Parlar de l’èxit de Com si fos ahir està molt vist i no és notícia. Però els pics d’audiència de les últimes setmanes de la sèrie diària de TV3 estan destrossant els paràmetres del que es considera una audiència normal, encara que sigui en la franja alta. Ja fa força temporades que la quota de pantalla d’aquesta ficció de la cadena de televisió pública catalana frega constantment el 20%, una mica per sota o una mica per sobre. És una marca que pocs programes que no siguin els Telenotícies, de la mateixa cadena, assoleixen a Catalunya. Hi ha excepcions sonades, com els partits de futbol més emocionants. N’hem tingut un exemple aquesta setmana. Amb el Barça-Atlètic de Madrid en què els blaugranes van estar a punt de remuntar el 4-0 de l’anada, TV3 va aconseguir dimarts un 39% de share. Però tret d’aquests esdeveniments especials, superar o fregar el 20% de manera sostinguda, amb un producte que fa nou temporades que és en antena, és una heroïcitat. I més en temps de fragmentació de l’audiència. Amb aquests resultats, la cadena catalana acaba de confirmar el que es veia venir: Com si fos ahir tindrà una desena temporada i es convertirà en la sèrie més longeva de TV3, que fins ara era El cor de la ciutat.
La sèrie, estrenada el setembre del 2017, va tenir dimarts de la setmana passada un pic del 26,5% de quota de pantalla, amb 257.000 espectadors de mitjana. I ahir va assolir un 24,5%, curiosament amb 281.000 espectadors –una aparent contradicció que simplement vol dir que ahir hi havia més gent veient la tele a la mateixa hora. Sigui com sigui, són dos exemples de les dades d’audiència espectaculars que és capaç de fer aquesta sèrie sobre una colla de boomers barcelonins, antics alumnes d’un institut, i els personatges que han anat sorgint al seu voltant.
Són precisament personatges nous i incorporats a la història en les últimes temporades els que protagonitzen tres trames d’alt voltatge que, ben segur, contribueixen a disparar l’audiència. Es tracta de tres traïcions que acabaran esclatant un moment o altre aquesta temporada. No se sap si abans de Setmana Santa o bé al final del tercer trimestre, la segona quinzena de juliol.
La trama més atrevida: l’Eva li fa el salt a la seva nova parella amb el seu fill
L’Eva (Alícia González Laá) és la integrant de la colla original amb una vida sentimental més agitada, amb permís del Quim (Jordi Rico), que va morir sobtadament en un accident dramàtic en l’últim capítol de la sisena temporada. I aquestes setmanes l’Eva torna a ser el centre d’una trama tòrrida que és una bomba de rellotgeria. Ella i dos personatges nous s’han embrancat en un triangle amorós dels d’altra traïció. Primer, es va embolicar amb el nou propietari del Gim Rabbit, el gimnàs que ella dirigeix, el Josep (Pere Ponce). I quan semblava que tot eren flors i violes –amb el risc de provocar un debut diabètic als espectadors, per l’ensucrament de la relació–, va aparèixer el fill del Josep, l’Oliver, interpretat per David Marcé.
És un jove no tan jove –la diferència d’edat és una mica justa per ser pare i fill– que viu a Eivissa, dissenya joies i veu molt poc el seu pare. Es presenta de sobte a Barcelona per muntar-li una festa sorpresa al Josep pels seus 60 anys i coneix l’Eva. Pocs dies després de la festa s’emboliquen i ara mateix estan atrapats en una situació especialment angoixant per a l’Eva: l’Oliver li rebenta totes les cites amb el seu pare per poder-hi quedar ell o, simplement, per fotre. Aquest dijous el jove ha muntat un numeret per telèfon al pare per fer-lo anar corrents de nit a casa seva i impedir que passés la nit amb la dona que li està fent perdre el cap. Ella comença a atipar-se’n, però morta de por que tot se sàpiga. Està cantat que aquesta història farà un pet com un aglà, i els espectadors de la sèrie ho esperen amb candeletes i amb crispetes.
La nostàlgia d’una relació tòxica: la Lídia, el Carles i les banyes de la Janina
L’altra traïció d’aquesta temporada és una en què la víctima és, de moment, la gran absent. El personatge nou és el Carles (Jordi Díaz, el Fede d’El cor de la ciutat), exmarit de la Lídia (Míriam Alamany), la cosina de la Gina (Meritxell Huertas) que tot ho embolica. Els seguidors de la sèrie acaben de descobrir que la Lídia té un gran punt feble: el seu exmarit i pare del seu fill, Valeri (Jan Serra). El Carles ha reaparegut de sobte després d’anys i el seu objectiu és aconseguir el divorci, que mai han tramitat, per poder-se casar amb la seva nova parella, una dona amb diners que es diu Janina però que no apareix en pantalla. Només és, per tant, un teló de fons sobre el qual es reconfigura la relació entre el Carles i la Lídia.
El retrobament ha fet que es reactivi l’imant tòxic que els fa sentir atrets i, malgrat que no pare de barallar-se, acaben embolicats. Aquesta és l’última novetat, que aquest dijous ha sorprès tothom, ja que els guionistes ens havien fet creure que l’interès del Carles per ella eren imaginacions seves. Ara toca esperar el nou gir de guió: es casarà el Carles amb la Janina, víctima invisible de la segona traïció de la desena temporada de Com si fos ahir?
Nou engany a la Sílvia: la desgraciada oficial de la sèrie torna a patir
I arribem a la tercera traïció, que està a punt de sortir a la llum: el Francesc (Eduard Buch), sense dir-li a la Sílvia (Montse German), ha començat a treballar a l’empresa del pare de l’Ona (Carmela Poch), la seva exparella per partida doble. Aquí s’ha de dir que la Sílvia i el Francesc són els dos desgraciats oficials de Com si fos ahir i a vegades cal una mica d’estómac per suportar-los de bons i infeliços, fins i tot quan l’espifien i traeixen l’altre. En un exercici de virtuosisme en l’art de l’embolica que fa fort, els guionistes de la sèrie sembla que tinguin recursos infinits per fer patir aquesta parella. Primer, ella li feia salt a ell amb el seu cunyat –una altra traïció que quedava a casa, com la de l’Eva amb l’Oliver. Després, ell es va embolicar sense voler amb la seva exnòvia de joventut, l’Ona, la dona que l’havia deixat plantat a l’altar i amb cara de gos apallissat per sempre. És curiós que, fins i tot quan era ell el que li posava les banyes a la Sílvia amb l’Ona, el Francesc s’ho feia venir bé per patir ell més que ningú.
Sigui com sigui, ara ell està a l’atur i torna a estar amb la Sílvia, que, per si faltava algun element en el drama, està en la fase (esperem que) final del tractament del seu càncer d’úter. I no se li acut una altra cosa que deixar-se arrossegar per l’Ona i el seu pare perquè necessita la feina. Però, com que és tan bona persona i té tan mala sort, no pot suportar la mala consciència i deixa la feina en un rampell tres dies després d’haver-hi començat. I diuen, diuen, diuen que està a punt de confessar-ho tot. Ja hi ha cua per veure el drama desbocat que hi pot haver-hi.
