El Pirineu aragonès amaga, sota l’ombra de les grans penyes de la Jacetània, un llegat de pedra, pissarra i història medieval que resisteix el pas dels segles. Al voltant de la històrica capital d’aquest antic regne, s’estén una xarxa de nuclis rurals que conserven intacta la seva arquitectura tradicional pirinenca. Si vols descobrir el Pirineu més autèntic, trobaràs una col·lecció de pobles bonics a prop de Jaca que justifiquen qualsevol escapada cultural o de muntanya.
El microclima muntanyenc d’aquestes valls, marcat per la influència atlàntica i mediterrània, exigeix una planificació acurada de les rutes segons l’estació de l’any. Per explorar la zona amb comoditat, és aconsellable establir la base logística a la mateixa ciutat de Jaca o a la vall d’Hecho, desplaçant-se a través de la carretera N-330 i les vies comarcals A-1603 o A-1205 que connecten els diferents ports i valls.
A continuació, analitzem els sis llocs amb més encant i riquesa patrimonial que envolten aquesta històrica vila pirinenca.
Santa Cruz de la Serós
Aquest petit nucli destaca per la seva extraordinària arquitectura de pedra amb xemeneies troncocòniques decorades amb els tradicionals espantabruixes. El gran atractiu històric és l’església de Santa Maria, un antic monestir benedictí del segle XI que mostra l’esplendor del romànic llombard a la comarca. A només un pas de distància, la pujada cap al monestir de Sant Joan de la Penya completa una de les visites arqueològiques més importants de l’Aragó.
Ansó
Situat a la vall homònima, aquest municipi és un dels millors exponents de la conservació urbanística pirinenca, declarat Conjunt Històric-Artístic. Les seves cases de pedra amb teulades de pissarra i els estrets carrerons de l’edat mitjana testimonien un aïllament històric que ha permès salvaguardar tradicions úniques, com el seu vestit típic. El visitant pot explorar el Museu del Trajo Ansotà o perdre’s entre els seus portals fortificats medievals.
Hecho
Capital de la vall d’Hecho, aquesta vila destaca per la seva robusta arquitectura de pedra tosca i les seves portalades adovellades amb escuts heràldics medievals. Passejar pels seus carrers empedrats permet descobrir l’església parroquial de Sant Martí, d’origen romànic, i l’interessant Museu d’Art Contemporani a l’aire lliure que contrasta amb el passat mil·lenari del municipi. És el punt de partida perfecte per endinsar-se a la Selva d’Oza.
En vídeo
Borau
Enclavat a la vall de l’Aragó, Borau conserva una estructura urbana medieval gairebé intacta, on destaquen els ràfecs de fusta treballada i les balconades típiques del Pirineu. El temple de Santa Eulàlia, situat al punt més alt del turó, domina un paisatge de cobertes de llosa i xemeneies tradicionals que evoquen la vida de muntanya d’èpoques passades. Molt a prop es troba l’ermita de Sant Adrià de Sasabe, antiga seu episcopal del regne de l’Aragó al segle X.
Aísa
Aquesta població manté l’essència de la vida ramadera tradicional amb els seus carrers extremadament cuidats, cases de pedra vista i teulades de pissarra grisa. El contrast del color de la pedra amb el verd intens de la vall d’Aísa crea una de les estampes més fotogèniques i tranquil·les de tota la Jacetània, allunyada de les aglomeracions turístiques. Des d’aquí s’inicien senders que porten directament al Parc Natural de les Valls Occidentals.
Canfranc
El nucli històric de Canfranc, a tocar de la frontera francesa, destaca pel seu passat lligat al Camí de Sant Jaume i a la defensa de la vall mitjançant fortificacions com la Torreta de Fusellers. Tanmateix, la gran joia de la zona és la monumental estació internacional construïda a principis del segle XX, un edifici d’estil modernista que combina formigó, vidre i ferro en un entorn natural imponent. Aquesta obra mestra de l’arquitectura ferroviària és un monument històric imprescindible.
Com organitzar el teu viatge pels pobles de la Jacetània
Per gaudir plenament de la riquesa cultural d’aquestes valls, es recomana dedicar un mínim de quatre a cinc dies per recórrer el territori amb tranquil·litat. La connexió viària principal es realitza a través de la N-330, que vertebra la vall de l’Aragó de nord a sud, combinada amb la carretera A-176, indispensable per creuar els accessos cap a Ansó i Hecho de manera segura durant tot l’any.
Per tastar la cuina pirinenca més autèntica sense caure en tòpics turístics, cal buscar les tradicionals bordes o antigues cases de ramaders reconvertides on es cuina a la brasa. Demana el ternasco de Aragón amb indicació geogràfica protegida, els boliches de Luesia o unes migas de pastor acompanyades de formatge artesanal d’ovella d’Ansó.
Seràs capaç de resistir-te a la màgia d’uns pobles on la pedra medieval sembla haver aturat el temps sota l’ombra dels cims pirinencs?
