El cos canvia. Les hormones es revolucionen. I de cop, el que funcionava ja no ho fa. Si et sona aquesta història, no ets l’única. Milions de dones s’enfronten al mateix mur invisible quan arriba la perimenopausa i la menopausa.
La por a perdre el control del nostre físic, a veure com els números de la bàscula es descontrolen sense motiu aparent, és real. Però què passaria si et digués que hi ha una manera de travessar aquesta etapa amb serenitat i força, sense batalles constants ni restriccions extremes? Un secret que una experta ja ha desvetllat.
Mónica Aragón, nutricionista de 46 anys, ha obert el seu quadern de regles d’or. Ella mateixa ha sentit els canvis, ha vist com el seu cos responia diferent. Però en lloc de lluitar-hi en contra, ha adaptat la seva estratègia. El seu èxit? Passa per abandonar la mentalitat del “tot o res”. I això, amiga, és el que el nostre cos necessita ara mateix.
Ella ens comparteix les sis claus definitives que formen part del seu dia a dia. Són pilars que l’ajuden a mantenir la seva salut, energia i massa muscular. Prepara’t per a la revolució del benestar.
Organització, el primer truc imprescindible per no picar
Mónica ho té claríssim: l’organització dels àpats és un pilar fonamental. Ella no es passa el dia picant, un hàbit que ens pot sabotejar sense que ens n’adonem. Opta per una estructura simple i efectiva.
Tres àpats principals sòlids i una ingesta estratègica abans d’entrenar. Cada plat està pensat amb un objectiu clar: incloure sempre proteïna i verdures. Això és vital per a la nostra sacietat.
Els carbohidrats hi són, sí, però ajustats a les seves necessitats. L’objectiu és arribar als àpats amb una sensació de sacietat òptima. Així evitem atacs de gana i afavorim el manteniment d’una massa muscular que, amb els anys, és cada cop més valuosa.
Aquesta estratègia m’ajuda a sentir-me plena i energètica, sense caure en la temptació de picar. És un secret senzill, però que ho canvia tot.

La força, la inversió definitiva per al nostre futur
Si hi ha un hàbit que Mónica considera absolutament fonamental, és l’entrenament de força. I no parlem de fer quatre repeticions per complir l’expedient. Ella entrena cinc dies a la setmana, amb una intensitat real.
Treballa aproximadament al 75% de la seva repetició màxima. Això significa que utilitza càrregues que representen un estímul autèntic per als seus músculs. A més, complementa la força amb tres dies de cardio per intervals, nadant.
Aquesta combinació no només se centra en la força, sinó també en la capacitat cardiovascular. Per a nosaltres, les dones en perimenopausa o menopausa, mantenir i desenvolupar múscul és crucial. És una inversió a llarg termini en mobilitat, funcionalitat i salut. (I sí, ens farà sentir invencibles).

Més enllà del gimnàs: el poder ocult de moure’s més
El moviment de Mónica no es limita a les hores que passa al gimnàs. Una part important i sovint subestimada de la seva activitat diària prové d’un hàbit tan simple com caminar. (Sí, tan bàsic i tan efectiu).
Ella aprofita qualsevol oportunitat per sumar passos. Viu en un barri que li permet moure’s a peu i ho fa. El seu treball com a nutricionista implica moltes hores asseguda, però ella busca activament moments per aixecar-se.
Anar caminant a fer una gestió, pujar escales, fer un passeig ràpid o simplement aixecar-se amb freqüència quan portem estona assegudes. Són petits gestos que, sumats, marquen una diferència abismal. No es tracta d’obsessionar-se amb una xifra concreta, sinó d’evitar un dia a dia excessivament sedentari. És una solució que el nostre cos agraeix.

La llibertat de la flexibilitat: adéu a la dieta permanent
Aquesta és, probablement, una de les regles més alliberadores que comparteix Mónica. Ella no viu en un constant dèficit calòric. (Res de martiris interminables, per fi!).
La seva filosofia és senzilla: si un dia puja una mica de pes, fa un petit ajust i llest. Es tracta de fer modificacions subtils quan es necessiten, sense passar mesos restringint l’alimentació. Aquí sorgeix una de les seves idees centrals: l’alimentació ha de ser sostenible.
Si la nostra estratègia per mantenir-nos en forma exigeix estar permanentment a dieta, mai la podrem mantenir a llarg termini. Aprendre a ajustar quantitats, recuperar rutines després d’excessos puntuals i gaudir d’ocasions especials forma part d’una relació sana i flexible amb el menjar. Aquest és el secret per a una vida plena.
No es tracta de ser perfectes. Es tracta de construir hàbits que puguis mantenir anys, gaudint del procés. Això és el que m’ha permès viure sense restriccions constants.
El descans: el remei ocult per al nostre rendiment
A partir de certa edat, cuidar el descans pot ser tan important com l’alimentació o l’entrenament. Mónica té una regla molt clara: després de les nou de la nit, toca desconnectar. (Sí, el silenci i la calma són els nostres millors aliats).
Ella ho diu amb humor, però el missatge és seriós: el son és una prioritat innegociable. Dormir bé és fonamental per a la recuperació física, l’estat d’ànim, el rendiment i el benestar general. En una etapa on moltes dones experimenten canvis en el son, protegir les rutines nocturnes es converteix en una eina especialment valuosa.
És la nostra solució al cansament crònic i la clau per afrontar cada dia amb energia renovada. No subestimis el poder d’un bon descans. (Ens ho mereixem, i el nostre cervell també).

Una excepció no ho esborra tot: la regla d’or de la vida real
Un àpat diferent, un cap de setmana fora de casa o unes vacances no haurien de fer-nos sentir que hem tirat per la borda tot el nostre esforç. Mónica ho té claríssim: una excepció no defineix els nostres hàbits.
La seva estratègia és tornar als seus hàbits habituals en el següent àpat, sense compensacions ni càstigs. (Adéu a la culpa innecessària!). I potser aquesta és la regla més important de totes. Cuidar la nostra salut durant la perimenopausa i la menopausa no consisteix a fer-ho tot perfecte.
Consisteix a crear rutines que puguem mantenir durant anys. Mónica assegura que porta molts anys vivint així i sap que són hàbits que podrà mantenir quan tingui 50, 60 o 70 anys. Aquesta és la transformació definitiva que totes busquem.
No es tracta de buscar la dieta perfecta ni l’entrenament miraculós. Es tracta de construir una forma de cuidar-nos que tingui sentit avui i que també puguem mantenir d’aquí a una dècada. Aquesta és la veritable revolució. Estem preparades per fer el canvi?

