Tot Economia
Temporers, l’eterna lluita contra la precarietat laboral durant la verema

La precarietat laboral dels temporers incrementa amb els anys. No és que tinguin menys drets sinó que cada vegada es retalla més la mà d’obra i aquesta encara no arriba als mínims legals perquè els surti a compte la seva feina. Dos mesos -en alguns casos tres- de verema mobilitzen a centenars de persones que cobren sous molt ajustats, moltes vegades per sota el Salari Mínim Interprofessional (SMI). Pel que fa al Conveni col·lectiu agropecuari de Catalunya, està bloquejat des del desembre del 2020 i patronals i sindicats no aconsegueixen arribar a un acord per millorar les condicions d’aquest gremi. “Després de dos anys continuem lluitant per renovar aquest conveni que ara per ara està denunciat i restem a l’espera d’obtenir un increment de les taules salarials”, explica Alícia Buil, responsable d’agropecuària d’UGT Catalunya.

La verema ha perdut mà d’obra en els últims anys a causa de la mecanització dels processos de recol·lecció. Fonts sindicals han donat accés a un informe sobre la verema al Penedès el 2021 al TOT Economia que asseguren que pràcticament el 80% de la recol·lecció de raïm es fa a través de màquines i amb operaris especialitzats. Així doncs, els temporers han vist retallats els seus llocs de treball al 20% restant. A més, continuen sent dels gremis amb més precarietat laboral. El que sí que s’ha constatat és que la contractació il·legal de temporers ha anat baixant durant els anys. “Falten facilitats en la burocràcia a l’hora de fer les contractacions pertinents dels temporers”, lamenta Jaume Domènech, que fou cap de la sectorial de la vinya i laboral de la JARC. Domènech afegeix que “els petits empresaris continuen fent esforços per contractar de manera legal els treballadors”.

Des dels sindicats es continuen denunciant els problemes de contractació que pateixen els temporers. Segons Buil, “el sector de la vinya no és el més precaritzat”, però “la situació no millora en cap classe de recol·lecció”. Així doncs, la representant de la UGT assegura que han portat la qüestió davant del Parlament català fent referència al bloqueig que fan les patronals a l’augment de sou del conveni col·lectiu. “Estem esperant que l’administració pressioni a les patronals per complir amb les normes laborals”, afirma. Tot i això, segons descriuen els sindicats les patronals no estan disposades a pagar més als temporers “tot i que els sous acabin per sota l’SMI”, remarca Buil.

Problemes d’allotjament i dietes

El principal problema amb els sous dels temporers és l’allotjament durant la verema. La seva feina és temporal i com a tal l’allotjament també ho és. A més, cal recordar que gairebé el total dels temporers no viuen en la zona que van a recollir el raïm. En aquest aspecte, són els propietaris de la vinya els que proporcionen un sostre als temporers, però no és gratuït. Fonts sindicals confirmen que un 15% del sou dels temporers acaba sent descomptat per pagar l’allotjament. “És una mala praxi, ja que el conveni col·lectiu corrobora que els treballadors que es troben a més de 70 quilòmetres de casa han de tenir un espai on allotjar-se gratuïtament”, explica la representant d’UGT Catalunya. Aquest 15% del sou que perden els temporers fa que molts d’ells “acabin dormint en via pública”, afirmen fonts sindicals.

Pel que fa a l’allotjament que proporcionen els ajuntaments de les poblacions centrals dels territoris on es fa la verema en alguns casos només és per aquelles persones que arriben a la localitat a la recerca de feina. Un dels exemples d’allotjament per temporers sense feina és l’alberg de Vilafranca del Penedès, que durant la verema del 2021 va allotjar més d’una trentena de persones i s’hi van realitzar 357 pernoctacions, segons un informe al qual ha tingut accés aquest mitjà. Totes aquelles persones que sí que tenien feina, independentment de les condicions, no podien accedir a aquestes instal·lacions. “Una possible millora de les condicions seria comptar amb un allotjament municipal pels temporers en actiu”, declaraven algunes fonts dins l’informe. Un problema afegit de l’allotjament és la negativa que donen els propietaris a contractar temporers dels albergs, ja que segons afirmen algunes fonts sindicals, no els poden donar allotjament i no els acaben contractant perquè no se’ls permet quedar-se a l’alberg un cop tenen feina.

El mateix passa amb les dietes, un altre de les parts del conveni col·lectiu que segons Buil no s’està complint. Els temporers haurien de tenir les dietes incloses dins de les seves condicions, sense que això afectés els sous. Tot i això, algunes fonts sindicals asseguren que “se’ls descompti un 10% del sou per dietes“. Per tant, per dues qüestions bàsiques com menjar i dormir, els temporers perden el 25% del seu sou. En alguns casos, els mateixos propietaris són els que intenten no descomptar aquests diners, perquè segons Domènech, “han lluitat molt perquè tinguin unes condicions dignes”.

Una feina pel col·lectius més vulnerables

La verema continua sent una feina que fan els col·lectius més vulnerables de la societat catalana. Una de les principals preocupacions dels propietaris de les vinyes és el poc interès que té la gent del territori per la feina. Així ho explica Domènech qui afegeix que el gran gruix de temporers són “gent estrangera”. De fet, l’informe de la campanya al Penedès comptabilitza que més del 50% dels temporers que es van contractar eren del Marroc; gairebé un 15% de Catalunya; aproximadament un 10% d’Andalusia; un 10% d’Àfrica; i una part restant d’altres països. “La massa laboral d’aquest gremi és molt vulnerable”, remarca la representant d’UGT.

La suma d’aquestes males condicions i la precarietat laboral també han fet que la contractació sigui més complicada. De fet, l’informe del Penedès també constata que els contractes van ser firmats la gran majoria gràcies al boca-orella dels mateixos propietaris de les vinyes. Tot i això, els sindicats i les patronals també van obrir borses de treball d’on van treure alguns treballadors. “Les garanties de rendibilitat d’aquesta feina cada vegada són menors”, reconeix Buil qui també assegura que amb la mecanització dels processos “cada vegada queden menys persones disposades a ser temporers”.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa