El Centre de Naixements de Martorell –que depenia de l’Hospital Comarcal– ha tancat les portes momentàniament, cosa que a la pràctica suposa que les dones catalanes que volen un part no medicalitzat ja només tenen una opció en tot el país: la Casa Laietània de Can Ruti. La manca de cases de naixements a Catalunya obliga moltes dones a recórrer a parts a casa –més perillosos– si volen que siguin naturals o bé parir en hospitals, on molt sovint no es respecta el part natural que desitjaven. L’opció d’un part “respectat i dignificat” que alhora sigui segur queda, per tant, molt reduïda, i és per la manca de personal que pugui encarregar-se d’aquests tipus de centres.
El tancament del Centre de Naixements de Martorell, que quan va obrir va ser la primera casa de parts de Catalunya, ha suposat un xoc per a moltes famílies, que asseguren que se’n van assabentar per les notícies. “El servei cada cop anava pitjor i d’un dia per l’altre van decidir tancar”, expliquen algunes de les dones que han parit en aquest centre o que preveien tenir allà el seu fill. Assenyalen la manca de llevadores com el desencadenant del tancament i l’Hospital Comarcal de Martorell, que dirigia el centre, admet que aquest ha estat el principal problema. Afegeixen, però, que s’està treballant per resoldre’l i tornar a posar en marxa el centre.
Catalunya té una de les ràtios més baixes de llevadores entre els països de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), amb 23 professionals per cada 100.000 dones, mentre que la mitjana és de 70. Al conjunt de l’estat espanyol, la ràtio és una mica millor, 31,6, però igualment queda lluny de la mitjana de l’OCDE. I si es mira l’índex de llevadores per cada 1.000 naixements, és del 12,4, una xifra també raquítica, ja que la mitjana és de 25,9. En aquest sentit, el sindicat Satse Catalunya avisa que la falta de llevadores és “crònica i més evident que mai”, com es pot veure amb el tancament d’aquesta casa de parts.
El tancament d’aquest centre deixa Catalunya gairebé òrfena de cases de parts
Els fets que han portat al tancament d’un dels dos centres de naixements existents a Catalunya es van precipitar el passat mes d’octubre, segons expliquen fonts de l’hospital. Set llevadores van plegar d’aquest centre pioner i això va provocar que l’hospital prengués la decisió de tancar-lo. “Les llevadores de l’hospital anaven rotant per atendre el centre de naixements, fet que comportava tenir prou personal. L’increment d’aquest tipus de parts va provocar que gairebé cada dia dues llevadores havien de ser allà i finalment es va veure que no es podia ni es volia córrer el risc de mantenir un servei sense personal suficient”, expliquen aquestes fonts. Això va fer que es prengués la “trista decisió” de tancar el centre de naixements per “falta de mans”.
“Apostem al 100% per aquest model, que fuig dels protocols dels hospitals que apunten a la medicalització. Se centrava en l’empoderament de les dones perquè puguin decidir en qualsevol moment sobre el seu part, però no podem córrer el risc de mantenir-lo obert sense prou personal”, conclouen des de l’hospital. I apunten a la reobertura del centre de naixements com més aviat millor.
Una demanda “enorme” a Salut, que de moment no mou fitxa
Les reticències per introduir aquest model de parts al sistema de sanitari públic són difícils de vèncer. Així ho expressa Carme Catalan, membre de la xarxa de dones per la salut i llevadora jubilada. Catalan lamenta que costi tant fer el pas d’un model medicalitzat com el dels hospitals convencionals a un que doni autonomia a les dones en totes les fases de l’embaràs i el part. Després d’haver treballat com a llevadora durant dècades, aposta per implantar aquest model per evitar el risc que té parir a casa, una cosa que fan 2.000 dones cada any a Catalunya i que pot ser arriscada en cas que el part vagi malament. “És una manera d’oferir-los un part natural com el que tindries a casa, però ben a prop d’un hospital i sense que el desplaçament sigui un problema en cas de complicacions”, explica.
La demanda a la conselleria de Salut per aplicar aquest model a més hospitals públics és “enorme”, però, tot i això, no s’ha fet cap acció concreta per promoure aquests centres de naixements. “L’Ajuntament de Barcelona ha sondejat alguns centres sanitaris perquè creïn una casa de parts, però de moment no hi ha cap concreció per dur-ho a terme”, assenyala Catalan, que insisteix que tant des de l’àmbit polític com des de les associacions vinculades al naixement respectuós hi ha molta demanda per “moure fitxa”. Però de moment la iniciativa no tira endavant, més aviat el contrari, ara que el centre de Martorell ha cessat l’activitat.
Els hospitals, davant el repte d’establir un model menys medicalitzat
Malgrat aquesta manca de llocs on tenir un part natural, els hospitals s’estan esforçant a reduir la medicalització i, sobretot, les pràctiques innecessàries. “Tots els hospitals públics tenim el repte d’eliminar procediments innecessaris com les lavatives, les maniobres de pressió, trencar la bossa amniòtica, obligar al dejú, abusar de l’episiotomia i reduir la taxa inacceptablement alta de cesàries”, explica Francesc Figueras, cap d’obstetrícia de l’Hospital Clínic. La intenció, afegeix, és anar cap a la convergència amb les cases de parts i garantir que hi hagi sales de parts d’aquest estil a tots els hospitals.
El procés de desmedicalització dels parts als hospitals s’ha accentuat en els últims anys, especialment en els darrers cinc. “La mateixa societat ho demana, i els hospitals tenim el compromís de no fer servir pràctiques innecessàries”, assenyala l’expert. “El repte per poder ser iguals que una casa de parts és bàsicament organitzatiu, perquè cal una ràtio de llevadores molt elevada, pràcticament una per dona”, explica abans d’admetre que aquesta xifra és la recomanada pel mateix Departament de Salut, encapçalat actualment per Manel Balcells, tot i que no es compleix. “El repte no està en els temes tècnics i sinó en els organitzatius”, insisteix.
A Martorell, assenyala Figueras, tenien una ràtio molt bona perquè no feien tants parts com un hospital. “Organitzativament, en un hospital costa molt més d’aconseguir. Per ara les cases de parts tenen aquest avantatge i hauríem de convergir cap aquí”, assenyala. Sense això, avisa, les cases de parts hauran de continuar fent aquest paper sempre que tingui bons protocols de derivació mèdica. “Hauríem de ser els hospitals els que assistíssim els parts de baix risc com si la dona estigués a una casa de parts o al seu domicili”, conclou.
No criminalitzar la medicació
Tot i aquesta voluntat de reduir la medicalització excessiva i els processos innecessaris, la ginecòloga i obstetra Aina Serra, doctoranda de la UOC, creu que no s’han de criminalitzar els fàrmacs, perquè en molts casos salven vides. “Hi ha un tema important d’expectatives i realitat. Pots anar pensant que no voldràs l’epidural, antibiòtics o oxitocina i després hi ha una complicació i ho necessites”, explica.
És per això que creu que cal trobar un terme mitjà i que això passa per formar ginecòlegs i llevadores que sàpiguen veure què cal fer en cada moment del part. “Falten llevadores per a tot, i això és un gran hàndicap que fa que als hospitals convencionals no s’atengui de la forma que es voldria”, denuncia. Actualment, explica, hi ha una llevadora per cada tres pacients, el que provoca una disminució de la qualitat assistencial.
