El feminisme s’apodera d’Eurovisió

La semifinal del passat dimarts i la d’aquesta nit serviran per conèixer qui concursarà a la gran final de dissabte

El festival d’Eurovisió més esperat dels últims anys, a causa de la seva cancel·lació del 2020, segueix el camí per anar desgranant quins seran els finalistes per a la gala del pròxim dissabte. Aquest dimarts es va poder celebrar la primera semifinal d’on van sortir vencedors països com Lituània, Azerbaidjan, Ucraïna, Suècia, Xipre, Bèlgica, Malta, Noruega, Israel i Rússia. En aquest últim cas va ser una de les sorpreses de la nit. Mazingha, una excèntrica cantant russa que barreja el seu estil propi de hip hop i motius folklòrics del seu país amb tot un himne amb missatge feminista. Tot un clam a Europa per demostrar que en el seu país hi ha gent oberta, moderna i que escull com viure.

Entre les apostes finalistes va destacar també el tall electro pop-swing maltès, que reuneix el mateix missatge d’apoderament a la dona, trencant amb tots els estereotips del sexe femení i reivindicant el poder d’opinar i decidir. La jove Destiny, que gaudeix d’experiència en el patró eurovisiu per ser guanyadora del format, però en versió júnior l’any 2015, va interpretar el seu tema Je Me Casse d’una manera brillant. De fet, després de la seva actuació ja s’ha perfilat en tercer lloc en el rànquing de les apostes de pagament de la gran final.

Destiny de Malta (EBU Anders Putting)
Destiny de Malta (EBU Anders Putting)

Ara bé, a la llista dels deu finalistes del dimarts, s’afegiran deu més aquesta nit a través de la segona semifinal. Un nou aparador d’apostes més comercials i més competitives que la faran decisiva per confeccionar una gran final amb tots els ingredients que es mereixen.

San Marino, Suïssa o Islàndia parteixen com a candidates que fàcilment aconseguiran un lloc a la gran final. La primera, l’experimentada Senhit, estarà acompanyada del raper de reconegut prestigi FloRida, amb un tema comercial i alegre. El representant suís trepitjarà l’escenari amb avantatge, almenys a casa nostra, ja que la balada intimista de Gjon’s Tears és un tema molt conegut. Doncs es tracta del tema que Telecinco utilitza com careta d’inici del seu serial “rociero”. Per altra banda, el grup Dadi og Gagnamagnid no podrà estar en directe a la gala, ja que un dels seus membres ha donat positiu de COVID-19. Per aquesta ocasió s’utilitzarà l’enregistrament del seu últim assaig individual realitzat fa pocs dies. A més, sembla indicar que si aconsegueixen el passaport per a la final, s’haurà d’utilitzar novament la mateixa gravació, ja que hauran de fer la quarantena corresponent.

Dadi og Gagnamagnid d'Islàndia (EBU Thomas Hanses)
Dadi og Gagnamagnid d’Islàndia (EBU Thomas Hanses)

A més dels vint finalistes de les dues semifinals, hem d’afegir els països europeus que més poder tenen a la UER, organitzadora del festival, i que es colaran directament a la final del dissabte. Aquests són França, el Regne Unit, Itàlia, Alemanya, Espanya i el país amfitrió, en aquesta ocasió, Països Baixos.

Comentaris

    Ramon 20/05/2021 10:15 am
    Catalans, Franco... ha mort.

Nou comentari