavors no sabia les intencions que s’amagaven darrere dels aspirants. Si jo n’era conscient, també corria el risc d’acabar condicionant la decisió del protagonista, i havia de sorgir 100% d’ell.
Els concursants han fet un exercici d’intuïció 100% a l’hora d’escollir amb quin dels interessats o interessades es queda. Vostè sospitava, des de dins, quins eren els infiltrats. Va encertar-ho?
De vegades sí i de vegades no. M’he endut moltes sorpreses i també m’han enganyat a mi, tot i que sempre havia pensat que tenia bona intuïció.
En aquest tipus de formats sempre hi ha un o dos concursants que reben més estima de la xarxa que d’altres. Té al cap qui pot ser el gran preferit d’aquesta primera temporada de Love cost?
N’hi ha bastants que conqueriran el cor de la gent i que, si no troben l’amor al programa, potser després hi ha gent del públic que s’interessa per aquesta persona.
A Love cost han aconseguit crear parelles duradores que continuen juntes després de les gravacions?
Potser sí, potser no… Ja veurem què passa.
Love cost no s’emetrà a la televisió lineal, en un principi, sinó a la plataforma 3Cat. És una bona idea o s’hauria d’haver arriscat i emetre’l en prime time directament?
Aquesta decisió respon als nous temps. A més a més, el consum de la plataforma i de la televisió lineal no es canibalitzen. Hi ha persones que consumeix el producte en un canal i d’altres que ho consumiran a través de l’altre. Al final totes dues audiències es retroalimenten.
A la presentació davant dels mitjans ha assegurat que és un orgull per vostè poder mantenir el seu accent nord-occidental a televisió, ja que no s’acostuma a sentir gaire en antena.
Estic molt i molt contenta i, de fet, quan em van proposar el programa el primer que vaig pensar va ser que m’encanta poder fer un programa en català i en el meu català nord-occidental. Em sento molt orgullosa del meu accent, sempre ho he estat. Fa molts anys que visc a Barcelona i el més fàcil és que se t’encomani una mica l’accent d’aquí. De fet, a la meva casa de Lleida sempre em diuen que se m’ha encomanat… Jo sento molt d’orgull del meu accent i la meva manera de parlar, tenia moltes ganes que la gent em pogués sentir en català i en el meu accent.
Laura Escanes ha lamentat públicament que la critiquin per haver passat a fer contingut en català després de molts anys amb les xarxes totalment en castellà. A vostè també li ha passat? O lloen que mantingui el seu idioma i, sobretot, aquest accent?
El problema és que la a gent fa servir Twitter principalment per criticar crec que els donem massa importància. En el meu cas, he tingut de tot. Hi ha hagut persones que s’han sorprès i m’han dit que no sabien que era catalana i d’altres que han celebrat poder sentir-me parlar en la meva llengua. A mi no em poden criticar perquè el meu català és molt correcte, saps? És clar que hi haurà gent que dirà coses, però no vull donar protagonisme a la gent que critica. M’estimo més donar valor a aquells que em diuen que tinc un català maco.
Als seus seguidors els ha agradat poder sentir-la en la seva llengua, doncs?
Els ha fet molta il·lusió sentir-me en aquesta llengua. El que ha sorprès, segurament, és que algú amb la meva trajectòria parlés català i en aquest accent. Hi ha hagut gent que m’ha sentit parlar català i s’ha quedat amb la boca oberta perquè s’ha adonat que, a més a més, també soc de comarca! Ha sorprès, però cap a bé. La gent de comarca també som molt cosmopolites.
Després de molts anys lligada a Mediaset, ara ha fet el canvi cap a TV3. Quin públic és més agraït, l’espanyol o el català?
Jo crec que el públic és agraït en general. Ara bé, a mi em fa una il·lusió especial que m’aturin pel carrer i em diguin que els ha fet agradat veure’m a l’Està passant. Això em genera una sensació de família, és clar, i m’agrada molt.
La veiem a l’Està Passant i al Love cost, ara mateix. Què serà el següent? Tornarà a Telecinco o es queda a TV3?
Doncs… sorpresa! Ara mateix no puc parlar del meu futur amb gaire concreció, però hi ha moltes coses a l’horitzó en general.
També està a punt de publicar el seu primer llibre, no s’atura.
M’agrada fer moltes coses i em va encantar que em proposessin escriure una novel·la. Feia temps que tenia al cap una idea per a un llibre, però no sabia com portar-la a terme. L’editorial em va donar una sèrie de tips i, a partir d’aquí, m’he convertit en la millor amiga dels resums. Mai no n’havia escrit tants! Així he escrit Soy Afrodita, que surt el 21 de febrer. Em coincidirà l’estrena de Love cost amb aquesta publicació del llibre i és molt curiós perquè totes dues coses tracten sobre l’amor. Aquest és un tema universal, veus? I en aquest cas no s’ha fet expressament, sinó que ha estat una casualitat còsmica molt maca.
Els seus fans estan creixent com l’escuma també gràcies als vídeos de TikTok i els royals salseos que publica. Va caure dins de la voràgine d’aquesta plataforma o com va acabar-hi?
Quan vaig adonar-me que a Mediaset treballava menys de l’habitual, vaig dir-me a mi mateixa que havia de trobar alguna manera de continuar comunicant perquè m’encanta fer-ho. Vaig veure que podria dir la meva en una plataforma en la qual puc crear contingut sense que ningú hagi de trucar-me per demanar-me que ho faci, sinó que soc jo qui decideix quan i què creo. A més a més, m’agrada que sigui una plataforma oberta a tothom en la qual tots poden dir la seva.
Els seguidors l’ajuden a saber quin contingut crear. Almenys, des de fora, sembla que té en consideració aquests consells.
Vaig començar a publicar vídeos amb una mecànica molt orgànica, ja que la gent ha participat molt en els vídeos i m’han ajudat a crear aquests royals salseos. El dia en què em vaig col·locar la corona per primera vegada, moltíssims usuaris em van dir que els encantava i que en volien més. Vaig anar compartint el procés de creació d’aquesta secció i els seguidors m’han donat moltes pistes sobre què els agradava, sí. Els he escoltat molt i els he tingut molt en compte, el que crec que ha estat el secret del triomf del meu canal de TikTok.
El safareig a Catalunya sembla que està agafant volada darrerament. Vostè que sempre s’ha dedicat a aquest tipus de contingut, com veu el present d’aquesta premsa?
Crec que a la gent li està agradant que se’n parli més. A Catalunya ens agrada el safareig amb un toc més gamberro i d’humor, que és precisament el que més m’agrada a mi. Ara també tenim programes de safareig en català més concrets a Catalunya Ràdio, per exemple, amb el Que no surti d’aquí que m’encanta. El que necessitem és més star-system català, això sí.
