El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha decidit posar fi a les exempcions que durant dues dècades han permès que les emissores de ràdio musical privades incomplissin sistemàticament la quota de 25% de cançons en català que marca la llei de política lingüística. Ara fa un any, sota la presidència de Xevi Xirgo, el CAC va convocar una ronda de consultes amb una vintena d’experts i professionals per decidir si es canviava el sistema de funcionament que s’aplicava des del 2004, que consistia a invalidar, de facto, aquest punt de la llei de protecció de la llengua aprovada el 1998. A través d’instruccions del Consell, sense rang de llei i, per tant, en un esglaó legal molt inferior, es permetia que determinades emissores rebaixessin fins al 2% el percentatge de música en català.
Després d’aquests mesos d’anàlisi i debat –21 sessions, 39 compareixences–, el ple del CAC va decidir aquest dimecres, per unanimitat, eliminar les exempcions i donar un any de marge a totes les emissores perquè s’adaptin al compliment de la llei. Així, segons un comunicat difós aquest dijous, a partir de l’1 de gener del 2026 el 25% de català a les emissores musicals serà obligatori. Els consellers del regulador, reunits ahir a Amposta, van fixar percentatges transitoris que s’aplicaran durant el 2025. D’aquesta manera, en resposta a les sol·licituds presentades per les emissores implicades, totes privades, per renovar les exempcions tal com estaven establertes, es comunicaran els nous percentatges, que tindran data de caducitat, ja que al cap d’un any la quota serà del 25% per a totes les ràdios.
El CAC fa constar en la resolució aprovada que s’ha constatat un “creixement de la producció de música cantada en català, professionalitzada i diversificada en estils i gèneres, que ha de garantir una presència adequada de cançons produïdes per artistes catalans en la programació de música cantada dels prestadors de serveis de comunicació audiovisual i que, com a mínim, el 25% siguin interpretades en llengua catalana o en aranès.”
Una norma que mai s’ha complert amb perquè el CAC considerava que no podia aplicar-se amb “caràcter inamovible”
Tant la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, com la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya, fixen condicions per a la protecció i foment del català a les emissores de ràdio musicals. De fet, la Llei de política lingüística marca que les ràdios musicals que treballen amb llicència concedida pel CAC en l’espai radioelèctric –que és públic– han de garantir que en la programació de música cantada hi hagi “una presència adequada de cançons produïdes per artistes catalans” i que, “com a mínim, el 25% siguin interpretades en llengua catalana o en aranès”.
La norma, aprovada pel Parlament, no es complia –de fet, encara no es compleix i es dona un any més de marge– arran d’una instrucció del CAC aprovada el 2004 i retocada el 2007 i el 2018, que admetia adaptacions específiques pactades amb determinades emissores i rebaixava la quota del 25% a una forquilla d’entre el 20% i el 2%. L’argument, que es feia constar al preàmbul de la instrucció, era que “atesa la naturalesa, l’impacte i la dimensió del sector al qual s’adreça la instrucció general”, l’aplicació de la llei no podia tenir “un caràcter inamovible” i que calia revisar-la periòdicament.
