El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha tornat aquest dilluns a la feina després de tot un mes de baixa i, en arribar a Palau, ja s’ha trobat de ple amb la forta crisi entre l’administració i els metges. “La salut és un bé, un dret íntim i personal i, alhora, també és un dret col·lectiu i compartit. La salut és el dret més elemental que tenim perquè sense salut no hi ha llibertat, ni igualtat, ni tampoc prosperitat“. Aquestes han estat les primeres paraules del màxim responsable de la Generalitat en el seu retorn a l’activitat. Unes paraules de lloança cap a la sanitat que prenien un sentit diferent en el primer dia de vaga dels metges catalans, que clamen per millores necessàries per al funcionament del sistema de salut del país. Unes reivindicacions persistents a les quals, a hores d’ara, l’administració no ha donat cap resposta, tot i les diverses protestes que han protagonitzat els metges en els últims mesos.
Els facultatius protesten per aconseguir un conveni mèdic propi que els permeti negociar les seves millores laborals, principalment la de pal·liar la sobrecàrrega assistencial i l’esgotament professional que travessa el sector. Metges de Catalunya, però, també posa molt el focus en algunes qüestions que són responsabilitat directa del Departament de Salut, de la consellera Olga Pané, com ara la supressió de les guàrdies de 24 hores o la contractació de més professionals. A totes aquestes qüestions també s’afegeixen les crítiques als últims moviments de la conselleria amb l’atenció primària. En primer lloc, la reorganització del sistema sanitari amb la creació 30 Àrees Integrades de Salut (AIS), les quals, segons defensa el Govern, substituiran les 43 àrees de gestió actuals i situaran l’atenció primària al centre. En segon lloc, la més polèmica: la mesura que condiciona una part del finançament dels CAP a escurçar les baixes laborals. Una mesura que s’ha anunciat poques hores abans que Illa es reincorporés i que encara ha agreujat més la crispació d’un col·lectiu mèdic al límit del col·lapse.
Maniobres per frenar la vaga
A Catalunya, els facultatius han estan cridats a la vaga, convocats pel sindicat Metges de Catalunya, aquest dilluns, però hi tornen divendres. En clau espanyola, però, la convocatòria -feta per la Confederació Espanyola de Sindicats Mèdics (CESM), on també s’hi ha integrat el sindicat català- s’estén durant tota la setmana. És a dir, els metges tenen l’opció de sumar-se a les aturades seguint la crida del sindicat majoritari català o a través de les convocatòries estatals. D’acord amb les dades del sindicat convocant, la vaga d’aquest dilluns ha tingut un seguiment del 39%, mentre que Salut abaixa la xifra fins al 6,2%. El secretari general de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart, en conversa amb El Món, celebra aquestes dades: “En faig un balanç positiu. Un 40% és una dada de participació molt correcta”, argumenta el sindicalista, que creu que el seguiment pot anar a més de cara divendres.
En aquesta línia, Lleonart també denuncia algunes tàctiques “il·legals” per part d’algunes gerències de centres sanitaris per frenar l’aturada, com ara recol·locar totes les visites mèdiques programades del professional que vol fer vaga per a l’endemà. És a dir, segons denuncien, en alguns casos, si un metge fa vaga, la gerència li trasllada les visites per a l’endemà, sobrecarregant-lo de feina. Una pràctica “completament il·legal” que, segons Lleonart, va contra el “dret fonamental de fer vaga”: “Això passa en alguns CAP, és relativament habitual”, lamenta. Segons explica, des del sindicat han presentat diverses denúncies en el passat sobre aquesta qüestió, algunes que han acabat obtenint una sentència favorable, altres han acabat desestimant-se: “Depèn del jutjat i del jutge”, ironitza Lleonart, que creu que en el moment en què hi hagi una sentència que demostri que hi ha conseqüències penals per vulnerar el dret a vaga –tal com fixa l’article 28.2 de la Constitució– “començaran a canviar les coses”.
Crítiques a les polítiques de la consellera Pané
Xavier Lleonart es mostra molt crític amb les polítiques de la consellera Olga Pané, a qui acusa de parlar amb “termes economicistes d’ESADE” sense fer cap referència a “l’acompanyament als pacients o a les cures”. “Sempre parla de productivitat o d’incentius econòmics, mai d’acompanyar els malalts. Tracta la sanitat com si fos una fàbrica de fer xoriços”, assevera el secretari general de Metges de Catalunya. Des del sindicat fan una valoració molt negativa de la mesura per escurçar les baixes laborals, ja que consideren que, en lloc d’escurçar les baixes accelerant-ne els diagnòstics d’alta, el que s’ha de fer és dotar de més professionals el sistema. “Condicionar aquest procediment amb elements economicistes va en contra de la deontologia mèdica i pot menyscabar un dels pilars de l’atenció primària: la relació de confiança entre un metge i el seu pacient“, argumenta. La proposta també ha topat directament amb les crítiques de CCOO i UGT, que consideren que aquesta mesura “coacciona el criteri mèdic” per fer imperar la voluntat de les patronals i l’empresariat. De fet, Pimec han estat els únics que veu amb bons ulls els plans de la titular de Salut.
No és la primera vegada que el govern del PSC intenta incorporar aquesta mesura als centres d’atenció primària. L’abril de 2009, durant el govern del socialista José Montilla, el llavors director gerent de l’Institut Català de la Salut (ICS) -que depèn directament de la Generalitat-, Enric Argelagués, ja va intentar introduir incentius per escurçar els dies de baixa, però la mesura va acabar desestimant-se en topar amb el rebuig frontal dels sindicats del sector. Metges de Catalunya, llavors, també s’hi va oposar. Ara la història es repeteix i, més de quinze anys després, un govern liderat pel PSC torna a intentar escurçar les baixes mèdiques amb incentius de finançament per als centres d’atenció primària. Enguany, des del Departament de Salut defensen que es tracta d’una mesura per evitar que les baixes s’allarguin innecessàriament per problemes organitzatius, retards en proves o dificultats d’accés als especialistes. Els facultatius, però, ho veuen com una forma de “coacció”. I, en la línia dels sindicats, també ho critica l’oposició, que ha demanat la compareixença al Parlament de diversos responsables de Salut, entre els quals la consellera Pané.
Reordenar el sistema sanitari
En ple conflicte amb els metges, el Departament de Salut també ha presentat el pla per reordenar el sistema sanitari en trenta Àrees Integrades de Salut, les quals, des del seu punt de vista, reforçaran la col·laboració entre hospitals, l’atenció domiciliària i la salut mental comunitària. La directora general de Planificació en Salut, Aina Plaza, va explicar la setmana passada que aquest pla pretén repensar el sistema sanitari per fer front a l’envelliment de la població: “Si no es modifiquen les dinàmiques actuals, els ingressos hospitalaris augmentarien un 10% en sis anys i, en un horitzó de setze anys, superarien el milió anual. Amb aquesta dinàmica de funcionament no donarem una resposta adequada a una població que necessitarà una atenció cada vegada més prolongada i de més proximitat”, defensava Plaza. Els metges, però, no ho veuen de la mateixa manera. Ni de bon tros.
El secretari general del sindicat mèdic majoritari del país denuncia que aquesta proposta contribueix a “precaritzar” encara més una professió ofegada: “El que diu [la mesura dels AIS] és que hi haurà més càrrecs a dirigir, però que els recursos humans que hi ha desplegats al territori, és a dir, els metges, seran els mateixos, però donaran més voltes. D’això se’n diu precaritzar”, argumenta Lleonart, que lamenta que el departament no els ha comentat al detall el contingut d’aquest projecte, que es començarà a posar en marxa –de moment, amb una primera prova pilot a l’AIS Ripollès-Osona, el mes vinent. La reordenació també ha provocat els dubtes d’alguns partits de l’oposició. Per exemple, des de Junts consideren que és un “error” no incloure els recursos socials, com residències, en aquest nou organigrama, i creuen que el plantejament de la conselleria pot afectar negativament alguns hospitals del país. Sigui com sigui, totes aquestes maniobres obren noves escletxes en una crisi mèdica cada vegada més profunda, i que sembla lluny de resoldre’s.
