La modificació de la marca corporativa de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i la introducció de la marca 3CatInfo per agrupar tots els serveis informatius de TV3, Catalunya Ràdio i el 3/24, que ha relegat aquestes marques històriques a un segon terme; els canvis de programació a la graella de TV3, amb la introducció de programes discutits com Bestial o el fitxatge d’influenciadores com, per exemple, Dulceida, les acusacions de censura d’un documental sobre zones inundables i la presència del castellà als mitjans públics han situat la CCMA en l’ull de l’huracà. Aquestes decisions han provocat la queixa pública dels professionals de la casa, tant del Consell Professional de TV3 com del Comitè d’Empresa de TV3 i Catalunya Ràdio. I, a més, també han arribat al Parlament de la mà de Junts per Catalunya, que ha carregat durament contra la presidenta de la CCMA, Rosa Romà, pel canvi de marques i contra el PSC perquè consideren que està fent ús dels serveis informatius per “desnacionalitzar” Catalunya. Amb aquests ingredients sobre la taula, veus expertes i vinculades als mitjans públics expliquen a El Món com veuen tots aquests aspectes. Subratllen que l’actual etapa de canvi, juntament amb altres aspectes com els citats anteriorment, ha provocat un “embolic sensacional” o “una tempesta perfecta” en els mitjans públics en un moment de canvis tecnològics i de tensió política, que es concentra sobre Romà.
L’històric periodista esportiu Joan Ramon Vallvé, que és membre Comitè d’Empresa de TV3, admet que és “una etapa de canvi” i considera que Romà s’ha fet un “equip a mida molt gran, amb gent que ha escollit ella” però que no ha acabat de connectar amb els treballadors de la casa. “No ha acabat de tenir sintonia amb la plantilla”, afirma, i lamenta que Romà entrés a la direcció dels mitjans públics “amb molts prejudicis, com si ho hagués de canviar tot”. Malgrat que Romà afirma que les marques de TV3 i Catalunya Ràdio no desapareixeran, el periodista revela que s’ha elaborat un llibre d’estil on es detalla com s’ha d’utilitzar la marca: “Hi surt el nou logo, el del 3Cat i a peu de pàgina diu former TV3”. Ell interpreta que aquesta indicació vol dir que “el 3Cat és la marca de l’antiga TV3”. “Jo crec que ella no gosa fer-ho perquè ha trobat molta contestació” per part dels treballadors, però lamenta que sigui un projecte “personalista”. “Romà no exerceix gairebé de directora general de la CCMA, sinó que és la responsable de màrqueting”, sentencia, i lamenta que no es preocupi de la tele i posa l’exemple que, tres dies després de la seva estrena polèmica estrena, va afirmar, en una entrevista a Catalunya Ràdio, que no s’havia mirat el programa Bestial. Per a Vallvé, això significa que “no es preocupa de la tele”.
El periodista històric de la casa Enric Calpena considera lògic el paraigua 3Cat, que és ajuntar TV3 i Catalunya Ràdio, perquè cada vegada es “consumeixen continguts de maneres més diverses”, però discuteix els subapartats com el 3CatInfo, perquè “és evident que comences a diluir les marques”. “Quan comences a posar adjectius que, a més a més, tenen el mateix nivell que la marca mare, ja comença a distorsionar”, diu. I afegeix que veu “molt rara” la marca TresCatInfo. Per la seva banda, Salvador Alsius, un altre històric i exconseller del CAC, deixa clar que ell no és un expert en brànding” i que accepta comentar la jugada com “un senyor de 77 anys que de tant en tant mira la televisió”. “L’únic que sí que tinc claríssim, com a receptor, és que el que no pot ser és crear confusió. I, per les raons que sigui, és evident que s’ha creat confusió. Això segur que s’ha fet malament”. En aquest sentit, opina que “els genis del màrqueting i la creació de noms tenen unes idees que sobre el paper són fantàstiques, però després l’aplicació pràctica xoca moltes altres coses que aquests experts no han sabut copsar”.
3CatInfo: una marca per integrar les redaccions
Tots coincideixen en el fet que la marca 3CatInfo té per objectiu integrar les redaccions de la televisió i ràdio públiques en una de sola, però alguns mostren dubtes sobre la decisió, mentre que altres hi estan plenament d’acord i creuen que és en la direcció que cal anar. Calpena creu que no es pot subestimar el “problema laboral i de gestió de la producció”. “És evident que existeix i que no és menystenir”. Sobre això, Vallvé afegeix que darrere del canvi de nom “hi ha la unificació”, però aquesta unió que es vol dur a terme només té, segons ell, “un criteri economicista”. En aquest sentit, recorda que la mateixa Romà va admetre en la darrera comissió de control al Parlament que aquesta nova marca permetrà reciclar continguts per al digital, la ràdio i la tele. “És a dir, una mateixa cosa la farem servir als tres llocs i això ho podrem fer amb menys gent”, alerta Vallvé, que creu que ho volen fer malgrat que el llenguatge de ràdio i tele no és el mateix. “Estan disposats a sacrificar-ho”, diu. A més, revela que els treballadors han aconseguit aturar que el 3/24 emetés entre tres i quatre hores el butlletí informatiu de ràdio, que s’ha omplert de càmeres. “Era un producte infumable perquè es veia una persona llegint notícies, però que es quedava un minut en estàtic quan donava pas a una crònica”.
En canvi, Alsius entén perfectament que es vulgui anar cap a la integració de redaccions perquè fa quinze anys, quan van crear el campus de comunicació de la Pompeu Fabra, “vaig veure claríssim que això era un futur absolutament indefugible”. “És imprescindible per raons de lògica econòmica i de tota mena”, diu, tot i que entén que surtin resistències al canvi per part dels professionals. “S’ha vist a tot el món, que quan les empreses periodístiques han intentat fer integració de redaccions, hi ha hagut resistències. És natural”, ha exposat. En aquest sentit, i a tall d’anècdota, recorda la resistència dels treballadors al canvi en el moment que TV3 va instaurar el teletext a començaments dels anys 90. “Era una batalla contínua. Els redactors deien que fer el teletext no era la seva feina, que a ells els havien contractat per fer televisió”. Així mateix, no creu que hi hagi problemes per compartir continguts perquè “les universitats ja estan formant la gent amb mentalitats integrals i de polivalència”.
Un lideratge amb matisos i els problemes de la programació
Els experts consultats per aquest diari també aborden les crítiques sobre alguns programes nous, i parlen sobre el lideratge de la televisió pública que manté un públic captiu. Malgrat que el lideratge sempre es pot perdre, el públic principal de TV3 és bàsicament catalanoparlant. “Si els catalanoparlants només miressin TV3, TV3 tindria audiències del 33% de quota de pantalla”, assenyala Calpena, que remarca que ara només té la meitat dels catalanoparlants, perquè es mou en franges del 14%-15% de share. “Nosaltres som líders de canal, però no som líders com a grup”, puntualitza Vallvé, i lamenta que “s’han debilitat moltíssim els altres tres canals per posar tota l’audiència a TV3”. Així, recorda que els mitjans de la CCMA acumulen una quota de pantalla del 17%, i mentre Telecinco i Antena 3, a Catalunya, estan sumant un 22-23% de quota.
Joan Ramon Vallvé creu que l’entrada programes com el de Bibiana Ballbè o de nous presentadors com Dulceida fa que la gent es reconegui menys en els continguts de televisió pública de Catalunya. El periodista, especialitzat en esports, ho exemplifica així: “A la tele hi pot haver mourinhisme i guardiolisme. El mourinhisme és buscar resultats immediats, i per això portes estrelles i t’atrauen gent, però quan marxa l’estrella desapareix l’audiència. El guardiolisme és apostar pel talent d’aquí i anar fent una feina a poc a poc de qualitat, i la qualitat és la que et fidelitza l’audiència”. Amb aquesta classificació, Vallvé creu que els màxims responsables de la CCMA estan apostant per la primera estratègia per obtenir “resultats molt puntuals”.
Un problema puntual o un símptoma?
Sobre la programació, Enric Calpena afirma experiments fallits n’hi ha sempre, però reconeix que Bestial és un programa “francament dolent”, perquè està “mal fet i amb uns criteris molt allunyats d’allò que un pretén veure en una televisió d’una certa qualitat”. Tanmateix, argumenta que el problema no és que hi hagi “alguns programes” que no funcionen, cosa que entra dins de la normalitat, i posa l’accent en el fet que el problema és si això “passa massa sovint o si Bestial és un símptoma, més que un fet”. “I aquí hi ha el que fa trontollar una mica la idea”, conclou. Tot i això, demana no confondre una televisió pública amb una televisió per a elits perquè seria “un error com una catedral”. “La televisió pública no només ha de ser pedagògica, perquè si és així, es convertirà en una mena de PBS dels Estats Units amb audiències del 0,0”.
Alsius diu que les opinions sobre la programació de TV3 és com parlar de les alineacions del Barça, i que hi ha opinions per a tots els gustos i que, per exemple, a ell li han arribat a comparar Bestial amb Joc de Cartes i no hi està d’acord, perquè el programa de Marc Ribas “no travessa línies vermelles”. “Hi ha gent que té unes preferències i hi ha gent que en té unes altres”, apunta, i defensa que la televisió pública “ha de fer coses per tots els gustos, per audiències àmplies”.
Manca de sensibilitat lingüística
Un altre dels aspectes de debat és la presència de la llengua castellana en els mitjans públics, sobretot partint de la base que TV3 ha de tenir com a objectiu prioritari el foment de la llengua catalana des del punt de vista quantitatiu i qualitatiu. Calpena considera que la presència d’experts que s’expressen en castellà mostra una “manca de sensibilitat per part, en aquest cas, dels serveis informatius, i ho diferencia dels talls que s’agafen del carrer perquè en aquest segon cas no disposes de tot el temps del món per buscar catalanoparlants. “És massa sistemàtic amb els experts”, i per deixar constància que es pot fer en català subratlla que En Guàrdia!, el programa que ell presenta a Catalunya Ràdio, ha arribat als 1.200 programes i tots s’han fet “íntegrament en català”. Així mateix, no entén per què programes com, per exemple, Joc de Cartes ha de donar espai a restaurants que incompleixen la llei de normalització lingüística. “Una televisió pública no pot estar lluint un establiment que incompleix la llei”, conclou.
El tema dels experts també el comparteixen Salvador Alsius i Joan Ramon Vallvé, que va una mica més enllà i diu que “ja no és la presència del castellà en antena, sinó que és una llengua d’ús a l’interior de TV3, entre els treballadors”. En aquest sentit, posa l’exemple del personal de seguretat de l’empresa subcontractada que controlen l’accés i avisa que “quan normalitzes aquest ús del castellà després tampoc no et preocupa”. Alsius, per la seva banda, reflexiona que l’ús de la llengua també és una qüestió “purament estratègica” i per això és “una qüestió opinable”. “Hi haurà uns directius que pensaran que és millor que hi hagi més programació on hi hagi més intervenció de gent que parla en castellà i hi haurà d’altres que pensaran que s’ha de ser més estricte, perquè per això de sentir-se parlar en castellà ja hi ha altres cadenes”. “Entenc que pugui haver-hi que hi hagi directius que defensin l’ús dels equilibris lingüístics d’una determinada manera”, conclou.
