L’Atrapa’m si pots és un dels vaixells insígnia de l’entreteniment a TV3. Un concurs d’estil quiz show que va aterrar a la televisió pública catalana l’any 2018 gràcies a la proposta de Mediapro. Un format que va néixer al País Basc i que s’emet en diverses televisions autonòmiques. El programa és un èxit d’audiències, però els seus codirectors, Espartac Peran i Marta Obiols, també han analitzat una problemàtica que fa temps que es produeix: la poca participació femenina en els càstings i com això es reflecteix en els percentatges de concursants. Sobre aquesta anàlisi estructural d’un problema que consideren molt important i destacable, la procés de creació de les preguntes i els secrets més desconeguts del concurs en parlen en una entrevista amb El Món.
Com els arriba la proposta de portar l’Atrapa’m si pots’ a TV3?
Espartac Peran: TV3 sempre va fent concursos, des de l’origen. Quan s’acaba El Gran Dictat es busca un concurs i Mediapro presenta l’Atrapa’m, que ja s’estava fent en altres comunitats. El que passa és que, a diferència d’altres comunitats, a Catalunya l’hem anat variant.
Marta Obiols: Era un format que venia del País Basc i que Mediapro va presentar a TV3.
Com adapten un format perquè tingui novetats cada temporada?
MO: Hi ha temporades que els canvis són més importants i que es canvia, fins i tot, una fase sencera. Òbviament, has d’acordar-ho també amb el creador del format i amb TV3. Fins i tot, altres comunitats han adaptat algunes dinàmiques o fases que fem a Catalunya.
EP: Nosaltres constantment hem anat canviant el grafisme o algunes de les proves, per fer-ho més interessant. Hem anat entregant als espectadors gairebé com un concurs nou cada temporada.
Vostès noten el canvi o és l’audiència qui els ho demana?
EP: Crec que és un dels èxits, ensumar, si els espectadors s’estan cansant, i a més a més veiem comentaris. Nosaltres anem, de vegades, fins a tres o quatre mesos per avançat, i si un espectador avui està cansat, nosaltres encara estarem donant-ho durant quatre mesos. Hem d’olorar quan una prova es fa pesada.
MO: Una de les coses, més enllà dels milions d’euros que donen altres concursos, és que ens adonem que aquí l’audiència valora molt que hi hagi rigor. És una de les edicions en què hi ha més procés de verificació.
EP: Això justifica molt el nivell d’exigència que hi ha darrere el programa. Hi ha tot un equip de guionistes, una codirecció i un treball molt seriós al darrere, perquè la crítica és ferotge. Una de les coses que li agrada a la gent és jugar des de casa i sobretot aprendre coses.
Quina importància donen a fer preguntes sobre el territori i la cultura de Catalunya?
MO: Nosaltres tenim a la nostra base de dades un tic de pregunta local. Hi ha d’haver un percentatge que està comptabilitzat en cada programa. L’Atrapa’m és un concurs que es fa en altres comunitats i l’objectiu és que ens el fem tan nostre com puguem. El fet diferencial entre mirar un concurs de TV3 o mirar-lo en una altra cadena estatal és que aquí hi haurà molta part de cultura catalana, de tradicions catalanes, de literatura, de cinema, de música… No arribem al 100% perquè la cultura és molt més àmplia, en parlem d’una manera molt vasta, perquè és bona qualsevol cultura, però això no és obstacle perquè li donem molta importància a la nostra.
Quina feina exerceixen com a codirectors?
MO: Aquí la feina és compartida al 100% i a més a més, fem un bon tàndem i ens entenem. Després hi ha altres feines que ens les dividim. Jo faig una feina més potser a redacció, i tu [Espartac] fas una feina més de control, un cop gravat el resultat final. M’encarrego una miqueta més de la part prèvia i ell de la part post-rodatge, però ara estàvem tots dos repassant les proves d’El Minut Final dels programes infantils que farem a Nadal, perquè siguin equilibrats.
EP: Les gravacions de vegades són més complicades del que sembla. Gravar un programa és complicat.
Pel que fa a les preguntes del programa, com s’organitza l’equip de guionistes?
MO: Depèn molt del moment. El guió va avançat un parell de mesos de la gravació i gravació va avançada un parell de mesos de l’emissió. Hi ha més guionistes a l’inici i al final n’hi ha menys, perquè al principi necessites produir molt contingut.
Com funciona l’equip?
MO: Els guionistes escriuen contingut i aquest passa a coordinació de guió, que en fa una valoració. Un cop coordinació ha mirat el contingut, en funció del moment, passa o a direcció o a verificació. Si s’ha escapat alguna cosa de fonts, hi ha una verificació que ho mira. Després de verificació, les preguntes passen a direcció i al lingüista.
Hi ha temes base que sempre han de sortir o els guionistes tenen llibertat absoluta?
EP: Molta llibertat i molta creativitat.
Les preguntes de proves com El Minut Final es plantegen amb més dificultat?
MO: Evidentment, Les Escales o El Minut Final són preguntes més complicades, però també és més complicat de per si perquè fins a la fase 4 sempre tens opcions amb resposta i fins i tot hi ha el factor sort.
Com es trien els concursants i quin és el procés de selecció per als càstings?
EP: Intentem, perquè som televisió pública, no ser molt estrictes amb els models o la manera de fer tradicional de la televisió.
Perquè és un programa de cultura…
EP: Hi ha una cosa que sí que prima, que tinguis uns coneixements mínims, i mira que de vegades ens ho saltem, però sí que has de tenir uns mínims.
MO: El càsting consisteix a fer un petit filtre de qui nosaltres creiem que pot entrar, que tens uns coneixements mínims per poder concursar i que la majoria de gent acostuma a tenir. Són aquestes dues coses, assegurar-nos que hi ha un filtre previ, que la gent està còmoda a plató en tots els sentits, de coneixement, d’estar bé i no patir, perquè hi ha gent que pateix.
Diuen que a vegades se salten aquest filtre
EP: Amb el tema dones tenim un gran problema. Buscàvem una explicació de per què no venen dones a concursar. Aquest concurs s’ha fet a València i a Saragossa, hi havia un estudi on tots els programes de l’Atrapa’m si pots es feien allà, només canviava el director i el presentador. Aquí venien homes, sobretot, però per què no venien dones? El concurs ha passat a Catalunya, a Barcelona, i per què continuen faltant dones? És la responsabilitat, el masclisme, l’home sap, la dona no? L’home si no sap és igual, si m’equivoco soc simpàtic i soc graciós, però pot permetre’s posar-se davant d’un faristol.
No se’ls permet?
MO: No és que no se’ls hi permeti, és que nosaltres no ens sentim legitimades per fer això. En un principi no ens ho creiem. Aquí el problema és que tu intentes fer una paritat a l’hora de configurar els programes i fer un càsting. Si són cinc concursants, en un programa entraran tres homes i dues dones o viceversa. Si et fixes per pantalla veuràs que sempre hi ha més homes que dones. A l’Atrapa’m hi ha un 70% d’homes i un 30% de dones, ja d’entrada et desequilibres. A sobre quan ja tens els homes triats i les dones triades, a última hora, molts cops hi ha baixes i el 90% són de dones.
MO: Llavors vam anar més enllà, dèiem ‘que segur que hi ha una part de logística, familiar o de càrrega mental’, però tu mires el càsting dels nens i de les nenes i passa el mateix. Un 70% de nens i un 30% de nenes. Crec que nosaltres com a dones no ens sentim legitimades per anar a demostrar els nostres coneixements, no ens han empoderat per fer-ho.
EP: Jo crec que no fa mal [parlar-ho]. Un concurs que pot ser per a tu una cosa molt banal, és un reflex de la societat, que és desigual.
Això també es veu reflectit en les audiències?
MO: Sempre que ho mirem en el percentatge hi ha més dones.
Concursants que han deixat el programa per malaltia o motius personals, tenen l’oportunitat de tornar?
EP: Sí, de fet hi ha molts concursants que tornen. Donar la possibilitat que si tu vens demà i patines el primer programa, perquè tens uns contrincants més potents, puguis tornar d’aquí a mig any, un any…
MO: Me’n recordo ara d’un cas d’una noia que va estar uns quants programes i que llavors per xarxes ens preguntaven ‘què heu fet’ i en el programa següent vam explicar que aquesta noia havia tingut un problema personal i no havia tornat més. Potser sí que trigarem que pugui tornar, però està convidadíssima a fer-ho. Només en un cas molt concret que aquell dia un concursant estava malalt, no va haver d’esperar tant de temps.
La temporada passada Simón Casas va endur-se el pot més gran de la història del concurs i va parlar de la seva experiència a l’Atrapa’m com “una teràpia”
EP: Això passa moltes vegades. Es veu que hi ha psicòlegs que ho diuen, que et posis davant d’una pantalla o que et posis davant de la gent si ets tímid o si tens alguns problemes i allà tens una gent que t’acull i t’estima. Un dels comentaris més repetits els concursants és aquesta satisfacció de l’equip i de quina manera se’ls cuida. Una de les coses que ha canviat és que, per primera vegada, hi ha hagut concursants que han durat molts programes.
Un d’ells és l’Albert
EP: Mai ens havia passat que vingués un concursant a concursar i que vegi un personatge allà que ja el coneix de la tele, perquè els concursants abans marxaven molt de pressa. Tampoc ens havia passat mai que vagis a concursar i tinguis una pressió, que ja ets conscient que la gent et veu per la tele. Ningú hi havia estat tant de temps com per fer un vincle. L’Albert es dona que és un gran concursant, més enllà de respondre moltes preguntes, és un home molt amable que dona molt bon rotllo i forma part de la família.
També hi haurà edició infantil aquest Nadal?
EP: Un any més i serà una versió infantil que estarà des de la nit de Nadal fins a Reis. Són deu programes que gravem ara d’aquí a quinze dies.
Es plantegen fer una edició VIP amb guanyadors o grans concursants que han passat per l’Atrapa’m si pots’?
MO: Tot el que has dit s’ha plantejat en algun moment.
EP: A l’Atrapa’m si pots no es para, tot és tan boig… Hi ha una demanda de continuïtat perquè va molt bé. En aquesta franja de 19:00 h a 20:00 h de la tarda l’audiència que està fent l’Atrapa’m, perquè jo l’he fet aquesta franja, és complicadíssima de tenir a la televisió. L’Atrapa’m i l’Està passant donen un accés al TN Vespre molt bo.
