El debat sobre la prohibició del mòbil a les escoles està més viu que mai. Fins i tot ha estat una de les qüestions que ha monopolitzat la compareixença parlamentària de la consellera d’Educació, Anna Simó, aquesta setmana. Moltes famílies aposten per col·legis que han adoptat aquesta prohibició, però la mesura també té detractors. En la seva intervenció al Parlament, Simó va descartar que el Departament prohibeixi els mòbils a tots els instituts, unes declaracions que aplaudeixen els experts consultats per El Món. “A risc d’equivocar-me, crec que prohibir els mòbils no és la via”, va assegurar la consellera, que va apostar per un “debat” dins la comunitat educativa que no podria produir-se si el departament pren una decisió unilateral.
La consellera va explicar que la decisió l’ha de prendre cada centre i cada família. Així havia estat fins ara i sembla que continuarà sent així. Un dels centres pioners en aquesta mesura, el col·legi El Jardí de Granollers, s’enorgulleix d’haver adoptat aquesta decisió ara fa cinc anys i considera que té molts avantatges. “Vam instal·lar unes capses on els alumnes deixen els mòbils en entrar a l’aula i així ens assegurem que l’estona que estan al centre no l’utilitzen”, explica la directora de l’escola, Carme González.
No és una mesura obligatòria, però si un alumne no deixa el mòbil a la capsa i l’enxampen, el dispositiu s’envia a secretaria i només s’entrega als pares. “Vam adoptar aquesta mesura perquè va haver-hi conflicte per enregistraments a classe i al vestuari d’educació física que es difonien a les xarxes socials. També hi havia molta més distracció”, explica la directora. Afegeix que per evitar la conflictivitat que els mòbils suposaven i per evitar el seu mal ús van decidir prohibir-los al centre.
“Prohibir el mòbil és donar l’esquena al món”
La psicopedagoga Sylvie Pérez, al contrari, considera que prohibir el mòbil als centres educatius és “donar l’esquena a la societat i al món”. “Estem demanant una escola del segle XXI i prohibir el mòbil és mantenir una escola del segle XIX. Afrontar el problema des de la prohibició és defugir-lo”, avisa. Considera que cal regular l’ús del mòbil i ensenyar els alumnes a utilitzar-lo bé i en el context que toca, però no prohibir-lo.
“Si prohibeixes l’ús d’alguna cosa o impedeixes l’entrada al centre és perquè aquella cosa en si mateixa és nociva per a l’alumnat, com ara el tabac. El mòbil no és nociu per ell mateix, sinó segons l’ús que se’n fa, i per això no té sentit prohibir-lo”, explica. Considera que els joves han d’aprendre a utilitzar el mòbil igual que ho han fet els adults i, per tant, aposta per educar-los perquè sàpiguen que a classe no s’ha de fer servir.
En aquest sentit, la directora d’El Jardí replica que el seu mètode també consisteix a ensenyar els adolescents a fer un bon ús del mòbil, però sense ser “ingenus”. “Hem de ser conscients que són adolescents i no sempre fan cas. Amb aquesta mesura s’evita la conflictivitat per molt que també els eduquem”, afirma.
“Si es prohibeix el mòbil a l’escola no es detectarà l’addicció”
Per la seva banda, l’expert en pedagogia Jordi Perales considera que prohibir els mòbils a tots els centres fa perdre “capacitat de detecció de l’addicció al mòbil dels alumnes”. “El Departament de Salut ha avisat que tenim un problema d’addiccions. Si es prohibeix l’accés dels mòbils serà difícil detectar que un alumne està enganxat i derivar-ho a Salut”, adverteix. Actualment, explica, aquesta detecció sí que es pot fer si l’alumne en qüestió no pot deixar el mòbil per més que se l’adverteixi.
“Els alumnes solen estar sols a casa a les tardes i si l’escola ja no fa el seu paper per detectar-ho, on es farà?, es pregunta. Perales considera que les mesures que s’han pres fins ara -requisar el mòbil als alumnes que l’utilitzin a classe- ja són suficients. Ara bé, apressa la conselleria per dedicar recursos a la prevenció, detecció i a l’acció un cop detectat el problema. “Tenim un problema molt gran, i el que s’hauria de fer són programes de prevenció d’addiccions. Però programes reals, no una xerrada d’un dia a classe, i en coordinació amb Salut.
Carme González també rebat aquest argument: “L’addicció als mòbils és addicció a les pantalles i la detecció del problema ja es fa amb els portàtils que utilitzen els alumnes”. A més, considera que la detecció també es pot fer pel cansament, la baixada de rendiment i el canvi en la relació amb els companys dels alumnes afectats.
