Els passatgers de la línia R3 de Rodalies, que va des de l’Hospitalet de Llobregat fins a la Tor de Querol, esperen, farts, l’inici del nou macrotall per les obres del desdoblament de la via, que es posaran en marxa aquest dimarts, 7 d’octubre, i s’allargaran més d’un any. Segons els calendaris estipulats per Renfe i Adif, que actuaran coordinadament durant les actuacions a la xarxa ferroviària, durant vuit mesos, fins al maig de 2026, el servei estarà interromput entre l’estació de Montcada i la de la Garriga a causa d’aquestes obres. A partir del maig, un cop finalitzada la remodelació “integral” de l’estació de Montcada Bifurcació -eix troncal del fràgil servei de Rodalies-, l’R3 encara continuarà afectada entre l’estació de Mollet Santa Rosa i la de la Garriga, vuit mesos més. És a dir, hi haurà un tram de la línia que patirà afectacions durant, com a mínim, setze mesos, sempre que les obres segueixin fil per randa el calendari estipulat.
Pocs dies abans de l’inici de les obres, amb els primers rajos de sol, es respira certa calma a l’estació de Centelles (Osona), l’estació que connectarà el transport alternatiu per carretera previst mentre durin els treballs i el servei de tren normal, que continuarà fins al nord del país. “A veure com surt aquesta vegada”, comenten dos homes asseguts amb dos tamborets de separació a la barra del bar de l’estació mentre escuren amb la cullereta l’espuma del primer cafè del dia. Optimistes, però prudents. La Merche encara recorda l’últim tall gran tall per obres que es va fer a l’R3, que va alterar el funcionament del servei entre el mes d’octubre del 2023 i el febrer de 2024: “Recordo que els primers dies va ser un caos absolut. No teníem ni idea d’on havíem d’agafar l’autobús, faltava molta gent que ens ho indiqués… Va ser un autèntic despropòsit”, relata en conversa amb El Món des de l’estació de Centelles. Ara, però, confia que la situació sigui diferent: “Espero que aquesta vegada ho hagin fet bé i tot funcioni com Déu mana”, afegeix.
Malgrat que des de Renfe han millorat la informació de la nova fase d’obres a l’R3 per garantir-ne un bon funcionament, les entitats i agrupacions de passatgers mantenen les seves exigències: “Estem molt combatius perquè estem desesperats. El servei no funciona correctament, i així també es veu en la planificació del tall”, exclama el portaveu de la plataforma Perquè No Ens Fotin el Tren, Marc Janeras. El portaveu de l’entitat recorda que les obres van “amb dos anys de retard” i s’allargaran molt més del previst inicialment: “Aquest tall arriba tard i malament”, emfatitza. El problema per a Janeras, però, no és nou, sinó un reflex més de l’abandonament de Rodalies per part de les administracions. Per la seva banda, l’enginyer tècnic d’obres públiques i vocal de l’associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) Arnau Comajoan també rememora l’últim tall per obres i, d’acord amb l’experiència, assegura que els usuaris tenen un “grau d’exigència alt” sobre el funcionament de les llargues actuacions a la línia perquè s’ha pogut planificar amb molt marge: “No volem veure imatges de gent perdent-se o esperant busos, o busos esperant trens”, apunta.
Crítiques sobre el pla de transport alternatiu
Com és habitual en les obres d’aquesta envergadura a la xarxa de Rodalies, l’operadora gestora del servei articula un pla de transport alternatiu per carretera. Fonts de Renfe asseguren a El Món que aquest pla ha estat treballat durant “molts mesos” i consensuat conjuntament amb tots els agents implicats: plataformes d’usuaris, els conductors d’autobús que s’encarregaran del servei per carretera i les alcaldies dels diferents municipis afectats. A més, també recorden que es tracta d’una inversió de 56 milions d’euros per conformar una gran flota de busos que permeti cobrir l’afluència de passatgers durant tots els mesos d’afectacions. Una inversió “històrica”, tal com va defensar el ministre de Transports, Óscar Puente, al Congrés. En aquest sentit, el portaveu de Renfe, Antonio Carmona, també assegura que, en els diferents punts de transbordament, com ara l’estació de Centelles, on conflueix el servei de tren i el d’autobús, hi haurà 90 informadors per garantir el bon funcionament del pla alternatiu. El responsable de l’operadora ferroviària també deixa clar que els primers dies del dispositiu serviran per analitzar “on hi ha més busos del compte i la capacitat de reacció davant de qualsevol incidència i ser el més ràpid possible”. Per aquest motiu, segons detalla, Renfe ha sol·licitat “un pla de contingències” a les companyies d’autobús amb la voluntat de “minimitzar” els contratemps que puguin sorgir.
Malgrat els arguments que esgrimeix Renfe sobre el pla de transport alternatiu, les entitats de passatgers consideren que no s’ha tingut prou en compte la seva opinió: “L’onze de juny ens van presentar un pla que semblava de consens, on acceptaven moltes de les nostres propostes, però després tot va anar pel pedregar”, lamenta Marc Janeras. En relació amb el pla actual, el portaveu de la plataforma Perqué No Ens Fotin el Tren considera que “no és ni el millor ni el pitjor” que els han presentat: “És un punt d’equilibri”, afegeix i assegura que “només ens queda exigir que funcioni”. En aquest sentit, Janeras també lamenta que des de l’entitat han hagut de fer una “feinada” per detectar tots els errors [ja resolts] que hi havia en alguns mapes de senyalització del servei d’autobús: “És trist haver de fer la feina de l’administració, però és el modus operandi a Rodalies”, rebla. Per la seva banda, des de la PTP també recelen del funcionament del pla alternatiu per carretera: “És segurament el tall més llarg que hem tingut a la història de la xarxa ferroviària catalana i no podem admetre situacions de provisionalitat continues al llarg d’aquests setze mesos. Hem de tenir des del primer dia un transport que funcioni molt decentment, si no a la perfecció”, argumenta Arnau Comajoan.
Preocupació a les alcaldies afectades
De la mateixa manera que les associacions d’usuaris, alguns alcaldes dels municipis afectats també reben amb preocupació la nova onada d’obres al servei de trens: “Necessitem que estigui ben dimensionat i doni el servei que ara dona Rodalies, i això no ho tenim garantit”, avisa l’alcaldessa de la Garriga, la juntaire Meritxell Budó. La seva principal preocupació és la freqüència de pas del servei de busos alternatiu, ja que només es preveu que circulin un cop per hora. “Tenim l’experiència de l’anterior tall ferroviari, quan en les hores de màxima afluència teníem més d’un bus cada hora”, recorda l’alcaldessa. Un recel que també comparteixen des de la PTP. En aquesta mateixa línia, l’alcalde de Vic, el també juntaire Albert Castells, creu que el macrotall de l’R3 “és un repte enorme” que “no s’ha treballat amb prou previsió“. “S’hauria de garantir que un usuari, quan arriba a Vic o Centelles, si ha de fer la transmodalitat, tingui assegurada la plaça si ha pagat el bitllet perquè té l’expectativa d’arribar a la feina a l’hora o als estudis”, argumenta. Sigui com sigui, des de Renfe garanteixen que el pla alternatiu garantirà els desplaçaments de tots els veïns de la zona afectats.
“Un mal necessari”
Les obres preocupen els usuaris, però les veuen com un “mal necessari” per millorar el servei de Rodalies. “Soc conscient que cal fer obres per millorar els trens, però no deixa de ser un enrenou cada vegada que se’n fan”, reflexiona la Merche. L’Anna, que espera pacientment que arribi el tren a l’andana de Centelles, tal com fa cada matí per anar a treballar a Vic, creu que, ni amb les obres es millorarà el servei: “Ja sabem com funciona Rodalies. Aquí no ens ve de nou [riu]. S’ha de ser una mica il·lús per pensar que ens ho arreglaran…”, ironitza la passatgera. Ambdues són usuàries habituals del servei ferroviari català des de fa anys, però, malgrat les incidències i retards que afecten gairebé diàriament milers de passatgers, encara conserven visions diferents de la xarxa: “Sempre els demanem que inverteixin. Ara que ho fan, suposo que serà per a bé”, apunta la Merche. De fet, el mateix Carmona assegura que, un cop finalitzat el periple d’obres, malgrat que encara quedarà molta feina per fer a l’R3, la línia millorarà en “fiabilitat” i en “operativitat”.
En aquest sentit, el portaveu de Renfe també celebra que “el desdoblament” de l’R3 ja sigui “una realitat”, ja que es tracta d’una actuació estructural de la xarxa de trens del país que fa anys que s’arrossega. Actualment, els diferents trams de la línia que s’han de desdoblar ja tenen els seus respectius projectes en marxa: alguns en obres, d’altres en fase d’estudis informatius, d’altres en fase d’al·legacions o d’estudis ambientals. Sigui com sigui, el desdoblament de la línia ja està en marxa. Un desdoblament que també celebren molt des de la PTP: “Queda clar que el desdoblament és una cosa bona, i entenem que s’han de fer obres”, assevera Arnau Comajoan. Així doncs, malgrat que comprenen que cal millorar el servei de Rodalies, els passatgers de l’R3 reben amb recel aquest nou macrotall per obres que condicionarà la vida dels veïns dels municipis afectats durant més d’un any.
