Sitges (Garraf) és un d’aquells pobles de Catalunya que no necessita presentació. Conegut internacionalment pel seu emblemàtic Carnaval, Sitges s’alça com un municipi costaner referent entre els amants de la festa, la platja i la tradició. Limita, de sud a nord, amb els municipis de Sant Pere de Ribes, Olivella, Begues, Gavà i Castelldefels. Amb més de 32.000 habitants, segons les darreres dades censals recollides per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), Sitges s’ha convertit en un poble turístic. De fet, fins i tot, algunes publicacions com National Geographic, l’han recomanat en els seus reculls de viles i destins a descobrir al país.
Un dels grans atractius del poble és la seva ubicació costanera. Sitges, però, és molt més que platja, i la seva història -plasmada en els carrerons de nucli de la vila o en les seves activitats culturals- ho demostra. Un d’aquests exemples és la figura dels gegants Moros de Sitges, els quals són una rèplica dels primers gegants que hi va haver a la vila de Sitges, que daten de finals del segle XIX i van desaparèixer a principis del segle XX. En detall, els primers gegants Moros de Sitges van aparèixer el 1840. Uns anys després, el 1897, es creen els gegants Vells de la Vila, i el 1975, gairebé un segle després, apareixen els gegants Nous de la Vila. Una eclosió constant de colles geganteres que demostra l’afany per aquesta tradició dels sitgetans. A finals del segle passat, també va néixer l’Agrupació de Balls Populars de Sitges, una entitat que porta per objectiu conservar i recuperar la imatgeria, els balls i els entremesos de la cercavila de la Festa Major de la vila i que demostra, un cop més, la importància de la tradició per als veïns d’aquest municipi costaner.
La importància dels indians
Sitges és especialment conegut, també, per les conegudes com a cases dels indians. Es tracta de les cases que es van construir els burgesos que van anar a buscar fortuna a Amèrica -tot i que se’ls coneix com a indians perquè, d’entrada, l’expedició de Colom creia que havia descobert l’Índia. Aquestes cases van tenir influència important en l’arquitectura de Sitges, ja que van encarregar a molts arquitectes de construir-hi grans cases. Actualment, n’hi ha una seixantena ubicades en els diferents barris del municipi. Algunes d’aquestes cases dels indians també tenen una clara influència modernista, les quals es poden veure, principalment, al barri de l’Eixample de Sitges. En canvi, tenint en compte l’ampli ventall de corrents arquitectònics que han conviscut al llarg de la història, també hi ha cases d’indians amb una influència neoclàssica, els quals es troben als carrers que baixen fins a la platja.
Un dels emblemes de Sitges, el qual acapara les mirades dels visitants, és l’església parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Tot i que la data d’origen es remunta al segle XVII, posteriorment s’hi han fet moltes modificacions. A grans trets, es tracta d’un temple d’estil barroc. En l’interior encara s’hi conserven diversos retaules. El més important és el de Sant Bartomeu i Santa Tecla, obra del pintor renaixentista napolità Nicolau de Credença, que data del 1499 i representa un dels patrons de la vila. Durant bona part de la vida de la parròquia barroca, aquest retaule es va traslladar al santuari de la Mare de Déu del Vinyet, tot i que el 1939 va ser reinstal·lat darrere l’altar.
