Dona, cinquantina i malalta. Aquest és el còctel de factors que van provocar que Vanessa Coll, supervivent d’un càncer de mama, es veiés discriminada a l’hora d’accedir a una feina un cop curada. Les empreses ignoraven el seu currículum quan veien que, a la fotografia, sempre actualitzada, apareixia sense cabells a causa dels efectes de la quimioteràpia. Ningú no va voler contractar-la i ella se sentia discriminada. Ara treballa gràcies al contacte d’un amic que li va trucar per cobrir una baixa, però assegura que sense ell segurament seguiria a l’atur.
La Vanessa no només ha notat la discriminació en l’àmbit laboral. Renovar el carnet de conduir també ha estat una odissea des que va ser diagnosticada de càncer. Malgrat estar curada, la primera vegada que va haver de renovar-lo només li van fer per a tres mesos. La següent, per a un any, una caducitat que no es correspon amb l’habitual per a les persones de 50 anys.
Com molts altres pacients de càncer recuperats, la Vanessa tenia fe en la llei del dret a l’oblit oncològic que s’havia d’aprovar aquest mes de juny. El 13 de maig, Pedro Sánchez s’hi va comprometre en persona amb un col·lectiu d’afectats, però la dissolució precipitada de les Corts decidida pel mateix president espanyol a causa dels mals resultats del PSOE el 28-M ha fet saltar pels aires totes aquestes esperances.
Amb la llei que es preparava, la situació de la Vanessa hauria acabat quan complís cinc anys des que va acabar la quimioteràpia. Ara en fa quatre del final del tractament, però arran de l’avançament electoral ara tem que haurà de passar molt més temps per deixar d’estar “perjudicada pel sistema”. Com ella, milers de malalts de càncer pateixen discriminació un cop superen la malaltia o la cronifiquen: malgrat la seva recuperació, tenen problemes per accedir feines, hipoteques, préstecs o assegurances de vida perquè les empreses i entitats financeres tenen en compte que van patir un càncer.
Una de les entitats que més ha lluitat a Madrid perquè el Congrés aprovés la llei del dret a l’oblit oncològic és Junts contra el Càncer. La seva gerent, Clara Rosàs, avisa del canvi de paradigma que s’està produint i que implica que un de cada dos homes i una de cada tres dones patiran càncer en algun moment de la seva vida i molts d’ells cronificaran la malaltia. En aquest sentit, insisteix en la urgència d’evitar les discriminacions que actualment encara pateixen els afectats per un càncer malgrat el temps que hagi passat des que els van donar l’alta.
Esborrar el càncer de l’historial al cap de deu anys
L’entitat ha identificat les dificultats que pateixen aquestes persones i les ha dividit en diversos blocs, entre els quals destaquen els següents: manca d’informació sobre les seqüeles dels tractaments a curt, mitjà i llarg termini; problemes d’inserció laboral associats a l’estigma de la malaltia; dificultats amb la maternitat i l’adopció i problemes per accedir a productes financers, que solen anar lligats a assegurances de vida. La llei que s’havia d’aprovar aquest juny resolia alguns d’aquests problemes o, com a mínim, establia un període de temps en què el càncer havia de deixar de constar als historials dels pacients.
“Només volem aconseguir el que a altres països ja s’ha fet amb l’oblit oncològic. Per exemple, que al cap de deu anys de la remissió de la malaltia, o als cinc en el cas dels menors, ja no es tingui en compte l’historial mèdic per accedir a feines o per adquirir productes financers”, explica Rosàs. El govern espanyol havia triat l’opció més favorable als afectats i volia regular directament els cinc anys com a període perquè el càncer desaparegui de l’historial.
Amb la dissolució de les Corts, però, ni cinc anys ni deu. L’única batalla que han guanyat els que lluiten per l’oblit oncològic és que la renovació del carnet de conduir es faci amb la mateixa periodicitat les persones que no han tingut càncer, i ha sigut fora del procés legislatiu, amb una ordre ministerial de Presidència, publicada al BOE del 27 de maig, el dia abans de les eleccions municipals que han acabat desencadenant la nova convocatòria de comicis estatals.
França, país pioner
El dret a l’oblit oncològic ja està regulat a França, país pioner en la implantació d’aquesta llei, i diversos països més s’hi han anat sumant. Actualment, s’aplica a Bèlgica, Luxemburg, Països Baixos i Romania, i l’estat espanyol havia d’afegir-s’hi pròximament. “Aquesta llei garanteix que no es discrimina ningú i es té en compte les persones que conviuen amb la malaltia perquè ja és crònica”, explica Rosàs.
Superar el càncer i no poder refer la teva vida
L’impacte psicosocial d’aquesta malaltia és molt gran per als pacients i el fet de trobar-se tants obstacles empitjora la seva salut mental. La treballadora social de l’Institut Català d’Oncologia Elisabeth Barbero explica que des del diagnòstic de la malaltia els pacients han de travessar situacions molt complexes que perduren més enllà de la curació del pacient. “La gent sent que ha aconseguit superar els obstacles de la malaltia, però que, així i tot, no poden refer la seva vida perquè el sistema no els permet viure sense discriminació”, assenyala. L’experta apunta que això augmenta el seu malestar emocional i “no ajuda en la recuperació total”. “Tot el procés de curació el viuen amb por de saber què passarà després”, explica.
A més, la treballadora social ha detectat que a les persones amb un bon pronòstic “els costa més pair la discriminació” posterior al tractament. “Els costa entendre que si els resultats mostren que estan curats no els permetin tornar a la seva vida amb normalitat”, assenyala.
Anar cas per cas: l’aposta dels oncòlegs
L’oncòloga especialitzada en càncer de mama de l’Institut Català d’Oncologia Sònia Pernas explica que el risc de recaiguda sempre depèn del tipus de tumor i insisteix que “no s’ha de fer o blanc o negre” amb els pacients. Per això creu que els bancs haurien de tenir-ne prou amb l’informe d’un especialista sobre el risc de cada pacient per decidir si li concedeix préstecs o productes financers. “No té sentit que per haver tingut un càncer de mama de baix risc fa anys no puguis accedir a res. Igual que fan amb altres coses, que ens demanen informes, ho podrien fer en aquest cas”, raona malgrat admetre que mai poden dir al 100% que un pacient no recaurà. L’aposta, insisteix, ha de ser la individualització i l’anàlisi cas per cas.
A banda, l’experta destaca la importància d’una atenció “integral” als pacients que respongui a les seves necessitats mèdiques durant i després del tractament i que abordi també la salut mental. “S’han de potenciar les unitats multidisciplinàries on el metge faci la part mèdica, els treballadors socials abordin les qüestions legals entre altres coses i els psicòlegs atenguin la salut mental dels pacients”, explica.
La treballadora social coincideix amb l’oncòloga que cal una “mirada integral” sobre la salut dels pacients i la participació de tots els professionals per “empoderar els pacients i respondre a les seves necessitats”. “Necessitem una mirada holística i centrada en el pacient, i no només en la malaltia que té”, conclou.
