Familiars de les víctimes de Germanwings demanen als governs i a la societat que els continuïn acompanyant en la lluita per canviar un sistema que va fallar “amb brutalitat”. A les portes del 24 de març, quan farà un any que el copilot Andreas Lubitz va estavellar als Alps l’avió que cobria el viatge de Barcelona a Düsseldorf, la presidenta de l’Associació d’afectats del vol GWI9525, Silvia Chaves, assegura que aniran “a Brussel·les, a l’OMS i on calgui” perquè “no es repeteixi mai més un sinistre que es podria haver evitat”. També volen que es depurin totes les responsabilitats i, en aquesta recerca del que va passar, el fiscal francès Brice Robin els ha assossegat des de la dignitat. “Estem convençuts que ell traurà tota la veritat”, afirma Chaves. L’associació espera que l’acte de record als familiars d’aquest dimecres a l’aeroport de Barcelona-El Prat sigui també d'”agraïment” a totes aquelles persones que els van fer costat en els pitjors moments.
Les famílies demanen a les institucions catalanes i estatals que els ajudin a arribar als organismes internacionals per aconseguir canvis legislatius -en el sistema de comunicació de baixes, en els controls psicològics, entre altres- per evitar que es repeteixi una tragèdia com la de Germanwings. “Per a les famílies i crec, també, per al món, és molt difícil entendre com va poder passar”, assenyala Chaves en una entrevista a l’ACN.
L’associació d’Afectats del vol GWI9525 considera que el sinistre va posar al descobert unes falles que afecten el conjunt de la societat. “Pot ser un copilot d’avió, un conductor de tren, un mestre d’escola”, adverteix la presidenta d’aquesta associació que agrupa 46 famílies afectades pel sinistre de Germanwings. “La sensació que es duu pitjor és que es podria haver evitat i no volem que ningú torni a passar pel que ens ha tocat”, afirma Chaves, que destaca: “Pensem que si anem de la mà de l’estat el camí serà més ràpid”.
Chaves també insta la societat a prendre “consciència” que “s’ha de canviar el sistema tal com està muntat” i insisteix que “la seguretat pública està en joc”. “Encara queda molta feina a fer”, diu Chaves, lluny del desànim: “Tenim claríssim que lluitarem per aconseguir aquests canvis”. I afegeix: “Tenim pocs recursos però un equip humà molt potent”.
Les demandes de l’associació van més enllà de revisar el secret mèdic i exigeixen mecanismes eficaços d’avaluació psicològica, en l’emissió de les comunicacions mèdiques i de baixa o que les empreses tinguin un control real dels treballadors. Chaves fa una crida al conjunt de les institucions i de la societat a donar suport a l’associació. També a les empreses de les víctimes que viatjaven a Alemanya per feina. “Hi anaven per aconseguir els seus projectes i carregats de somnis”, expressa Chaves.
L’Oficina d’Investigacions i Anàlisis per a la Seguretat de l’Aviació Civil a França (BEA) va ratificar en el seu informe final presentat fa encara no dues setmanes, el 13 de març, que Lubitz patia una depressió severa. “Hi ha aspectes terribles”, afirma Chaves sobre aquest informe, que recorda amb especial dolor quan el document apunta que “els controls psicològics no són rendibles”. La presidenta de l’associació es pregunta com una persona amb un historial clínic tan greu com el d’Andreas Lubitz podia estar pilotant un avió. Subratlla que tenia tres baixes de metges diferents i que un psiquiatre li havia dit, deu dies abans del sinistre, que ingressés en una clínica per rebre tractament. “Va fallar el sistema de comunicació entre els metges, les empreses i l’estat”, sentencia. Chaves lamenta que a l’informe es parli d”accident’, quan, recorda, el sinistre va ser provocat, i que no vagi més enllà de les recomanacions. “L’informe va aportar molta llum en aspectes que ja esperàvem”, resumeix.
