Una moció del PSC-Units per Avançar, proposada per l’exconseller d’Interior, Ramon Espadaler, ha estat utilitzada per ERC per fer una clau de judo. És a dir, aprofitar l’atac enverinat a la contra de l’atacant. En el plenari del Parlament de Catalunya d’aquest matí, Espadaler ha aprofitat la crisi de la Prefectura dels Mossos per carregar els neulers contra la gestió i la direcció política que teòricament exerceix el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, sobre la policia de la Generalitat. Per cert, el conseller compareixerà a la comissió d’Interior, el proper 25 d’octubre per donar les explicacions als grups parlamentaris pel relleu del comissari Josep Maria Estela al capdavant del cos.
Una pista d’aterratge que ha aprofitat un veterà parlamentari d’ERC, Chackir el Homrani, que amb el seu to desmenjat, ha defensat desacomplexadament l’orientació política dels Mossos d’Esquadra. De fet, una orientació dirigida cap a l’esquerra i amb càrregues de profunditat. “Miri, nosaltres estem en contra la llei mordassa i el seu partit, o el que representa, no”, ha recordat El Homrari, furgant a una de les nafres més picants del pacte entre PSC i Unides Podem. Un recordatori tot mirant de reüll el portaveu d’Interior dels Comuns, l’impertèrrit Marc Parès, que ha procurat ser suau en les formes i també en la crítica als canvis a l’estat major uniformat dels Mossos. “Si no volen que els polítics diguin res de la policia, tanquem la comissió d’Interior”, ha etzibat en defensa del concepte de policia de la Generalitat que tenen els Mossos d’Esquadra. De la moció s’han aprovat tres dels quatre punts. El que ha caigut era el políticament rellevant que constatava la “reiterats intents de politització del cos”.

Es va equivocar en el nomenament?
El conseller Elena, que donarà explicacions personalment en la comissió d’Interior el proper 25 d’octubre, observava el debat des del seu escó de Govern amb la seva habitual serenor ignasiana. De fet, si una cosa ha tingut aquests darrers dies és el suport explícit i implícit d’un partit com ERC que ja supera fins i tot el PSC en disciplina interna. Ahir mateix, en la sessió de control, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, deixava clar que feia costat a Elena en tota aquesta crisi. Espadaler, però, ha sabut sortir a jugar bé les seves cartes, navegant per distanciar el seu discurs –amb poc èxit– del de Vox i aixecant barreres amb la CUP amb la seva moció sobre l’estat de la Prefectura dels Mossos i les suposades ingerències polítiques.
“Es va equivocar nomenant el comissari Estela?”, inquiria Espadaler al conseller per tal que reconegués la culpa del que ha qualificat de “desori” i no busqués excuses com si la culpa fos del txa-txa-txa. El democristià reconvertit en socialdemòcrata ha apujat el to amb murrieria, amb el seu característic ús professional de la retòrica. Així, ha qualificat de “barroera” la política d’Elena amb el cos i el “menyspreu a les institucions” que porten a terme. Però si bé anava cosint un memorial de greuges amb traça ha arribat al punt que l’agulla li ha sortit del punt. Ha estat quan ha criticat la feminització del cos deixant entreveure que les quotes no són bones que fa un “flac favor a la causa feminista”.

Les rèpliques, a la contra
Curiosament, el primer a donar-li rèplica ha estat el cap de files del PP, Alejandro Fernández, que ha estat prou hàbil com per ficar-se en una guerra que ni li va ni li bé. Amb una intervenció breu i sense baixar al faristol, ha criticat la manca d’estabilitat de la prefectura dels Mossos, i si bé ha criticat Elena també ha criticat els consellers d’Interior dels darrers set anys, amb una postdata al PSC. “Sembla que ja li va bé al PSC el sistema de Mossos imposat pel tripartit”, ha tancat.
Un altre veterà dels afers de la policia, el diputat de Ciutadans i exmilitar -i l’únic dels taronges que sempre fa les seves intervencions en català- Matías Alonso, ha sortit amb el comunicat mèdic habitual que fa de la policia catalana. En aquest sentit, Alonso sempre recorda que els Mossos “són coses de menjar amb què no s’hi pot jugar”. Alonso, ferm defensor del cos dels Mossos com una policia d’Estat, ha retret que sempre acusen Ciutadans de polititzar els Mossos i en canvi, considera que qui polititza els Mossos són els “governs independentistes”. També ha titllat de “pantomima la direcció coral”. “Els governs independentistes han fet molt de mal als Mossos”, ha afegit per acusar l’executiu d’utilitzar la policia com a “penyora partidista”. Alonso també ha deixat entreveure que qui hi ha rere l’escàndol és l’incombustible Pere Ferrer, director general de la Policia, de qui ha demanat el cessament.
Comuns, Junts i CUP, crítics
La portaveu juntaire Mercè Esteve ha encetat la seva intervenció orientada a la nova fase de la formació després d’haver sortit del Govern. Després de defensar l’estabilitat del cos, ha criticat que la “direcció política no s’imposa” i que ara per ara “està absent aquesta direcció política”. També ha criticat que el president Aragonès s’hagi posat de “perfil” en la polèmica. “Més rigor senyor Espadaler, més responsabilitat senyor Elena”, ha exclamat. Marc Parès, dels comuns, no ha sortit del guió que defensen sempre els d’Albiach en qüestions de seguretat.
Un dels seus esquemes és convertir que en “les polítiques de seguretat els Mossos són un actor més, important, no l’únic”. Ha reclamat més transparència i complir els acords parlamentaris de les modificacions realitzades en matèria policial. Per part de la CUP, Xavier Pellicer, ha sortit en tromba contra la moció però ha carregat contra tots els partits de la cambra. “Vostès sovint avancen per la dreta i per l’extrema dreta la dreta en polítiques de seguretat”, ha ressaltat el cupaire. Així, s’ha escamat per l’oposició del PSC davant la idea que hi hagi més “transparència” i més “control” a la policia. “Vostès només defensen els privilegis”, ha acusat Pellicer.
ERC se situa enmig
En el darrer torn de posicionament li ha tocat a Chackir el Homrari i s’ha trobat el camí llaurat. De fet, ha aprofitat el terreny de joc marcat pel PSC i falcat per Vox i Ciutadans. També li ha desbrossat el camí el discurs dels comuns i, com no de la CUP, perquè així s’ha distanciat ERC de les opcions més extremes contra les actuacions policials, -comuns i CUP. És a dir, s’ha situat expressament al mig, en aquell punt que busca l’estratègia dels republicans, una “esquerra d’ordre”. El Homrari ha defensat l’orientació política precisament en “defensa de la política”. “Si no, tanquem el departament d’Interior i la comissió d’Interior”, ha ironitzat per al·legar que cal un cos que tingui una orientació política.
“Hi ha diferències ideològiques, i no passa res, són legítimes, tot i que algunes sorprenents, vostès el PSC, defensen la llei mordassa, nosaltres no”, ha disparat. També ha entrat en el joc de la feminització. “Ull que el seu argument és el mateix que s’utilitzava per dir que la política hi entrarien dones floreros per les llistes cremallera”, ha recordat. El Homrari ha argüit que l’orientació política és la millora de la uniformitat, un nou protocol de desnonaments sense deixar de ser policia judicial, més comissaries amb les policies locals o defensar “l’honorabilitat dels comissaris i comissàries”.
El punt més polític de la moció, rebutjat
La moció tenia quatre punts, un d’ells transaccionat. Però el que tenia més gruix polític era el primer, que ha estat rebutjat. Aquest punt constatava l’existència de “reiterats intents de politització dels Mossos d’Esquadra” i el qualificava de “moneda de canvi partidista”. ERC, Junts per Catalunya i la CUP s’han unit i els comuns s’han abstingut fent caure el punt tot i el suport de la bancada espanyolista.
Els tres punts restants instaven el Govern a “garantir l’estabilitat” del cos, respectar les decisions tècniques dels Mossos i garantir “l’estanquitat de les investigacions”. Tots els grups hi han votat a favor, llevat de Junts que s’ha abstingut i la CUP hi ha votat en contra. El darrer punt ha estat votat a favor per tots els grups llevat de la CUP.