El Departament d’Economia i Hisenda ha tret a licitació la “prestació d’un servei de rondes diàries de vigilància de diversos immobles desocupats propietat de la Generalitat de Catalunya”. Una mena de servei preventiu per “evitar ocupacions” en els edificis de titularitat de l’administració catalana. Un servei de seguretat amb un pressupost previst d’1.273.763,54 euros sense IVA i que s’ha de prestar fins l’any 2027. La Generalitat admet que ha de contractar aquest servei de vigilància privada perquè “no disposa de mitjans humans per a la seva realització”.
L’encarregat de dirigir i supervisar aquest servei serà la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, a mans de Josep M. Aguirre, que designa com a responsable el cap del servei tècnic del Patrimoni Immobiliari. El servei, qualificat “d’especial” en la memòria justificativa del contracte, haurà de tenir cura i mantenir allunyat els possibles “intrusos” de naus industrials, magatzems i edificis amb plantes que van des dels 70 metres quadres fins als 10.000 metres quadrats. La licitació abasta tant edificis de l’entorn urbà com d’àrees rurals. La decisió de contractar aquest servei arriba després de les polèmiques decisions sobre la política de desocupacions i desnonaments del Departament d’Interior.
Rondes i hores de permanència en immobles buits a vigilar
El contracte es divideix en dos tipus de prestacions. Per una banda, una de “periòdica”, definida com “rondes diàries de vigilància dels immobles desocupats”. I una segona, considerada “esporàdica” i definida com “hores de permanència en els immobles desocupats”. Dos conceptes que el plec de clàusules tècniques defineix com a “servei de seguretat privada anomenat servei de ronda o de vigilància discontinua, consistent en la visita intermitent i programada als diferents llocs objecte de protecció”.
La feina consisteix en la “vigilància externa de l’immoble, verificant els seus accessos, les cobertes i els patis”. També inclou la “vigilància interior de l’immoble, verificant que no hi hagi hagut intrusions i que no hi hagi hagut cap incidència, incloses les relatives a instal·lacions i elements constructius”. Els encarregats d’aquest servei hauran d’emetre un “avís immediat a Mossos d’Esquadra en cas de confirmació d’accés de persones no autoritzades o mínim indici d’aquesta intrusió”, per tal d’aplicar el protocol policial d’actuació de desallotjaments. Una de les funcions més destacades d’aquesta contractació és que els vigilants de seguretat han de “servir de factor de dissuasió” que desincentivi “l’accés improcedent de persones” als immobles protegits.
Sense arma de foc, però amb porra
Les clàusules de la licitació deixen clar que l’empresa de seguretat contractada només podrà armar els seus vigilants amb una defensa reglamentaria de goma semirígida, de 50 centímetres de longitud i de color negre, a més d’unes manilles”. A més, hauran de vestir uniformes autoritzats, degudament higienitzats, un escut i una targeta d’identificació personal, així com una llanterna i connexions de telefonia i ràdio. “No hauran de portar arma [de foc] durant el servei”, insisteix la documentació de la licitació.
Amb aquest material i aquests recursos humans, la Generalitat pretén protegir els diversos immobles que té en desús. De fet, la memòria justificativa del contracte remarca que de “molts dels immobles” que s’hauran de vigilar “es desconeix el temps que estaran en aquesta situació”. A més, la licitació inclou els immobles dels quals la Generalitat és arrendatària i que “queden desocupats” i que “cal vigilar mentre es posen a disposició d’altres departaments o organismes”. “Amb aquesta prestació es pretén cobrir les següents necessitats: evitar l’accés de persones no autoritzades, la intrusió, el vandalisme i l’ocupació dels immobles desocupats, així com notificar qualsevol incidència que pugui ocórrer en els mateixos”, justifica la memòria del projecte.
Disset immobles repartits en tres demarcacions
Els immobles on es tem una intrusió o bé una ocupació són 17 i estan repartits per les demarcacions de Barcelona, Tarragona i Girona. S’hi troben des d’edificis emblemàtics com l’antiga fàbrica de Chartreuse, a la capital tarragonina, fins a habitatges al carrer Joan d’Àustria o al Passeig Manuel Girona de Barcelona, pisos a Mollet del Vallès, habitatges a Girona i sobretot, plantes baixes.
D’aquí, que el servei incorpori rondes i vigilàncies estàtiques depenent de cada tipologia d’immoble. Però, en tot cas, la vigilància ha de ser diària i se n’ha de fer un informe cada dia, per explicar les novetats o les incidències que s’hi detectin, més enllà dels “fets delictius” que es puguin trobar els vigilants i dels quals ha de donar coneixement als cossos i forces de seguretat.
1
1
