Cada vegada és més habitual que la policia, les empreses públiques i les administracions recorrin als drons per fer tasques de vigilància que fins ara o bé estaven reservades a operatius molt especialitzats o bé directament no es podien fer per limitacions tècniques. La seva versatilitat i, sobretot, el seu cost contingut els fan cada vegada més populars. Els Mossos fa tot just dos anys que tenen una unitat especial amb nou drons que l’any passat ja van fer 300 serveis. Renfe va licitar fa uns mesos la compra de drons per vigilar grafiters i lladres de coure a les estacions, tallers i bases de manteniment. Però cada vegada l’ús dels drons es fa servir per actuacions menys espectaculars i més vinculades al dia a dia dels ajuntaments.
A Calafell (Baix Penedès), un dron equipat amb una càmera s’enlaira cada matí des de fa setmanes per sobrevolar desenes de cases unifamiliars d’alguna de les 28 urbanitzacions que té aquest municipi costaner. Busca veïns que hagin omplert la piscina aquest estiu de manera il·legal, ja que les restriccions per la sequera no ho permeten. Uns 190 kilòmetres més al nord, a Palafrugell (Baix Empordà), la Policia Local fa servir drons per enxampar els veïns que abandonen trastos vells o aboquen escombraries de manera irregular.
Els drons, una solució per controlar les restriccions per la sequera
Catalunya, i el món sencer en general, travessen en aquests moments una forta crisi climàtica que han desencadenat un perllongat període de sequera. Una sequera que ha obligat les administracions a prendre mesures dràstiques per reduir el consum d’aigua en diferents punts del territori, ja que, segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), l’estat de les reserves d’aigua en les conques internes torna a estar sota mínims.
Davant d’una situació d’excepcionalitat, la Generalitat ha posat en marxa restriccions severes per controlar la població i intentar garantir que ningú se les salta. Una de les mesures més polèmiques i difícils de controlar és la prohibició d’omplir les piscines de cases unifamiliars. I la tasca de vigilar recau sobre els ajuntaments, que s’han empescat diversos mètodes per intentar fer complir les normes, una de les quals és l’ús de drons per comprovar si els veïns han aprofitat per reomplir la piscina encara que estigués prohibit.
“Les mesures extraordinàries obliguen a fer servir mètodes de control que abans no es feien servir”, explica a El Món el professor col·laborador dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC i expert en normativa de drons i espai Jordi Sandalinas. Però insisteix que és una qüestió que “s’ha d’estudiar molt bé” per a poder determinar-ne el funcionament. És un sistema tan nou que pràcticament no hi ha normativa al respecte i els experts tenen dubtes que sigui completament legal fer servir drons per segons quines actuacions, més quan es tracta de faltes administratives i no delictes, com seria el cas de saltar-se una restricció per la sequera.
Calafell ja fa un mes que va entrar en fase d’alerta per falta d’aigua. Des d’aquell moment el consistori va començar una sèrie de vols per comprovar si entre un vol i l’altre hi havia hagut algun canvi a les piscines rastrejades. En cas que determinessin que sí, la família en qüestió s’exposaria a una multa que pot anar entre els 750 euros i els 1.500. Tot i que el govern municipal sosté que l’objectiu “no és multar” sinó “conscienciar” la ciutadania i dissuadir aquells qui pretenen incomplir les restriccions, la sanció econòmica existeix.
El regidor d’Ecologia Urbana, Aron Marcos Fernández, manté que els vols es fan sota la premissa de “respectar la intimitat de les persones” i assegura que “només busca qui fa mal ús de l’aigua”, però això obliga que un dron equipat amb càmeres i sensors sobrevoli tots els domicilis. El regidor, però, prefereix treure ferro de la qüestió: “No podem veure res més enllà de saber si hi ha o no una piscina i en quin estat està”, insistia fa uns dies en declaracions a l’Agència Catalana de Notícies (ACN). Aquest és el principal problema que detecta Sandalinas envers aquesta qüestió, el “conflicte moral” que es crea quan un dron sobrevoli casa teva. Per tal d’afrontar la complexitat moral de la situació, l’expert considera que el més adient per als ajuntaments seria “fer una trobada amb els ciutadans i explicar tota la situació”, ja que d’aquesta manera es calmarien una mica els ànims al respecte.
És legal o no?
Jurídicament parlant, l’expert en drons assegura que sí que és legal que els cossos policials guiats pels consistoris facin servir aquests mètodes per a vigilar a la població. Sandalinas explica que la llei aprovada al Parlament el 19 de maig ho avala en l‘Annex I, quan parla de la “intensificació de l’operació de sistemes de telecontrol, anàlisi i previsió”. De fet, considera que el fet de fer servir drons és el més adient, ja que és una eina que permet “captar altres paràmetres” que aporten moltes més “capacitats preventives”. És a dir, que el fet de fer servir un estri equipat amb sensors que permeten aconseguir dades sense ser present en el punt de mostra és positiu a escala pràctica. I creu que la policia ha fet una gran inversió “en actualitzar-se tecnològicament” per ser més pràctics.
Però no tothom hi està d’acord. Catedràtics de Dret Constitucional com Xavier Arbós i reconeguts despatxos d’advocats penalistes com Molins Defensa Penal han expressat públicament els seus dubtes sobre la legalitat d’aquests sistemes de vigilància, sobretot quan es fan servir en domicilis particulars. El dret a la intimitat és el que més preocupa, en especial perquè s’estan perseguint possibles faltes, no delictes flagrants. El problema és que la majoria de la gent no està disposada a seguir el recorregut legal que implica rebatre aquesta mena de sancions. Quan comencin a arribar les primeres multes es veurà quin recorregut tenen a la justícia ordinària.
Més enllà del control a les piscines per la sequera, altres ajuntaments, com ara el de Palafrugell, al Baix Empordà, també han començat a fer servir els drons per atrapar tots aquells que abandonen trastos vells o llancen escombraries allà on no toca. Segons explica també a l’ACN el seu alcalde, Juli Fernández, l’objectiu és frenar les conductes incíviques: “És una llàstima que per culpa d’un grup reduït de persones Palafrugell doni mala imatge. La majoria de la ciutadania és exemplar a l’hora de reciclar i seleccionar els residus; per tant, hem d’afrontar una de les principals parts del problema, que són les conductes incíviques”, sentencia. La Policia Local ha començat a perseguir aquestes conductes amb drons arran de la mateixa llei de mesures excepcionals, ja que, tot i no estar explicitat com a tal dins cap article del document, al tercer punt de l’Annex 1 queda constant la “intensificació de les activitats d’intervenció administrativa d’usos i abocaments”, i per fer-ho es poden fer servir mètodes de “telecontrol”.
3
