El Món - Notícies i actualitat d'última hora en Català
Cribratges, grups bombolla i vacunació: recepta per a la tornada a l’escola
  • CA

La irrupció de la variant Òmicron a Europa i el consegüent rècord de contagis que ha provocat en la major part dels països –entre els quals el Regne Unit, que ha registrat fins a 200.000 contagis en només 24 horesno afectarà a la represa de les classes després de les vacances. Diversos governs europeus han confirmat que es mantindrà el calendari previst i s’han limitat a introduir canvis menors en el protocol sanitari. A Catalunya el Govern aposta per mantenir la presencialitat i la tornada a l’escola com estava prevista, és a dir, el pròxim dilluns 10 de gener.

Després de la confirmació de la tornada a l’escola, el dubte que queda és com fer-ho amb seguretat davant l’exponencial increment de contagis que ha comportat Òmicron. “Les aules són espais segurs”, va assegurar dimarts la portaveu del Govern de la Generalitat, Patrícia Plaja, després que es confirmés la decisió de tornar a les aules quan estava previst. Ara bé, sindicats i experts demanen un protocol per mantenir a ratlla la Covid a les escoles.

Judith Ribera, portaveu de la secció d’Educació de La Intersindical, defensa la tornada a les aules perquè la presencialitat és “de vital importància” en totes les etapes educatives. “S’ha de garantir el dret a l’educació sempre que hi hagi mesures per protegir els professionals que hi treballen i els alumnes”, defensa Ribera, que reclama un protocol clar que garanteixi que no es posa en risc a ningú. 

“Prou de passar-se la pilota i no prendre decisions”

La Intersindical assegura que no han de ser les direccions ni els docents els qui demanin mesures concretes, sinó els experts que tenen “responsabilitat social”. “Tant Educació com Salut han d’assumir la responsabilitat. Nosaltres no som epidemiòlegs ni sanitaris, són ells els que han de decidir les mesures”, resol Ribera. Reclama que s’analitzi bé la situació actual i “d’una vegada per totes es responsabilitzin”. “El Govern ha de fer un pas endavant i abandonar la deixadesa”, exigeix abans de queixar-se que “Salut deriva responsabilitats a Educació i a l’inrevés”. Lamenta, per tant, que “es vagin passant la pilota” enlloc de prendre decisions. 

El conseller de Salut, Josep Maria Argimon amb la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, i el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez- Cambray / ACN

La pediatra especialitzada en malalties infeccioses de l’Hospital Sant Joan de Déu Vicky Fumadó insta a recuperar les mesures que s’aplicaven a les escoles el curs passat. “Els grups bombolla, per exemple, van funcionar molt bé, però el Govern s’ha d’implicar per fer-ho possible. Grups més reduïts suposa destinar més recursos a les escoles”, explica la pediatra. A més, recomana mantenir la mascareta també al pati i utilitzar els espais exteriors de manera escalonada. “Després de la cinquena onada es van relaxar molt les mesures, però ara s’haurien de recuperar per tallar la transmissió i assegurar una tornada a l’escola tranquil·la”, resol. 

La recepta per l’èxit en la tornada

Per la seva banda, l’investigador de la Universitat Oberta de Catalunya Salvador Macip considera que hem de ser conscients que “obrir les escoles és un risc”. “El virus tendeix a circular per on hi ha menys vacunes, i a les escoles és on hi ha més població no vacunada”, explica abans de subratllar la importància d’intensificar la vacunació. “El que ens interessa és no haver d’enviar els nens a casa, pel que caldria vacunar i fer cribratges massius abans de tornar a l’escola i dos dies després de començar”, recepta Macip per garantir una tornada a l’escola segura. 

Pati d'una escola durant proves PCR a alumnes en el marc del cribratge per detectar contagis de covid-19
Pati d’una escola durant proves PCR a alumnes en el marc del cribratge per detectar contagis de covid-19

“Estem en un moment de pujada i els nens es poden infectar en les trobades familiars, pel que poden entrar a les escoles molts casos actius”, explica. Considera que retardar l’inici de l’escola “tindria sentit” sempre que anés lligat a la possibilitat que els pares poguessin teletreballar. 

Com ho enfronta Europa?

La majoria dels governs europeus també aposten per retornar a les classes malgrat l’augment generalitzat de contagis. Alemanya, de fet, ha estat dels primers països a arrencar el nou any en l’àmbit escolar i gairebé una tercera part dels estats van reprendre el passat dilluns les classes. Tots tenen el compromís compartit de realitzar més proves en vista de les elevades dades de contagi. Per la seva banda, Grècia, que aquesta setmana ha assolit el rècord de 50.000 contagis diaris, també seguirà amb el calendari previst i realitzarà un cribratge massiu abans d’obrir les aules. 

Els test seran igualment una prioritat al Regne Unit, especialment en el cas de l’educació secundària. En el cas d’Anglaterra, la mascareta continuarà sent obligatòria davant l’exponencial increment de casos. Aquest passat dimarts el país liderat per Boris Johnson ha assolit una xifra rècord de contagis arribant als 200.000 en 24 hores. 

Un nen amb mascareta en una aula / Europa Press
Un nen amb mascareta en una aula / Europa Press

A Itàlia i Portugal, dos països que normalment adopten mesures semblants a les del govern espanyol, també aposten per mantenir el calendari previst en considerar que l’educació presencial és “fonamental” per la salut “física, mental, social i psicològica” dels nens. 

Reducció de les quarantenes per als nens

Tot i que la ministra de Sanitat, Carolina Darias va assegurar que les quarantenes dels alumnes en el cas d’un positiu a l’aula no variarien, finalment el govern espanyol i les autonomies han modificat el protocol fins al punt que no caldrà que els nens facin quarantena en cas que hi hagi menys de cinc positius a l’aula.

El sindicat USTEC ha posat el crit al cel en conèixer la decisió i ha exigit que no s’apliqui aquesta reducció de quarantenes. La portaveu nacional d’USTEC, Iolanda Segura, considera que la decisió del Ministeri de Sanitat és una “inconsciència” en ple auge d’Òmicron i sense haver arribat al pic d’infeccions de la sisena onada. “És una mesura a tenir present més endavant, i sempre haurà d’anar acompanyada de cribratge”, remarca. El sindicat de mestres i professors considera que, si es volen eliminar quarantenes, cal fer més proves PCR per descartar tots els possible casos de covid-19 a les aules.

A banda, USTEC valora positivament que el canvi de protocol aspiri a garantir la presencialitat, però insisteix que, per tallar la transmissió del virus a l’entorn escolar, cal incrementar el nombre de tests entre alumnat i personal docent. Fins ara, en les etapes d’educació infantil i primària, on la vacunació amb pauta completa encara no és majoritària, el confinament de la classe s’havia de fer quan es detectava, com a mínim, un positiu.

Pel contrari, la presidenta de les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC), Belén Tascón, troba la considera una “bona mesura” perquè “ajuda a aplicar la garantia del dret a l’educació sota el principi de no discriminació”. Per a la presidenta de l’aFFaC, és “una bona notícia per a les aules”. A més, creu que hi haurà una “major garantia del dret a l’educació” i recalca que també se l’ha de vetllar, juntament amb la salut pública.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Un professor qualsevol a gener 09, 2022 | 11:32
    Un professor qualsevol gener 09, 2022 | 11:32
    Cap docent diu que no sigui millor la presencialitat. Ara bé, que deixin de dir mentides. Que els nanos portin la mascareta és una lluita constant. També comparteixen esmorzar, begudes i parlen a un pam de distància, amb la mascareta baixada sota el nas. Quan hi ha positius es fa un cribatge entre els alumnes, però els professors, encara que els coincideixi que fan classe a dos grups amb positius, ni un PCR. Molts professors són gent de més de 55, o tenen fills petits o pares grans i, lògicament, pateixen. Gràcies a les noves pedagogies que animen a l'alumnat a discutir qualsevol cosa que no els agradi (que no és el mateix que aprendre a pensar...), l'autoritat del professor ha quedat tan minvada que s'ha d'avisar cada dos minuts, sempre als mateixos alumnes, que facin el favor de posar-se la mascareta. Pel que fa a la "inversió" extra, és senzillament mentida. No hi ha més professors. Les ràtios són les mateixes. Hi ha algun pedagog i psicòleg més, i alguns dinamitzadors de pati, per exemple. Cap d'ells serveix per tenir aules amb menys alumnes. No hi ha diners? Doncs n'hi ha hagut per rescatar autopistes madrilenyes, per fer el pressupost militar més alt de la Història, per crear institucions i càrrecs per a reforçar la imatge d'Espanya a l'exterior, per pagar l'exili daurat de l'emèrit, per obrir més seus de l'Instituto Cervantes( https://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/informacion.htm ) etc. Es veu que tot això és més important que invertir en educació i en la seguretat dels alumnes i els professors. Us heu preguntat què passarà si surt una variant que afecti molt més als infants? Per què no es fa la inversió preventiva? Les inversions que esmento abans són responsabilitat de l'executiu espanyol, però ERC i part de Junts els han ajudat a aprovar aquesta aberració.

Respon a Un professor qualsevol Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa