La variant Delta ha reobert el debat sobre la necessitat de vacunar els menors de setze anys. Es tracta d’un grup que està patint l’augment d’incidència registrat en aquesta cinquena onada, i frenar la transmissibilitat ajudaria a parar els peus a la pandèmia. Tot i així, la qüestió no està exempta de polèmica. Alguns experts consideren que la mesura contribuiria a reduir la transmissió del virus en la societat, però altres prioritzen acabar amb la vacunació dels adults abans de posar la mirada en la població infantil.
Mentre el debat es manté viu al carrer, als hospitals pediàtrics els ingressos de nens són cada vegada més freqüents. Tot i que la majoria de nens presenten formes lleus de la malaltia, preocupa l’increment que es pot produir de casos de la síndrome inflamatòria multisistèmica pediàtrica, la forma en què la Covid es pot manifestar en nens. Consisteix en una inflamació greu que afecta diferents òrgans vitals com el cor o els pulmons. Aquests símptomes són diferents dels que pateixen els adults quan la infecció és greu.
“Tot i que les formes més freqüents de la Covid en menors són asimptomàtiques o lleus, autolimitades i s’acaben resolent del tot, alguns nens poden presentar aquesta síndrome a les quatre o sis setmanes de la infecció“, explica Clàudia Fortuny, pediatra de l’hospital Sant Joan de Déu. Els menors que pateixen una síndrome inflamatòria multisistèmica presenten “un quadre que seria molt semblant al d’una infecció greu o sèpsia” que en la majoria de casos requereix l’ingrés a l’UCI. Amb els contagis disparats per la Delta, segons els experts es podria notar un increment en el nombre de nens que pateixen aquesta síndrome i requereixen ingrés. “Els contagis que es van produir al juny acabarien aquestes quatre setmanes de marge ara”, assenyala Fortuny.
“Les formes més freqüents d’infecció són asimptomàtiques o lleus, autolimitades i s’acaben resolent del tot”
Per ara, des de l’11 de juliol no hi ha hagut cap dia en què no hi hagués com a mínim un menor d’entre 0 i 9 anys ingressat a l’UCI, el que confirma que malgrat que no és el més comú, la Covid pot afectar greument els més joves. En el cas dels ingressos a planta, a hores d’ara hi ha 6 infants d’entre 0 i 9 anys als hospitals catalans, sis menys dels registrats fa quatre dies. En la franja dels 10 als 19 anys la xifra s’ha estabilitzat aquesta setmana en disset pacients.
Incidència disparada en aquesta franja
El fet que els nens siguin l’únic grup que no pot vacunar-se determina que la incidència sigui “bastant més alta” que en altres franges d’edat. A diferència de les altres onades on la mitjana d’edat era elevada, la variant Delta afecta molt més els joves. “Més contagis suposen major risc que puguin augmentar les formes d’infecció greus en nens, tot i que no són tan vulnerables com les persones de majors edat”, explica Fortuny, que assegura que en aquesta onada hi ha un nombre d’ingressos pediàtrics més elevat que a les anteriors.
En la mateixa línia, Pepe Serrano, pediatre d’atenció primària a l’Alt Penedès-Garraf, explica que la variant Delta “no és més perillosa”, però assenyala que “com que hi ha molts més casos, si el percentatge de gravetat és d’un 1% ara aquesta xifra afecta més gent”. Per això els nens, que s’encomanen més amb aquesta variant representen una part dels nous ingressos que s’estan registrant. “En la primera onada, que en general hi va haver molts més casos, a pediatria no registràvem tants ingressos com ara”, assenyala Serrano, després d’afirmar que els símptomes dels infants són “més cridaners” i a diferència dels adults molts cops es basen en quadres de diarrees i rinitis.
“Més contagis suposen major risc que puguin augmentar les formes d’infecció greus en nens”
Aquest pediatre, que forma part de la junta de la Societat Catalana de Pediatria, assegura que mentre hi hagi un grup gran de gent sense vacunar costarà tallar la transmissibilitat, motiu pel qual “la pandèmia es perpetuarà”.
Estudis per accelerar la vacunació
“Estem en un punt de la vacuna una mica problemàtic, amb mitja població vacunada i l’altra que no n’està. Això afavoreix que emergeixin variants menys sensibles a la vacuna“, adverteix Fortuny. Per ara, només hi ha dues vacunes aprovades per als menors d’edat –Pfizer i Moderna– i només a partir dels dotze anys. La recerca en nens menors d’aquesta edat encara està en curs. De fet, l’hospital Sant Joan de Déu participa en un assaig clínic per estudiar els efectes de la vacuna en aquest grup de menor edat.
Aquesta pediatra espera que un cop demostrada la seguretat d’aquestes vacunes es pugui iniciar la vacunació dels nens a partir de dotze anys. És possible que es faci a les escoles, que normalment s’encarreguen dels plans de vacunació en aquesta franja d’edat per la seva eficiència.
Serrano coincideix que “el futur” serà que es facin estudis amb franges d’edat cada cop més petites i un cop demostrada l’eficàcia i seguretat dels vaccins es començaran campanyes de vacunació per tallar la transmissibilitat del virus. “Ja hi ha estudis en fase tres per vacunar menors de dotze anys i, alguns països, ja vacunen els menors de setze”, afegeix.
Les escoles no perillen
Tant Serrano com Fortuny creuen que la situació a les aules estarà “controlada” com ho ha estat aquest curs. A més, Serrano apunta que quan comenci la incorporació a classe la situació epidemiològica haurà millorat. “Amb les mesures que es van aplicar a les escoles l’any passat la transmissibilitat era molt baixa, per la qual cosa hauríem d’esperar que amb aquesta variant també funcionés”, explica.
Fortuny coincideix que malgrat que la variant delta és molt més contagiosa, les mesures als col·legis s’apliquen a la perfecció, i per això no creu que la incorporació a les aules sigui un problema.
