El Departament de Salut tanca un 2023 intens durant el qual ha hagut de sufocar diverses revoltes entre el personal sanitari, navegar a través de polèmiques per la reorganització de serveis i obrir debats de fons com la regulació dels telèfons mòbils als centres educatius. Però ha estat el Tercer Acord de l’Institut Català de la Salut (ICS), signat aquest novembre, el que, paradoxalment, haurà marcat l’any. Després d’un primer trimestre molt intens, amb una vaga de metges i una aturada de sanitaris contra les retallades, tot es va tranquil·litzar fins al mes de novembre, quan la bomba va esclatar. L’acord per millorar el sou dels metges i rebaixar-los la jornada laboral anual ha accentuat la divisió entre els sanitaris.
Alguns dels col·lectius titllen el pacte de “menysteniment a tots els col·lectius menys el mèdic” i aboquen el Departament de Salut a resoldre el conflicte al llarg del 2024, any preelectoral en el qual s’haurà d’implantar definitivament el nou conveni. Els metges han estat el col·lectiu més beneficiat per aquest acord, segons reconeixen totes les fontes consultades per El Món, però mentre uns sindicats sostenen que els metges són els “únics” que han tingut millores, altres avisen que negar els avenços per a tot el personal sanitari és una “manipulació” que només agreuja la divisió entre els professionals, que estan protagonitzant una batalla a les xarxes socials. Contactat en diverses ocasions per aquest diari, el Departament de Salut ha descartat fer cap comentari sobre les desavinences entre sindicats i col·lectius de sanitaris.
“S’estan enrient de nosaltres”
Un dels sindicats més crítics amb l’acord és La Intersindical, que a principis d’any va protagonitzar dues jornades d’aturades el 24 i el 25 de gener per demanar que Salut “fes les coses bé d’una vegada”. “Amb el tercer acord ja s’ha vist que no ha estat així. Els metges van aconseguir una taula paral·lela per pactar millores només per a ells i sempre surten guanyant. Ho entenem, però la resta de categories no han de ser discriminades”, apunta Glòria Barrientos, portaveu de La Intersindical. Es mostra molt dura en titllar de “vergonya” la pujada salarial que han tingut alguns col·lectius: “Que pugin nou euros al mes després de disset anys és una humiliació”.
Per a Barrientos, els sindicats de classe que han signat l’acord “no en tenen cap, de classe”, perquè han acordat una “humiliació”. “Els únics que guanyen són els metges i una miqueta de res les infermeres. Ens estan humiliant, s’estan enrient de nosaltres”, insisteix. Per això no dubta a demanar la dimissió del conseller de Salut, Manel Balcells, perquè “no dona la talla per al càrrec que ocupa” i és “un prepotent que no vol dialogar”. “Ha activat la bomba i ara la té a la seva teulada. Amb només 150 milions més s’hauria apujat el sou a totes les categories i no hauria estat cap barbaritat per a la Generalitat”, conclou.
“No poden millorar les condicions només als metges”
La Intersindical no està present a la mesa sectorial on s’ha negociat el Tercer Acord. De fet, l’únic sindicat de classe que sí que hi és i que no ha signat és CATAC. El portaveu del sindicat, Jesús Frías, assegura que a l’ICS li surt “més a compte” millorar només les condicions dels metges perquè “així no ha de posar tants diners”. “Els metges van fer una convocatòria de vaga al gener i en van treure una taula bilateral on van arribar a aquest acord que després van portar a la mesa. Estem d’acord que es millorin les seves condicions, però també les de la resta”, apunta.
Frías assegura que els sindicats que han signat tampoc no estaven d’acord amb les condicions al principi, però que durant el novembre “tot es va precipitar”. “Els altres sindicats van acabar signant el mateix document que tots havíem rebutjat un mes abans”, critica.
CATAC promet donar guerra el 2024 per “millorar les condicions dels col·lectius que s’han deixat de banda”. Per fer-ho, convocaran mobilitzacions després de Reis. “Volem fer-ho de forma unitària, però Infermeres de Catalunya i els sindicats de tècnics sanitaris volen anar per la seva banda”, conclou.
Els sindicats signants es defensen: “Menteixen, hi ha millores per a tots”
Aquesta divisió entre infermers, metges, auxiliars i tècnics sanitaris encara s’evidencia més amb la guerra entre sindicats. La infermera i portaveu de Sanitat de CCOO Maria Àngels Rodríguez, assegura que es menteix quan s’afirma que només hi ha hagut guanys per a metges i infermeres. “És cert que un col·lectiu ha guanyat més que altres per les seves responsabilitats i càrregues de treball, però s’ha apujat el sou a tots els col·lectius. No n’hi ha cap que no hagi vist millorades les seves condicions”, assegura.
Rodríguez recorda que aquest acord s’ha estat negociant durant un any i mig i que s’ha signat ara davant l’amenaça d’una prorrogació dels pressupostos actuals per al 2024. “No sembla que els pressupostos de l’any que ve puguin ser millors, de fet sembla que es prorrogaran els actuals, i per això vam signar, perquè l’acord entri en els d’aquest any”, explica. Insisteix que l’acord “millora totes i cadascuna de les categories laborals” i que “no n’hi ha cap que surti perdent”. Entre aquestes millores, explica, hi ha reduir la jornada laboral, apujar el sou i garantir el dret de qualsevol persona amb qualsevol tipologia de contracte a cobrar la seva carrera professional.
“Manipulació interessada” de la informació sobre l’acord
La portaveu de CCOO recorda que quan el 2006 es va signar el Segon Acord de l’ICS també va haver-hi rebombori: “Fins i tot van envair l’ICS”. “Disset anys després la diferència és que hi ha xarxes socials on es menteix i tot té més repercussió”, assenyala. Assegura que la “manipulació” de la informació sobre l’acord està sent “interessada” i que la política hi té un paper. “Aquest conseller no agrada i el volen fer fora”, insisteix.
“S’ha dit que les treballadores socials no tenen millores, fins i tot s’ha fet viral, però quan mires les taules retributives veus que se’ls apujarà el sou entre 3.000 i 6.000 euros anuals”, assenyala. Rodríguez entén que “tothom té expectatives més elevades del que s’aconsegueix” quan hi ha una negociació, però sosté que l’ICS es va plantar en un punt i els sindicats van signar veient que hi havia millores per a tots. “Tots voldríem més, però hem de ser realistes i no exagerar les atribucions que té el tercer acord. Ni Salut pot requalificar categories ni regular la jubilació anticipada, com demanen alguns sindicats”, rebla.
Rodríguez conclou que quan entri en vigor l’acord, a partir del gener, i els treballadors percebin el canvi salarial i de condicions, “tot canviarà”. “Veuran el que diu realment l’acord, les millores que representa”, afirma.
“Una guerra política i sindical”
La portaveu de sanitat de la UGT, Anna López, nega que hi hagi una divisió entre professionals. “És una guerra política i sindical en la qual els treballadors estan en mig”, assenyala. López sosté que els sindicats i agents socials han aprofitat el tercer acord per “obtenir un protagonisme que no tenien”. “Han trobat una escletxa per ficar la pota”, afegeix. López admet que el tercer acord “potser no és el que esperàvem després de 17 anys”, però assegura que “hi ha millores per a tots”.
Responsabilitza la conselleria d’aquesta guerra que ha esclatat després de l’aprovació del tercer acord: “Només han posat 320 milions, si n’haguessin posat més ara no estaríem parlant d’això”. “Hem procurat beneficiar tots els col·lectius de la mateixa forma, però no ha pogut ser per la falta de diners”, admet.
“Es queixen que no poden haver-hi tantes diferències salarials entre categories perquè els metges pujaran 15.000 euros a l’any, però no veuen que ells treballen molt més i fan més guàrdies”, raona. Assenyala que el preu de les guàrdies dels metges ha pujat per poder ser competitius amb la privada i “fidelitzar els metges” fent més atractiva la professió.
Les infermeres, el col·lectiu que fa més soroll
López carrega contra les infermeres per haver-ho “mesclat” tot. “Es queixen de coses que no depenen de Salut i que no pot regular aquest tercer acord. Són les que més es queixen i no entenem per què, perquè han tingut moltes millores”, apunta. La portaveu d’UGT assegura que gràcies a l’acord hi haurà un nou complement de 450€ anuals per treballar en un sistema de torns que cobreixi les 24 hores del dia, els 7 dies a la setmana, els 365 dies de l’any i que es reconeix el temps extra que les infermeres inverteixen a informar les companyes de l’estat del pacient un cop acabada la seva jornada. També hi ha previst un complement de continuïtat assistencial de 300 euros per als torns hospitalaris de matí i tarda, de 190 euros per als torns de nit, 175 euros per al torn de 12 hores de dia i 125 per al torn de 12 hores de nit.
Apunta també que les infermeres passaran a percebre el màxim nivell de complement específic a l’hospital, cosa que fins ara no passava, ja que hi havia tres nivells o escales. Això suposa un increment d’entre 500 i 1.000 euros per a totes les infermeres. També se “simplificaran” els complements per a les infermeres de l’atenció primària: n’hi haurà dos complements en comptes de quatre basats en la densitat de població que atenen i la dificultat que suposa anar a la feina.
López conclou que les infermeres que es queixen “no estan informades” i es creuen el que els diuen els sindicats corporativistes per “guanyar protagonisme”. “En cap cas és una guerra entre treballadors”, conclou.
Els metges se centren en les assignatures pendents
Per la seva banda, Metges de Catalunya evita parlar de l’acord i de la divisió que ha causat i se centra en el que s’ha aconseguit aquest 2023 gràcies a les mobilitzacions. “La vaga mèdica del gener va ser un èxit aclaparador i històric. Els resultats no han estat tot el positius que desitjaríem, però sense la vaga no hauríem tingut cap millora”, apunta el secretari general del sindicat, Xavier Lleonart.
Considera que l’acord és “positiu” tot i que no el desitjat per resoldre les assignatures pendents del sistema sanitari. Les divideix, de fet, en tres grans blocs: la sobrecàrrega, l’atenció primària menystinguda i la manca de planificació. “La sobrecàrrega no ha millorat per molts plans d’accessibilitat que hagi posat en marxa Salut. Les agendes continuen col·lapsades i el temps d’espera dels pacients continua en cinc dies quan en els millors temps eren 48 hores”, denuncia Lleonart.
Assegura que estan “molt lluny” de les condicions òptimes i que seguirà sent així mentre no es prioritzi l’atenció primària. “És l’ovella negra del sistema. Hi ha problemes d’accessibilitat, una cronificació de les males condicions assistencials i molt desprestigi”, assegura. Per a solucionar-ho, apunta, cal arribar com a mínim al 25% de pressupost per a la primària.
Per últim, l’altra assignatura pendent és la planificació, una qüestió que preocupa molt els sanitaris. “No saben els metges que tenen disponibles i no han planificat on es necessiten i quants calen a cada lloc del territori. Sense la planificació i amb una crisi demogràfica de metges és difícil que la sanitat aixequi el cap”, alerta. Resoldre aquests problemes, apunta, és qüestió de “valentia política”. “Si intentem posar pedaços al sistema actual no ens en sortirem. Necessitem algú a l’altra banda que sigui capaç de discutir les nostres propostes i aplicar-les bé després”, conclou Lleonart.
