Ha estat un dels casos més sonats d’usurpació de funcions dels darrers anys. Un cas de la síndrome Abagnale, en referència al famós impostor i falsificador que va portar de corcoll l’FBI durant els anys seixanta del segle passat i que va entronitzar Leonardo di Caprio a la pel·lícula Catch Me If You Can, traduïda al circuit català de cinema com Atrapa’m si pots. És el cas de l’S.C., de 31 anys i veïna de Sant Vicenç de Torelló (Osona), coneguda pel gran públic com la falsa metgessa de Berga. Una dona que es va fer passar per doctora a l’Hospital Sant Bernabé de Berga durant set mesos sense aixecar cap sospita.
Ara, set mesos després que esclatés l’escàndol, el conseller de Salut, Manuel Balcells, ha remès un informe al Parlament, a petició de la diputada socialista Assumpta Escarp, en què assegura que “mai no es van donar situacions irregulars que fessin pensar que la protagonista no disposava de la titulació de metgessa”. Balcells afegeix en el document, del passat 16 de novembre, que cap professional del centre ni cap actuació de l’ara investigada per intrusisme, falsedat documental i usurpació d’estat civil “posés en dubte la seva professionalitat”. De fet, segons el departament de Salut, la falsa metgessa va signar 853 informes i només va generar una queixa, que va quedar resolta.
Contractada sense aportar la documentació
L’informe aportat pel departament de Salut és la narració d’un despropòsit administratiu de manual. El cas va començar el mes de juliol passat, quan la gerent de l’Hospital de Berga va denunciar als Mossos d’Esquadra que des del mes de desembre del 2022 hi havia una treballadora “ocupant una posició de metgessa al servei d’urgències que no disposava de titulació requerida“. De fet, el mateix document admet que una “empresa de serveis sanitaris preventius [integrada en el Sistema d’Emergències Mèdiques], on la suposada metgessa havia buscat feina, va alertar l’Hospital del Berguedà de la possible situació de falsedat”. La direcció de l’hospital va poder constatar al juliol que el número de col·legiada de la suposada metgessa corresponia a un altre facultatiu.
La direcció de recursos humans que el centre va fer sobre la contractació d’aquesta persona ja constata les irregularitats en el procediment de contractació. En concret, el 16/12/2022 recursos humans li va reclamar documentació que faltava per formalitzar la contractació. Tres dies després, el 19/12/2022, va facilitar una documentació “insuficient”. “Amb tot, es va fer efectiva la seva contractació i es va efectuar requeriment verbal de la documentació que mancava”, reconeix el departament de Salut al Parlament. “Per tant, el departament de recursos humans no va validar adequadament la informació que havia facilitat aquesta persona per a la seva contractació”, confirma l’informe del conseller Balcells.
Cap “irregularitat” en la seva feina mèdica
De tota manera, Balcells emfatitza, en la seva resposta al PSC, que en cap cas es va registrar cap problema mèdic en la praxi de la presumpta doctora. Així, argüeix que l’Hospital de Berga disposa d’un “protocol de seguiment i control de les valoracions assistencials en metges amb poca experiència o en persones nouvingudes al sistema”. Segons aquest protocol, totes les atencions d’aquests nous facultatius són supervisades per un metge sènior. “Això implica”, conclou Balcells, que la falsa metgessa “va actuar sempre, en tots els casos, sota la supervisió d’un facultatiu”. “Amb aquest procés de supervisió no es van donar situacions irregulars que fessin pensar que no disposava de la titulació que ella mateixa havia afirmat que tenia durant el procés de contractació”, sentencia el conseller, negre sobre blanc.
Encara més, l’informe del Departament de Salut, destaca que “des del centre cap professional va alertar anteriorment de situacions irregulars, i és que en cap moment es van produir actituds o accions que posessin en dubte la seva professionalitat”, tot i que se li va aplicar, com a tots els professionals novells, “el protocol de seguiment i control de les seves valoracions assistencials”. De fet, també recull que l’hospital no va tenir coneixement de cap situació irregular fins a la rebuda d’una alerta d’intrusisme professional. Així, l’ara investigada va treballar com a metgessa durant el període comprès entre el 20 de desembre de 2022 i el 13 de juliol del 2023, al servei d’urgències de l’Hospital de Berga. Durant aquests set mesos, va signar 853 informes d’alta de pacients, i es va rebre una única reclamació a la Unitat d’Atenció a la Ciutadania que va quedar resolta, sense problemes afegits.
Expedient disciplinari i un acomiadament
De moment, el cas té un doble vessant. Per una banda, l’expedient disciplinari a la suposada metgessa i la denúncia als Mossos d’Esquadra. Però, internament, la repercussió ha tingut tres escenaris: l’avaluació de riscos assistencials, el procés de contractació i una tercera part jurídica. A conseqüència de la investigació interna, i prèvia informació al Servei Català de la Salut, es va procedir a obrir un expedient disciplinari a la persona responsable de recursos humans, que va culminar amb el seu cessament del càrrec el vint de juliol del 2023. Finalment, l’Hospital del Berga va obrir també un procés de revisió dels processos de contractació. Segons Balcells, cal ser “més rigorós” en aquests processos.
La història, però, no acaba aquí. El jutjat d’instrucció 1 de Berga, ha retirat el passaport a la falsa metgessa i l’obliga a comparèixer cada quinze dies al jutjat. Els Mossos sospiten que la dona havia treballat en dotze centres sanitaris més, sempre sense títol acreditatiu. El Col·legi de Metges de Barcelona i el d’Infermeria s’ha personat com a acusació particular. De fet, els serveis territorials d’Educació a la Catalunya central ha assegurat a El Món que, quan va esclatar l’escàndol, l’Institut de Vic els va alertar que la falsa metgessa havia intentat obtenir el títol de tècnica sanitària però no se n’havia sortit. I va falsificar el títol de manera molt matussera, sense la signatura del director ni el segell actualitzat, ja que havia fet una captura d’un emblema antic de l’Institut d’un web antic. De moment, el cas continua judicialitzat.
No és ni de bon tros, el primer cas d’usurpació de funcions en la sanitat catalana, però sí que té el primer lloc en el rànquing pel que fa al temps de manteniment de la farsa. El maig de 2020 va ser detingut un home per fer-se passar durant 20 hores per metge en un centre hospitalari de Martorell. Les irregularitats no van aguantar ni un dia, però el fals metge va tenir temps de signar un certificat de defunció per Covid-19. Mesos després, va ser detingut en fer-se passar per vigilant de Renfe.
