L’Empordà és una de les zones més emblemàtiques del país gràcies a la seva bellesa paisatgística. Malgrat que la major part de l’atenció turística se l’enduen els pobles de la costa, destins molt escollits durant l’estiu, a l’interior de les terres empordaneses també es poden veure petits pobles plens d’encant. Un d’aquests casos és Monells, una petita entitat de població que conforma part del municipi Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, a la comarca de Baix Empordà. Situat entre el vessant nord-oriental del massís de les Gavarres, en plena vall del riu Rissec -un afluent del riu Daró-, s’alça Monells, una petita vila en què hi viuen només 175 persones, segons les darreres dades censals de l’Institut d’Estadística de Catalunya.
Aquest poble té moltes similituds paisatgístiques amb altres viles del Baix Empordà, però també algunes diferències. La més destacada és que Monells es va convertir l’any 2015, durant un breu temps, en el plató de cinema de la pel·lícula Ocho apellidos catalanes (2015). En aquest popular film espanyol, la plaça major de la vila de Monells es va convertir en la plaça de Soronelles, l’escenari on transcorre part de l’acció. Així doncs, Monells és un bon destí per una escapada de cap de setmana per a les persones que van gaudir d’aquesta pel·lícula d’Emilio Martínez Lázaro a la gran pantalla. La plaça que surt al film és un dels punts més destacats de la vila, ja que forma part de l’anomenat barri del castell. Aquesta plaça, rectangular, està envoltada per un conjunt d’arcades amb formes irregulars. En les cases de la plaça també s’hi poden veure alguns elements ornamentals dels segles XV fins al XVIII.
El conjunt monumental de Monells
En els darrers anys, aquesta petita vila de l’Empordà s’ha convertit en un destí força visitat pel turisme gràcies al seu conjunt monumental. L’element més destacat d’aquest conjunt és l’església parroquial de Sant Genís, inclosa dins el patrimoni arquitectònic de Catalunya. És un edifici de grans dimensions, d’una nau amb capelles laterals i una capçalera poligonal. Els primers documents que registren la seva existència daten del segle XI, en l’acta de dotació de la Canònica de Girona del 1019. Ara bé, cal tenir en compte que l’edifici que es pot visitar actualment ha patit diferents modificacions al llarg del temps. Per exemple, la nau i l’absis actual daten del segle XIV. La darrera restauració del conjunt de l’edifici es va dur a terme l’any 1962 per part de la Diputació de Girona.
