El petó forçat del president de la Federació Espanyola de Futbol (RFEF), Luis Rubiales, a la jugadora Jenni Hermoso ha impulsat un debat que ha fet la volta al món. Les crítiques a l’actitud masclista de Rubiales han propiciat que fins i tot el govern espanyol i la FIFA es manifestin en contra i posi el president de la federació contra les cordes, fins al punt que semblava que ell mateix havia decidit dimitir, tot i que finalment s’hi ha negat i ha llançat tota mena d’acusacions contra el feminisme.
El seu argument de defensa és que el petó va ser, suposadament, un gest espontani. Però el missatge que la correcció política acabarà amb l’espontaneïtat no ha convençut ningú i a les xarxes socials i entre els experts s’ha imposat la visió que si l’espontaneïtat és masclista, com ho ha estat en aquest cas, val més que no n’hi hagi. És la visió que defensa la psicòloga especialitzada en violència masclista i professora de la Universitat de Barcelona, Núria Becerra, que considera que justificar el gest pel context festiu és una reminiscència del passat.
“Abans que les violències sexuals es tractessin com a tal, es justificaven pel context festiu. I quan fa poc es parlava de la llei del només sí és sí, els homes sortien en massa a dir que per mantenir relacions haurien de signar contractes i que no es deixaria res a l’espontaneïtat”, explica. Becerra considera que el gest de Rubiales “no va ser espontaneïtat, sinó cultura patriarcal” que permet que gestos així “es facin amb una sensació de seguretat, que no passarà res”.
Una demostració de poder i masculinitat hegemònica
Al petó forçat a Jenni Hermoso s’hi suma l’obscena imatge de veure el president de la RFEF agafant-se els genitals després del gol. “Amb això també demostra poder i masculinitat hegemònica, que complementa agafant després Jenni com si fos seva”, critica l’experta. El que fa que el gest no es pugui justificar com a una reacció espontània és també la relació clara de poder que vincula els dos protagonistes d’aquesta polèmica història. “Hi ha una relació de poder manifesta i ell agredeix la jugadora. Tot això no pot ser un acte espontani que es justifiqui pel context”, resol.
La imatge “explícitament i simbòlicament té molt pes” i es veu clarament que hi ha un agressor i una víctima. “Si ella ho ha viscut com una agressió, ho és, i socialment s’ha de visualitzar i transmetre com una violència sexual explícita amb un ressò impressionant”, afegeix l’experta. El catedràtic en sociologia de la UB i visitant del King’s College London, Jordi Escartin, coincideix amb la seva companya i assegura que el problema és “com s’expressa l’espontaneïtat” i el rol que hi ha entre president i jugadora.

La relació de poder impedeix parlar d’espontaneïtat
“Els arguments de Rubiales són perillosos, perquè sembla que no pugui controlar l’espontaneïtat i es comporti com un animal. Hi ha normes socials que s’han de respectar, i en aquest cas el debat de l’espontaneïtat és un marc massa petit”, explica l’expert. Escartin afegeix que la comparació que s’ha fet a les xarxes socials amb el petó d’Iker Casillas a Sara Carbonero després de la final del mundial del 2010 és “incongruent” perquè en aquell cas eren parella i no tenien una relació de poder.
“El cas de Rubiales és completament diferent, perquè no tenen una relació íntima prèvia i perquè a més l’agressor és una persona amb autoritat que li fa un petó a una subordinada”, critica l’expert, que considera que això impedeix dir que es tracta d’un acte espontani. “Si es diu això es treu tot de context, i fora del context no hi ha res”, resol.
Escartin avisa que legitimar aquest gest de Rubiales “és un perill”, perquè tant el president de la RFEF com la jugadora representen models de conducta. “És molt perillós legitimar que un home blanc poderós i amb vestit faci un petó a la dona que li dona la gana sense conseqüències, perquè ho transmets als joves i adolescents, que ho reproduiran”, adverteix.
La cultura patriarcal interioritzada
La psicopedagoga Sylvie Pérez, per la seva banda, destaca una part del procés que ella va viure des que va veure les imatges fins que se’n va adonar de la gravetat del cas. “D’entrada no em va molestar especialment el gest, però amb el pas de les hores m’he adonat que realment és una situació d’abús, i ha estat gràcies a la gent que es va aturar a mirar-s’ho i a denunciar-ho”, explica. Això demostra que les dones tenim molt interioritzades aquests tipus de situacions i a primer cop d’ull ni tan sols veiem l’abús que suposen. Becerra coincideix que la societat té molt interioritzat el masclisme, i per això molta gent no es va adonar de la gravetat del fet fins que va veure les crítiques, però celebra que l’activisme feminista i la sensibilització hagin propiciat reaccions a aquest gest.
Pérez afegeix que aquest gest pot ser espontani, però que en aquest cas hem de preguntar-nos si ens hem equivocat com a societat si l’espontaneïtat pot conduir a això. “A més, el pitjor no és el que ha passat sinó la manera de gestionar-ho després. La primera reacció, a la defensiva i atacant tothom amb agressivitat verbal i menysteniment. Després, unes disculpes obligades que eren més aviat una justificació”, argumenta la psicòloga.
Considera que l’espontaneïtat s’ha de garantir, però que si ens condueix a un error cal saber gestionar-ho. “El que ens fa racionals és saber filtrar, perquè si només ens guiéssim per l’espontaneïtat no viuríem en societat”, explica.

El component sexual del gest de Rubiales
El sociòleg Vicent Borràs afegeix al debat la qüestió que si la celebració hagués estat amb jugadors i no amb jugadores Rubiales no hauria tingut aquest gest. “Hauria suposat perdre la seva masculinitat”, raona. A partir d’aquí es pregunta si l’efusivitat depèn del sexe de la persona. “La resposta és no, i això demostra que hi ha un component sexual clar. A banda, hi ha la qüestió de la relació de poder, la situació no és igualitària”, explica. Borràs lamenta que en el cas del president de la RFEF “plou sobre mullat”, perquè ja ha tingut problemes d’aquest tipus abans.
Per últim, Pérez vol destacar que el gest de Rubiales no ha tapat la victòria de les jugadores de la selecció espanyola, sinó que ha posat en relleu el que viuen les dones cada dia. “No ha entelat la victòria, l’ha entelat a ell com a persona i com a president de la federació”, conclou.