Avui comença la Setmana Europea de Lluita Contra el Càncer per posar de manifest la importància que té la prevenció, la investigació i la necessitat de suport psicosocial al pacient oncològic. El càncer es defineix com la malaltia de les malalties: pot aparèixer a qualsevol part del cos, amb independència del gènere o l’edat, i degenerar les cèl·lules fins a provocar la mort si no es detecta i es tracta a temps. Avui continua sent tot un repte mèdic i científic, però també social.
Millorar el diagnòstic, avançar en el seu abordatge, descobrir noves dianes o trobar tractaments innovadors amb què fer front al càncer són alguns dels principals reptes per als pròxims anys. Desafiaments que esdevenen clau per poder abordar amb èxit el futur d’aquesta malaltia.
TERÀPIES CAR-T
Els tractaments CAR-T van arribar fa gairebé un lustre a Espanya i van obrir una porta d’esperança als pacients amb càncers de la sang. Els resultats avalen l’ús d’aquests tractaments en pacients que, fins ara, presentaven poques alternatives terapèutiques i una esperança de vida al voltant de sis mesos.
Els resultats d’alguns d’aquests tractaments canvien el curs de malalties com el limfoma difús on més d’un de cada quatre pacients segueix viu després de més de cinc anys des de la infusió.
L’augment de centres autoritzats per a la dispensació d’aquests tractaments, així com la seva extensió a línies més primerenques i altres malalties com el limfoma de mantell, la leucèmia o el mieloma obren la porta a una transformació de l’hematooncologia.
TABAQUISME
Tot i les lleis vigents i la campanya antitabac activa a tot el món, encara hi ha al voltant de 1.300 milions fumadors, segons l’ONU, i 8,8 milions a Espanya, segons l’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC). Xifres que fan que acabar amb el tabac sigui un dels principals reptes socials a escala global, ja que continua sent la principal causa de càncer de pulmó i és present, a més, en altres 20 tipus com el de laringe, boca, bufeta, pàncrees o fetge, augmentant també entre un 10 i un 30% la probabilitat de patir un carcinoma de mama. De fet, les persones que fumen són entre 15 i 30 vegades més propenses a desenvolupar un càncer de pulmó o morir a causa d’aquesta malaltia en comparació amb aquelles que no ho fan.
Per tal de contribuir a la seva remissió entre la població, des del mes de febrer passat Sanitat finança Todacitan, un fàrmac per abandonar l’hàbit en menys d’un mes en estar basat en la citisina, un alcaloide vegetal que aconsegueix reduir la dependència de la nicotina.
Tot i que en les darreres dues dècades el consum global de tabac ha disminuït, passant d’assolir el 32,7% de la població mundial el 2000 al 22,3% el 2020, el repte continua sent la posada en marxa de noves normatives, campanyes de conscienciació i desenvolupament de fàrmacs que disminueixin gradualment el seu consum per assolir el 20,4% estimat per l’OMS per al 2025.
CÀNCER DE MAMA
El càncer de mama continua sent un desafiament a escala mundial, sobretot en aquells diagnòstics més difícils. És el cas del triple negatiu metastàtic, el carcinoma de mama més agressiu i letal que existeix. Només el 12% de les pacients sobreviu al cap de 5 anys, en comparació del 28% de les que pateixen altres tipus de càncer de mama metastàtic.
Històricament, és el que menys opcions de tractament ha tingut, fins que el desembre de l’any passat va canviar el curs de la malaltia al nostre país amb la incorporació al SNS de sacituzumab govitecà, el primer fàrmac en la història que millora la supervivència global en més del 70% de les dones amb càncer de mama triple negatiu metastàtic, aportant una esperança sense precedents als pacients.
També va ser incorporat trastuzumab deruxtecan, teràpia indicada per a pacients amb càncer de mama HER2 positiu no resecable i/o metastàtic que han rebut règims previs anti-HER. Encara que aquests dos fàrmacs estan transformant el curs de dos càncers molt temuts, el repte per millorar les xifres de carcinoma de mama en conjunt passar per l’impuls dels programes detecció precoç, la investigació i el desenvolupament de la medicina personalitzada, així com agilitzar l’aprovació de fàrmacs per a unes pacients per a les quals cada dia compta.
CÀNCER COLORECTAL
És el càncer més freqüent a la població i segona causa de mort per càncer després del de pulmó. En el conjunt de tumors digestius, és el que presenta més bona supervivència; però hi ha diversos reptes de cara als anys vinents, tots ells encaminats a disminuir-ne la incidència gràcies a evitar factors de risc controlables. L’obesitat, el sedentarisme, l’alcohol o el tabac en són alguns, a més de la manca de conscienciació entre la societat.
Segons l’Estudi sobre les actituds, coneixement i comportament de les persones entre 50 i 69 enfront del programa de cribratge de càncer de còlon, tot i que el 82% coneix els programes de cribratge del càncer colorectal, només un 62,5% confirma haver-se sotmès a la prova. Unes dades que posen de manifest la necessitat d’educar la població sobre els factors de risc de la malaltia, la millora de la seva prevenció i la importància del diagnòstic d’hora, per la qual cosa cal que totes les persones de risc mitjà participin totalment en aquests programes.
CÀNCER DE PÀNCREES
La supervivència del càncer de pàncrees continua sent un repte en oncologia. Conegut com “l’assassí silenciós”, aquesta mena de tumor és un dels més letals del món, amb una supervivència a cinc anys del 5% en l’àmbit global.
Aquesta xifra augmenta a Espanya, segons les dades de la SEOM del 2023, afirmant que el càncer de pàncrees té una supervivència a cinc anys del 7%, sent la taxa de supervivència més baixa de tots els tumors comuns.
Amb més de 9.000 casos diagnosticats a l’any al nostre país, el problema és que la seva detecció primerenca és molt complicada atès que els símptomes donen la cara en estadis avançats de la malaltia i, quan no es poden operar, les opcions terapèutiques eficaces són escasses . A això s’hi afegeix la gran quantitat de factors de risc que es poden trobar darrere d’aquest tumor, com el tabac, el sobrepès i els mals hàbits alimentaris, la diabetis, la pancreatitis crònica i l’exposició a certs químics.
El repte, per tant, és doble en aquest càncer: d’una banda, diagnosticar-lo de forma primerenca i, de l’altra, millorar de manera urgent els tractaments, encara que ja hi ha teràpies innovadores en desenvolupament com nanopartícules, biomarcadors per a teràpies dirigides, la immunoteràpia o la viroteràpia.
CÀNCER DE PRÒSTATA
El càncer de pròstata és el segon tumor maligne amb més prevalença a Espanya. Al voltant d’un 10% dels homes desenvoluparan aquest tumor al llarg de tota la vida i, cada any, es diagnostiquen al nostre país més de 33.000 casos nous, segons l’Observatori del Càncer de l’AECC. La mateixa entitat que assenyala que el càncer de pròstata és la tercera causa de mortalitat a Espanya per càncer als homes, per darrere del de pulmó i del colorectal.
L’edat constitueix el principal factor de risc per patir-ho; de fet, el 90% dels casos es diagnostiquen en majors de 65 anys, per la qual cosa fer seguiments de detecció precoç adquireix més importància amb l’edat.
Tot i que, en línies generals, és un tipus de càncer potencialment curable amb tractaments localitzats, com la cirurgia o radioteràpia, el repte és continuar desenvolupant noves teràpies curatives i en l’impuls de la detecció precoç, on les revisions periòdiques, especialment a partir dels cinquanta, cobra especial importància, i és recomanable realitzar una revisió mèdica periòdica en què es realitzi un tacte rectal i una anàlisi de sang per determinar si hi ha indicadors de càncer.
SALUT MENTAL
La salut mental guanya en reconeixement amb el pas dels anys. Si bé fins fa molt poc era un tema tabú per a la població general, avui és un dels assumptes primordials que formen part de l’abordatge de qualsevol malaltia.
En el cas dels pacients oncològics, quan reben el diagnòstic, tant ells com el seu entorn comencen a viure una situació d’extrema incertesa i inicien un camí dolorós, tan emocionalment com físic. Per això, a més d’abordar els reptes mèdics i científics, nombroses associacions de pacients de càncer reivindiquen la importància de l’acompanyament psicooncològic per vetllar per la salut mental durant tot el procés, des del diagnòstic fins un cop finalitzat el tractament.
De fet, en aquest mateix sentit, s’ha començat a estudiar la influència que té una bona salut mental als resultats del tractament oncològic. Un dels reptes a què s’enfronten les persones amb càncer és l’estigma associat, cosa que ha motivat que el Govern hagi anunciat recentment el seu compromís per implantar, amb caràcter immediat, el “dret a l’oblit oncològic” per evitar que els pacients siguin recordats pel seu historial mèdic i això es tradueixi en qualsevol mena de discriminació o estigmatització.
