Cristina Riba ha estat la darrera convidada d’Al Cotxe! de TV3. La presentadora del Telenotícies de TV3 dels caps de setmana ha parlat de la feina, però també ha mostrat la seva vena més personal en comentar com és el seu dia a dia amb els fills i com va viure la mort sobtada del marit quan aquests eren encara molt petits. Sense cap mena de dubte, aquesta ha estat l’experiència més dura que ha hagut de viure la periodista. El seu marit, l’Àlex, viatjava fins a Polònia per fer de jurat en un congrés mèdic quan patia una mort inesperada. Els nens encara eren petits i Cristina, que feia només un any que havia començat en el TN, havia de demanar-se la baixa per gestionar una pèrdua tan gran.
N’ha parlat a televisió per primer cop amb la veu tremolosa i una emoció visible: “La vida et destrossa… Vaig adonar-me que el meu present i el futur que m’imaginava desapareixien de cop. Això et crea un trencament intern que sempre està. La buidor la tens a dins i només pots lluitar dia a dia… El que fas és sobreviure amb això i intentar conviure-hi. En aquest sentit, els meus fills van ser el meu motor perquè eren molt petits i des del primer minut m’estaven reclamant perquè em necessitaven per tot. Jo havia d’estar allà amb ells i no podia quedar-me al sofà enfonsada dies i dies. Et volen fort i tu has de mostrar-te fort. La meva família i l’escola ens van ajudar molt. Quan em vaig sentir amb prou forces, vaig demanar tornar a la feina perquè creia que m’ajudaria. Vaig provar-ho, primer, perquè no sabia si podria concentrar-me i fer el que s’esperava de mi. Finalment, em va ajudar molt i entre tots van anar empenyent de mi perquè continués caminant… Perquè nosaltres estem aquí i hem de viure“.
La Cristina es mostra com una dona forta, el que reconeix que ha heretat de la mare i l’àvia: “Sempre he tingut dones fortes al meu voltant. Amb la meva mare tinc un lligam molt gran, l’admiro moltíssim i és el meu pilar. La meva àvia també era molt important per mi, tant que tenia clar que si algun dia tenia una nena li diria Lola com ella i així ho he fet”. Treballar els caps de setmana complica la seva vida social, però agraeix poder tenir més temps entre setmana per estar amb els fills: “Ara tenen 9 i 5 anys, així que estic entretinguda i és divertit. A casa costa que hi hagi silenci, per això”.
Assegura que es troba molt a gust en els telenotícies dels caps de setmana, amb la feina i l’equip. Ara bé, reconeix que no descarta tornar a demanar una corresponsalia d’aquí a uns anys: “Les meves dues etapes a Nova York van ser les experiències professionals més completes que he tingut mai. Primer estava de corresponsal amb Rac1 i després vaig poder treballar en una televisió americana. Espero durar molts anys al TN, sobretot ara que tinc la vida molt feta a Barcelona. Però d’aquí un temps… per què no? La corresponsalia m’atreu molt”.
1
