Pisos de preu públic i gestió de les ocupacions, les promeses per al 14F

L’accés a un habitatge digne marca els programes dels principals partits en unes eleccions condicionades per la crisi econòmica derivada de la pandèmia

En la llista de preocupacions dels ciutadans, l’habitatge es troba sempre entre els primers llocs. Accedir a un habitatge de compra o de lloguer és gairebé una missió impossible per a una part substancial de la població, més encara quan la Covid-19 deixa una nova crisi econòmica els efectes de la qual són imprevisibles. Més enllà de les disputes sobre el model de país, el tipus d’educació i les mesures econòmiques per al món laboral i empresarial que s’han d’impulsar per sortir de la crisi, els partits polítics que concorren al 14F han atorgat una rellevància important en els seus programes electorals a resoldre el problema de l’habitatge. Ho han fet a partir de l’anàlisi de dos eixos clau: el parc públic d’habitatge i el problema de l’ocupació. 

La fórmula dels partits avantatjats: ERC, PSC i JxCat

Els tres grans partits que es disputaran la presidència de la Generalitat segons l’última enquesta del CIS, ERC, JxCat i PSC, coincideixen en la necessitat d’aconseguir que l’entitat financera SAREB –que gestiona els pisos dels bancs- posi el seu parc de lloguer a disposició dels ajuntaments per eliminar l’espera d’habitatges d’emergència. ERC proposa, a més, destinar el 0’4% del PIB català -uns 1.000 milions d’euros anuals- a l’habitatge i que els municipis amb més demanda destinin un 15% a l’habitatge de protecció pública d’aquí a 20 anys. Els socialistes i ERC coincideixen també en la importància de lluitar contra l’habitatge buit, especialment dels grans tenidors. El partit d’Illa, a més, aposta per posar en marxa el Servei Català d’Habitatge i incrementar el pressupost que s’hi destina. 

Els joves són un dels col·lectius amb més dificultats a l’hora d’aconseguir un habitatge digne. De fet, gairebé el 65% dels joves de 18 a 24 anys encara viuen amb els pares. Per això, JxCat contempla al seu programa electoral l’establiment d’una renda de suport a l’emancipació juvenil i disposar d’habitatge públic social destinat als joves. En la mateixa línia, el partit de Carlos Carrizosa contempla donar préstecs als menors de 35 anys per finançar part de l’entrada del seu primer habitatge i el PP proposa crear programes d’accés específicament pels joves a través del parc públic d’habitatge o de convenis amb grans tenidors. 

Fiscalitat més baixa: la recepta de Ciutadans i el PDeCAT

El partit taronja proposa incentivar la cessió d’habitatges per a lloguer social per part dels particulars amb una bonificació del 20% de l’IRPF i del 50% sobre l’IBI. Per la seva banda, el PDeCAT promet rebaixar la fiscalitat per incentivar les cessions de terreny per a pisos de lloguer social a través de la reducció de l’IVA i demana la col·laboració del sector públic i la iniciativa privada per impulsar la construcció d’habitatges socials a preu assequible. 

Banca pública: l’assignatura pendent per als Comuns i la CUP

Si en una cosa coincideixen Jéssica Albiach i Dolors Sabater és en la necessitat de crear una banca pública que financi l’habitatge de lloguer. La CUP va més enllà i proposa recuperar com a propietat pública tots els actius de Bankia en territori català. Els cupaires demanen un increment del parc públic d’habitatge fins a situar-lo en el 12% i proposen expropiar els pisos en mans de fons voltor o grans tenidors i regular el lloguer a través de la creació d’un contracte únic, estandaritzat i fiscalitzat. La formació dirigida per Sabater culpa el turisme de la inflació dels preus, per això proposa la retirada dels ajuts i subvencions a l’explotació turística i una càrrega contributiva municipal per als immobles turístics. 

Els comuns criden a penalitzar l’especulació i donar beneficis fiscals a les empreses que promoguin els lloguers assequibles. Els d’Albiach es marquen l’objectiu que el 2030 cada municipi tingui un 15% del parc d’habitatge públic a partir de l’augment de recursos de l’Incasòl. 

Unitat contra l’ocupació (excepte la CUP)

La qüestió de l’ocupació acosta postures malgrat la polarització de la política catalana. El partit del president Puigdemont i els socialistes coincideixen en la promesa d’aconseguir un mercat de lloguer segur que acabi amb les màfies d’ocupació. Ciutadans aposta per les ajudes directes perquè ningú es vegi forçat a ocupar i proposa una llei de lluita contra l’ocupació il·legal que doni assessorament legal i alternatives als propietaris. 

Els partits d’Alejandro Fernández i de l’exconsellera Chacón es comprometen a fer “desocupaments exprés” en 24 hores i a donar més cobertura legal a l’actuació policial. Els comuns, per la seva banda, aposten per crear un impost sobre els lloguers que superin els preus de referència i així evitar les ocupacions. 

La CUP és l’única formació que defensa l’ocupació d’habitatges buits en mans de bancs, fons voltor i grans tenidors fins que l’administració pugui oferir habitatges socials suficients per cobrir les necessitats de les famílies en situació d’emergència residencial.  

Comentaris

    mike 11/02/2021 6:34 pm
    em fa gràcia que facin promeses contra la ocupació, quan la llei catalana actual AFAVOREIX de forma clara la ocupació, amb el suport de JXCAT, ERC i els COMUNS. Qui em queda per votar que no sigui un fatxa i que no afavoreixi la ocupació? algú m'ho pot dir? perquè aquests 3 son uns pro-ocupes.
    Observador 11/02/2021 2:15 pm
    Malament. És una promesa electoral i les promeses electorals mai es compléixen.

Nou comentari