L’acord entre el sindicat majoritari Semaf i Renfe per desconvocar la vaga del 23 de novembre fa respirar els usuaris, que han patit especialment la mala gestió de Rodalies aquesta darrera setmana. Els serveis mínims no s’han respectat, s’han cancel·lat trens i el servei ha començat sense els combois a punt l’endemà de les aturades. Aquest tres en ratlla, que ha fet navegar el sistema, ha desencadenat una batalla entre els sindicats i l’empresa: el govern català ha culpat Semaf de no respectar els serveis mínims, mentre que el sindicat ha acusat Rodalies de no enviar les notificacions correctament. L’últim acord rebaixa in extremis la crispació, després d’una setmana marcada per l’obertura d’expedients, per una banda, i les amenaces de noves vagues, per la contrària.
Semaf ha justificat l’absència dels maquinistes al seu lloc de feina els dies de vaga al·legant que l’empresa només va entregar en mà un terç de les cartes amb els serveis mínims i que la notificació per e-mail no pot ser una alternativa perquè vulnera el dret a la desconnexió digital. En altres ocasions, Renfe havia entregat les notificacions en mà i havia apostat per cartes certificades en cas que el treballador lliurés abans de la vaga. Segons ha pogut saber aquest diari, la companyia va enviar un missatge el passat 16 de novembre –unes hores abans de la vaga– informant que “a primera hora de la tarda” s’havia enviat els serveis mínims al correu corporatiu. “Preguem que s’enviï confirmació del correu rebut”, apuntava el missatge de recursos humans.
Les organitzacions sindicals crítiques amb l’empresa s’agafen a la normativa laboral de Renfe. L’article 36 del text normatiu estipula que “el règim de comunicacions, notificacions personals i avisos de l’empresa” als treballadors s’han d’enviar “per escrit de les cèdules/cartes de nomenament per a la firma del duplicat amb l’‘assabentat’”. La normativa també apunta que la comunicació s’ha de fer “mitjançant burofax” en cas que el maquinista no estigui treballant. Si bé els contractes laborals posen de manifest que s’han de seguir els canals corporatius, els treballadors defensen que no hi ha cap obligació de consultar el correu fora de l’horari laboral. En aquest sentit, el Sindicat Ferroviari (SF), minoritari al sector, ha defensat que “és normal que s’acabi la col·laboració” perquè els maquinistes “estan molt cansats”.

La catedràtica de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la UPF Consuelo Chacartegui alerta que la comunicació dels serveis mínims s’ha de fer seguint un criteri clar: la comunicació ha de ser “fefaent”, amb “confirmació de rebuda”. És a dir, que l’empresa ha de poder acreditar que el treballador ha accedit a la designació. “La llei no determina de quina manera s’han de comunicar, però, en aquest cas, no veig que s’hagi seguit una comunicació formal i correcta. Sembla difícil poder saber si s’ha llegit o no un correu electrònic”, remarca l’experta en conversa amb El Món.
La crisi dels serveis mínims ha obligat el director de Rodalies, Òscar Playà, a comparèixer durant les aturades per defensar l’operativa. “És molt difícil lliurar una carta física a cadascú en una xarxa de Rodalies de 1.200 quilòmetres on tenim maquinistes”, ha apuntat davant dels mitjans. Més enllà ha anat la consellera de Territori, Sílvia Paneque, que ha amenaçat amb sancions als treballadors reincidents. Consuelo Chacartegui tampoc hi veu gaire recorregut: “Quan parlem del dret a vaga, que és un dret fonamental, s’ha de ser molt escrupolós en els aspectes formals”. “Encara més davant d’un col·lectiu que treballa sota molta pressió i té dret a desconnectar”, afegeix l’experta. La catedràtica també veu difícil demostrar que un treballador s’ha negat a anar a treballar malgrat ser notificat. “Fer ara una auditoria als correus corporatius per comprovar-ho seria atemptar contra el dret a la intimitat del treballador”, remarca.
L’alternativa seria, com ja ha fet Renfe en altres ocasions, enviar la comunicació de forma certificada o activar al correu mecanismes més directes de resposta. Després del caos, i veient que encara no hi havia acord, Rodalies havia activat l’operativa més aviat de cara a la vaga del 23-N. Segons ha apuntat Catalunya Ràdio, l’operadora ja havia enviat un correu electrònic i des d’aquest dijous estava entregant les cartes en mà als treballadors.

Sense trens l’endemà de les vagues
Els problemes s’han allargat més enllà dels dies de vaga per la falta de trens a les capçaleres. Sense anar més lluny, Rodalies va suprimir dijous passat catorze trens de l’R1 i l’R4 “per baixa del maquinista o perquè aquest diu que el tren no és apte per circular”. Fonts sindicals remarquen que els trens són limitats i que s’han de moure per la xarxa per completar totes les operacions. “Si, fruit de la vaga, el tren s’atura a Terrassa i no tens maquinistes que te’l portin cap a Mataró, l’endemà no pots sortir d’allà”, comenten alguns maquinistes a El Món.
Les tensions entre els sindicats i l’empresa encara han dificultat més aquesta operativa. Semaf va trencar els acords vigents des del 2012 com a mesura de pressió en la seva batalla, i es van trobar que això obligava els maquinistes a desplaçar-se a Sants per fitxar. “Hi havia uns acords en què els treballadors que viuen lluny de Sants podien anar directament a la capçalera del seu tren, però amb el trencament tots havien d’anar a fitxar al matí a Barcelona i tornar al seu destí”, expliquen les mateixes veus. Aquesta situació va durar onze dies, entre el 2 de novembre i el 13.
Les dificultats per reiniciar el servei l’endemà de la vaga general van evidenciar la importància de mantenir vigents els acords laborals signats l’any 2012. Els talls de carretera i l’efecte de l’aturada en el sector del taxi va dificultar els desplaçaments l’11-N i Rodalies va atribuir alguns retards a l’absència de taxis. I el taxi ha respost. “Si els trens arriben tard, no es culpa nostra. Som aliens als problemes d’endarreriments de Rodalies”, ha apuntat el portaveu d’Élite Taxi, Tito Álvarez. El mateix Álvarez ha defensat que, durant els onze dies en què els acords van saltar pels aires, el centre de control de Renfe els trucava perquè recollissin els maquinistes “a Sants i no a casa seva com es feia abans”.
Els problemes de gestió de les darreres setmanes han repercutit en uns usuaris ja resignats però crítics amb totes les parts. En tot cas, després de quinze dies especialment caòtics, el retorn dels maquinistes als pactes ja signats i un nou acord entre Semaf i Renfe per accelerar les millores de seguretat obren un nou escenari. En aquest sentit, la Plataforma per la Promoció del Transport Públic (PTP) ha reclamat al futur govern espanyol un “gran acord polític” per garantir la continuïtat de les inversions ferroviàries i establir un finançament estable del transport públic. Perquè als problemes de gestió se suma també la manca d’inversió.

