Cada matí, la mateixa pregunta ens assalta. El nostre infant, aquest ésser en constant descobriment, comença a donar les seves primeres passes. I nosaltres, pares i mares, correm a la sabateria amb una idea clara: necessita un bon calçat.
Però, què passaria si tot el que hem cregut fins ara fos un error monumental? Una veritat incòmoda que la ciència acaba de desmuntar amb dades sòlides.
La revelació de la podòloga que canviarà el teu xip
Prepareu-vos. La podòloga infantil Neus Moya, una veu autoritzada en el desenvolupament del peu, ha llançat una advertència que ens impacta de ple. La nostra obsessió per posar sabates als infants per “ajudar-los” a caminar, en realitat, els està perjudicant.
És un secret a veus que, segons ella, hem de trencar. La majoria dels adults, amb la millor de les intencions, creiem que el peu del nen necessita “correcció” o “suport” per madurar. Però és fals. El seu desenvolupament és natural i el calçat, sovint, l’interromp.
Ella és clara i contundent. El peu d’un infant està en continu desenvolupament. Les nostres decisions sobre el calçat impacten directament en la seva forma de caminar, de moure’s i, en definitiva, en la seva petjada futura. I no sempre per bé.
El cop definitiu: quan s’han de posar sabates?
La resposta de Neus Moya és tan senzilla com revolucionària: no cal posar sabates als infants fins que no caminin. I no es considera que un infant camina de veritat fins que no és capaç de fer 10 passos seguits sense caure. Només aleshores, i sense obligació, hauríem de començar a considerar el calçat.
Si li poses una sabata i això modifica molt la seva manera de caminar, no és adequada. El millor és que vagi descalç el màxim temps possible.
La raó és una bomba informativa per al nostre mapa cerebral. Els peus descalços reben estímuls que són “or pur” per construir el mapa cerebral de l’infant, per situar el peu en aquest mapa. Això treballa l’equilibri i la percepció, habilitats imprescindibles per al seu desenvolupament. Fins als 10 mesos, tenen el doble de sensibilitat als peus que a les mans! Deixar-los lliures és crucial.
L’error que cometem amb cada sabata
Però no només ens equivoquem en el ‘quan’. També en el ‘com’ i el ‘quin’. Quantes vegades hem comprat sabates basant-nos en l’estètica o en la moda, oblidant les necessitats reals del peu?
Un dels errors més estesos, segons Moya, és el que fem en provar la talla. Aquesta manía de posar un dit per darrere de la sabata? Completament erroni. Els nens petits, de manera reflexa, dobleguen els dits per facilitar que hi entri el nostre dit. Això ens fa creure que la talla és correcta, quan en realitat és massa justa.
La tècnica definitiva per saber si la talla és l’adequada és treure la plantilla de la sabata i col·locar-hi el peu de l’infant a sobre. Ha de sobrar entre 0,8 i 1 centímetre de llarg, des del dit més llarg del peu fins al final de la plantilla. Aquesta és la solució infal·lible.
El dilema de la talla: quan “més gran” és “pitjor”
I què passa amb la temptació de comprar sabates més grans “perquè durin més”? Un altre error comú amb conseqüències nefastes per al petit.
Una sabata excessivament gran no ofereix l’estabilitat necessària. A més, obliga l’infant a fer “estratègies” per no perdre-la, aixecant el peu molt més del terra. Això dificulta el seu desenvolupament, afectant la seva marxa i tot el procés natural. És una superfície inestable que els perjudica greument.
Així mateix, aprofitar sabates de germans grans o mantenir una talla que “aparentment” encara serveix, tot i que el peu ja ha crescut, és una pràctica que hem d’erradicar del nostre full de ruta.
La teva decisió avui, el seu futur demà
Les decisions que prenem ara sobre el calçat dels nostres fills no són banals. Són la base del seu desenvolupament motriu, del seu equilibri i de la seva percepció del món a través dels peus.
Hem trencat amb el mite que “ajudar” és calçar. Hem descobert que la llibertat és la clau. La informació és poder, i tu ja la tens.
Comença avui mateix a aplicar aquests trucs imprescindibles. Els peus dels nostres fills ens ho agrairan. No ho dubtis. Has arribat fins aquí perquè saps que hi ha un secret ocult que pot canviar-ho tot. I tenies raó.
És moment de repensar-ho tot. Estem realment preparats per descalçar els nostres petits?
