Ana Rosa Quintana ha concedit la seva entrevista més sincera sobre el càncer de mama que ha patit. La presentadora ha hagut d’estar pràcticament un any fora de televisió per poder centrar-se en el tractament de quimioteràpia, el que reconeix que ha estat molt dur. Per primera vegada, en parla extensament i sense pèls a la llengua en una conversa que Diez Minutos col·loca en la portada d’aquest dimecres.
La periodista ha superat la malaltia amb èxit, però el camí fins aquí no ha estat fàcil. Aquest primer Nadal l’han passat en família: “Hem aprofitat per fer un viatge a Tailàndia tota la família”. Aquest 2022 el recordarà sempre: “He tingut sort perquè han sortit bé les operacions i no he tingut efectes secundaris del tractament. A més a més, he tingut companyia i molta estima”.
Ana Rosa explica com va viure la pèrdua de cabells per la quimioteràpia
Els mesos en tractament se li han fet molt llargs, això sí: “Després de la meva primera revisió, quan ja estava bé i recuperada, em veia asseguda al sofà mentre veia la vida passar. Els meus fils anaven a l’escola, les meves amigues venien a visitar-me, quedava per esmorzar… Volia tornar a televisió perquè aquí la meva vida és una altra. He treballat tota la vida i volia recuperar la meva vida perquè això també sana. Matinar és un premi per a mi, ja que el millor que em podia passar era poder-me llevar cada dia per anar a treballar”.
De fet, assegura que una de les coses que més li ha costat ha estat mantenir-se ocupada mentre rebia la quimioteràpia per no perdre el cap: “Hi havia dies en els que no em venia de gust moure’m perquè m’havien donat una sessió i estava cansada. Ara bé, no he volgut deixar de fer esport i de cuidar l’alimentació perquè has de fer coses”.
Un dels efectes secundaris que més mal fan és veure que els cabells cauen. Com ho va viure Ana Rosa? “Vaig aguantar amb els meus cabells gairebé fins al final, però les últimes quatre sessions de quimioteràpia van ser diferents. El primer dia que vaig arribar al lavabo i vaig quedar-me amb un floc de cabells a la mà, vaig decidir afaitar-me el cap. No volia passar pel moment de veure que va caient un floc rere un altre. Me’l vaig tallar curt i me’l vaig tenyir de ros, que era el que sempre havia volgut fer quan deixés la televisió”.
En aquesta entrevista, també ha parlat sobre el seu marit. No és fàcil haver de mostrar-se fort davant d’un familiar amb càncer i ella assegura que ho ha intentat: “Juan ha patit molt. No ho ha dit i tampoc no ho ha demostrat, però va aprimar-se molt. Suposo que és un esforç tenir-me a mi al costat, de la que no ha deixat de preocupar-se, com tampoc dels nostres fills. M’ha fet sentir la millor del món. Quan em vaig tenyir de rossa em deia que tenia un cap preciós! Mai no he tingut mala cara, però quan cauen els cabells i les pestanyes…”.
