La sèrie de Netflix Sex Education, protagonitzada per Gillian Anderson i basada en una educació sexual oberta i sense tabús, és un fenomen a escala global des que es va estrenar. Amb l’arribada de la tercera temporada, no són pocs els usuaris de les xarxes socials que l’han comentat, han lloat la producció i han assegurat que haurien volgut tenir una educació sexual com la dels protagonistes. L’educació sexual torna a situar-se al centre del debat perquè molta gent considera que no n’han rebut mai. I, a l’escola, el que es transmet és la necessitat de prevenir els embarassos no desitjats o les malalties de transmissió sexual, més que no pas orientacions pera una sexualitat sana i plaent.
Tanmateix, el paper que ha de tenir l’escola en aquest àmbit és controvertit. Alguns experts consideren que l’educació sexual no ha d’estar lligada a l’escola i s’ha de posar el pes en l’educació a casa. En canvi, altres assenyalen que s’ha de poder tractar aquestes qüestions a les aules de manera “transversal”. Però en el que coincideixen tots els experts consultats per El Món és a assenyalar que les escoles van “al ralentí” i no compleixen amb les demandes socials actuals.
És la tesi de Sylvie Pérez, professora de la UOC i pedagoga, que defensa que “eduquem avui amb coses d’ahir per al que vindrà demà”. Pérez assegura que això és “inevitable” i succeeix també amb l’educació sexual, que hauria d’estar més vinculada amb l’escola tot i ser “corresponsabilitat” del col·legi i les famílies.
Educació sexual transversal, però no com a assignatura
L’escola, segons Sylvie Pérez, ha de donar resposta a les demandes de la societat i, per tant, l’educació sexual també s’ha de fer des de les aules. Això sí, defensa que s’ha de fer de manera “transversal” i no en forma d’assignatura. “No cal modificar els plans d’estudi o el currículum de l’escola, perquè al final acabaríem tenint assignatures de tot”, assenyala l’experta, que considera que si tot ho ha d’ensenyar l’escola el pla d’estudis ho abastaria tot.
Pérez considera que s’ha de fer una “reflexió profunda” al respecte i l’escola ha de ser un reflex de la societat. “Els tutors han de tenir la capacitat de detectar mals comportaments, com per exemple, que un alumne li digui maricón a un altre, i portar-los a l’aula per tractar-los pedagògicament”, explica. Una altra proposta que podria ser positiva segons aquesta experta és fer “una escola de pares”, és a dir, trobades amb els adults per tractar temes “tabús”. Així, es “flexibilitzaria” la mentalitat dels pares i els facilitaria entendre “noves formes de ser i fer”.
“Hi ha fets, com ara l’aparició de Sex Education, que fan prendre consciència de la necessitat social d’educar més en la sexualitat i inculcar als nens que és quelcom natural”, assenyala l’experta, que considera que les converses sobre sexe no han de sorgir als 14 anys sinó abans que es produeixi la pubertat.
Posar tot el pes en l’escola, un error
La terapeuta sexual Andrea Aguilar, fundadora de la plataforma Más Allá del Orgasmo, considera que treballar per un canvi a les escoles és positiu, però defensa “no s’ha de posar el pes allà”. “Posar la responsabilitat a les escoles és egoista, perquè canviar la manera que tenim de veure la sexualitat és un canvi que hem de fer a escala general com a societat“, explica Aguilar, que assenyala que els nens “no només s’eduquen a l’escola” i, per tant, que aprenguin a viure una sexualitat més sana depèn també de les famílies.
“Si a casa s’integra una sexualitat més sana, més plaent i amorosa amb els cossos, els nens ho entendran sense necessitat que els ho expliquem”, assenyala la terapeuta. Només d’aquesta manera, assegura, els adults del futur podran posar-se a ells mateixos al centre a partir de l’autoconeixement.
El missatge de la por ha quedat antiquat
Aguilar lamenta que a les escoles es segueixi posant “més èmfasi” en la part biològica de la sexualitat i la prevenció. “Es parla molt més de com prevenir l’embaràs i les malalties que sobre el dret que tenim tots de gaudir del nostre cos d’una manera sana i plaent”, explica la terapeuta.
L’educació sexual a les aules, considera, dona “un missatge de por” que trasllada als joves la idea que la sexualitat és “una cosa de la qual ens hem de protegir”. Aquesta experta en sexualitat conscient insta a evolucionar cap a un missatge que posi la sexualitat “al lloc que li pertoca, com una cosa inherent a l’ésser humà absolutament sana i plaent”.
“Tant de bo m’haguessin educat així”
Aguilar considera que en els darrers anys la societat està experimentant un canvi molt gran respecte a la sexualitat. “En l’última dècada s’està parlant molt més i s’està naturalitzant. S’està donant èmfasi al plaer de la dona i es parla molt més sobre el fet que masturbar-nos és natural i molt bo“, celebra. “A les dones joves els ha arribat el missatge que està bé masturbar-se. En canvi, a mi mai em va arribar”, explica la terapeuta, i afegeix que aquests canvis aniran a més en els pròxims anys.
La sèrie Sex Education és una evidència més d’aquesta creixent visibilització de la sexualitat. Així ho manifesten desenes d’usuaris de Twitter, que assenyalen que la sèrie tracta “tots els temes actuals de la millor manera”. “Com de bé ens hauria anat a totes i tots una sèrie com Sex Education“, apunta una altra usuària.
Altres, lloen la manera “senzilla, sensible, divertida i pedagògica” amb què la sèrie tracta temes tan personals com el sexe. “Tant de bo l’hagués vist uns quants anys enrere”, apunta una darrera usuària.
