Granollers és la imatge del temporal. A tocar de l’estació de tren, una àrea de pàrquing continua precintada després de desprendre’s un talús. El govern municipal continua reunint el comitè de crisis comandat pels bombers. I el caos informatiu regna entre els passatgers de Rodalies. Tres exemples, a diferents nivells, que mostren el trasbals que ha suposat unes tempestes torrencials que van sorprendre la capital del Vallès Oriental, especialment dilluns passat. La patronal Pimec calcula que tot plegat suposarà un impacte negatiu de 55 milions d’euros per al teixit empresarial del Vallès Oriental.
L’alcaldessa de Granollers, Alba Barnusell, ha celebrat que el temporal hagi donat una treva aquesta passada nit, cosa que ha de permetre accelerar les “moltes incidències” que encara està en marxa. “No són greus, però n’hi ha moltes”, ha admès l’alcaldessa després de reunir-se amb la resta d’alcaldes afectats, que demanen “tranquil·litat, prudència i comprensió” a la ciutadania. La capital vallesana encara té “camins impracticables” i “habitatges privats” afectats pels aiguats, ha apuntat Barnusell, però ha recuperat certa “tranquil·litat” després de rebre l’impacte de 350 litres d’aigua per metre quadrat durant la tempesta.
Granollers es recupera progressivament dels aiguats, però pateix un nou revés de Rodalies, que ja va castigar els ciutadans del municipi dilluns passat. “Un tren va quedar atrapat just a l’entrada de l’estació per l’aigua i un tros de fusta que l’impedia el pas. Plovia a bots i barrals i vam haver de desallotjar 400 persones del tren i treure la fusta del mig. Ens arribava l’aigua als genolls”, explica a aquest diari la Maria, membre del personal de seguretat, mentre busca la fotografia que va captar el mateix maquinista i que després va córrer per les xarxes. Les conseqüències posteriors són conegudes: servei novament interromput i els passatgers redirigits a un transport alternatiu per carretera que no dona l’abast. Fins i tot Renfe ha admès que no n’hi ha prou amb els 400 busos que distribuït aquest matí per Catalunya.
La plantada dels maquinistes, aquest dimecres, ha fet gran la ferida. Dues de les quatre línies aturades feien parada a Granollers i el gruix n’ha patit les conseqüències entre les 7 i les 10 del matí. El Món ha visitat l’estació dues hores més tard, quan només uns pocs que treballen de tardes s’acumulaven a les andanes. La Maria confirma amb un walkie-talkie, i amb certa gràcia, els pròxims moviments de Renfe. “Primer surt el de Castelldefels, via 2, verdad gordi?”, pregunta a qui sigui que està a l’altra banda del walkie. La confirmació arriba i el personal mou els passatgers a un dels deu trens que hi ha a l’estació, l’únic que té previst sortir. “Està prou ben organitzat, però la gent està cansada”, assumeix la Maria.
El director de Rodalies, Òscar Playà, ha assegurat que recuperarien “el 100% de l’oferta” de Rodalies durant el matí, però són les 14 hores i només circula un tren cada hora. Una dada ínfima que només salva la poca afluència de passatgers que hi ha al migdia. Els pocs dies que tot va bé, vuit trens acostumen a fer parada cada hora a Granollers.
Resignació amb els busos
Renfe ha mantingut el servei per carretera “fins que la qualitat del servei sigui acceptable”. La imatge a l’exterior és diferent, els passatgers s’ho miren amb resignació. “Ahir hi havia un home desfogant-se amb el noi de taquilla. Jo ho entenc, però siguem clars: quina culpa té ell, pobre, que tot sigui un caos?”, explica en Marcelo. A pocs metres, un nou jove, l’Eric, tot just acaba de penjar una trucada amb la seva mare, preocupada des de Santa Maria de Palautordera. “Ahir em van portar, però avui, veient que hi ha bus alternatiu, he decidit quedar-m’hi. També cansa dependre d’altra gent”, comenta.
Tots esperen per continuar el trajecte de l’R2 Nord, que no té trens entre Granollers i Sant Celoni des de dissabte. Fonts de Renfe apunten que el problema rau en alguns trams de via en direcció Sant Celoni, que encara no s’han recuperat dels aiguats. Un aspecte que els passatgers desconeixent.
L’espera al bus dona per a converses fluides amb el personal de Renfe, ja habituats a dur armilles grogues i a dirigir els fluxos de passatgers com a ramats d’ovelles que no saben on van. “Ahir va haver-hi un conductor de la línia R3 que es va equivocar i va venir fins aquí”, els comenta el treballador. Ho fa bé; s’ha guanyat el ramat assegurant-los un lloc al bus. No arribarà a l’hora prevista, però són pocs i hi podran entrar. A la fi, aquest acaba sent el principal malson de qui ja s’ha ressignat del tren.
