El Parkinson és la malaltia que augmenta més de pressa que qualsevol altra patologia neurològica. Així ho demostren les dades de l’Organització Mundial de la Salut, que apunta que la prevalença del Parkinson s’ha duplicat en els últims 25 anys i adverteix que es triplicarà en els pròxims 30. Això ha provocat que, de retruc, s’hagi duplicat la pèrdua d’anys de vida. En el Dia Mundial del Parkinson, que s’ha commemorat aquest dimarts, una malaltia que pateixen set milions de persones, els experts insisteixen en la importància d’aplicar estratègies de prevenció.
El doctor Álvaro Sánchez assenyala la necessitat d’aplicar aquestes estratègies per incidir sobre els factors que poden augmentar el risc de patir-la. “Sabem que un bon estil de vida ajuda a protegir-nos contra la malaltia, i això inclou fer exercici físic de forma regular, optar per la dieta mediterrània i controlar la hipertensió i la diabetis 2. També l’exposició a pesticides, a dissolvents industrials, a la contaminació, a l’hepatitis C i a les infeccions per Helicobacter pylori. “És necessari debatre programes de salut pública que evitin l’exposició de la població a tot això”, insisteix el doctor.
Per què ha augmentat la incidència?
El doctor assegura que l’augment dels diagnòstics pot estar darrere d’aquest increment de la malaltia -és a dir, que no és només que hi hagi més casos sinó que es detecten més-, però també és clau l’envelliment de la població. “L’edat és el principal risc per patir aquesta malaltia, sobretot a partir de la sisena dècada de vida, la incidència i la prevalença augmenten exponencialment”, explica Sánchez.
De fet, les dades demostren la incidència del Parkinson en la gent gran. Afecta un 2% de la població de més de 65 anys i un 4% dels majors de 80. “Preveiem que el nombre d’afectats es tripliqui en els pròxims trenta anys”, assenyala el doctor. Així i tot, el Parkinson també afecta persones joves. De fet, el 15% de casos diagnosticats anualment a l’estat espanyol corresponen a menors de 50 anys. Tenir un familiar amb la malaltia augmenta les possibilitats de tenir aquest trastorn, però només un 10% dels casos són hereditaris. En l’altre 90% les causes segueixen sent desconegudes, tot i que els estudis cada cop més indiquen que es deu a una combinació de factors ambientals amb persones genèticament predisposades.
Els símptomes del Parkinson
Els símptomes d’aquesta malaltia són molt diversos, n’hi ha de motors i de no motors. Entre els primers, els més habituals són la tremolor i la lentitud de moviments. A mesura que avança la malaltia, apareixen altres símptomes com les fluctuacions motores, que el 80% dels pacients la pateix entre 5 i 10 anys després del diagnòstic.
A banda, hi ha símptomes no motors, com ara la depressió, que un 40% dels pacients pateix als inicis de la malaltia i que pot conduir a diagnòstics erronis. També hi ha l’ansietat, els problemes cognitius, els trastorns del son, dolor, estrenyiment, problemes de deglució i de la funció genitourinària. “Tendim a associar la malaltia només amb simptomatologia motora, quan en realitat es manifesta de moltes altres maneres”, afegeix el doctor.
Actualment, hi ha un retard de diagnòstic d’entre 1 i 3 anys, el que fa que un terç dels nous casos encara estigui sense diagnosticar. Això incideix en la qualitat de vida del pacient, ja que un diagnòstic a temps permet iniciar el tractament en les primeres fases i prevenir complicacions i minimitzar la discapacitat a llarg termini. “Encara que el tractament farmacològic disponible actualment no aconsegueix detenir el procés degeneratiu, resulta eficaç per millorar la majoria dels símptomes”, explica el doctor.
