A la frontera entre el Moianès i el Vallès Oriental, entre el Parc Natural del Montseny i el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, banyat pel riu Tenes i sota l’atenta mirada del Cim d’Àligues, Sant Feliu de Codines s’aixeca amb 6.661 habitants. Des de Barcelona només s’hi pot accedir amb autobús o amb cotxe, resseguint en tots dos casos la C-59, una carretera que recorre el territori català des de la capital cap a l’eix transversal, la C-25. El Món visita Sant Feliu de Codines el dimarts 4 de març i, malgrat les previsions de fred, el sol escalfa els carrers. No és un dia qualsevol, sinó que es viu la festa de l’Escudella de Carnestoltes i la plaça Josep Umbert Ventura -on hi ha l’Ajuntament- destil·la vida. Joves i grans se senten atrets pel xivarri, pel caliu de poble i, en definitiva, per la tradició.
Però Sant Feliu de Codines és al centre de l’actualitat per una altra qüestió: és l’únic municipi de Catalunya que va demanar a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) entrar en emergència per sequera. Aquest fet va comportar que el poble se’n comencés a parlar com del “municipi que va entrar voluntàriament en emergència per sequera”. Cosa que l’alcalde de la població, Pol Cabutí, desmenteix contundentment: “De voluntari no en té res. Tant de bo no hagués hagut d’entrar mai en emergència per sequera”, explica des del seu despatx al consistori codinenc. El batlle mostra una ampolla d’aigua que té al despatx, de color blanc, on es llegeix un lema que mostra molt bé la situació del municipi i de Catalunya en els darrers anys: ‘L’aigua és un bé escàs’.
En conversa amb El Món, Cabutí explica per què es va demanar a l’ACA que declarés l’estat d’emergència per sequera. “Vam sol·licitar a l’Agència Catalana d’Aigua que declarés l’emergència per sequera a Sant Feliu de Codines perquè era l’estat que representava millor la realitat que vivíem al municipi”, assenyala. I afegeix que “des del moment en què no tenim prou recursos propis i hem de portar aigua amb camions cisterna, la realitat és estar en emergència”. El batlle codinenc lamenta, amb força, que el seu municipi no estigui connectat a l’Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat, ja que l’aigua de Sant Feliu només ve de recursos propis, quatre pous i una mina.
Una gran resposta davant d’una gran crisi
La sequera és una amenaça totalment invisible per als ciutadans de Catalunya. La manca de pluja i el consum de les reserves dels embassaments no es veu a simple vista. Si obres l’aixeta, surt aigua. El gener de 2024, després de mesos portant aigua amb camions cisterna, l’Ajuntament de Sant Feliu de Codines va demanar a l’ACA declarar l’emergència per sequera. El decret va arribar al mateix temps que al conjunt de la població catalana, però des de llavors Sant Feliu no ha abandonat aquest estat.
L’alcalde treu pit de la resposta que els seus conciutadans han mostrat davant d’aquesta crisi, i assegura que “els camions cisterna passen pel mig del poble i la gent els veu. I mentre veuen passar camions és molt fàcil que entenguin que han de tancar l’aixeta, que la dutxa ha de durar poc, que no poden omplir una piscina, que no té cap mena de sentit estar regant una gespa quan el que ens estem jugant és tenir aigua a la xarxa o no tenir-ne”.
A la plaça Doctor Robert, un dels punts neuràlgics per la proximitat de l’Ajuntament i de la parada d’autobús, quatre veïns gaudeixen d’un cafè al sol i destaquen que l’afectació per les restriccions no els va suposar un gran canvi. En Néstor, un d’aquests veïns, destaca que van anar fent el que l’Ajuntament els deia, que era “gastar menys aigua”. “Vam deixar de fer una sèrie de coses que normalment fas, com ara fregar de més la terrassa, el terra. I vam començar a fer un consum més moderat d’agua, quan et dutxes poses un cubell per aprofitar l’aigua que sobra, etcètera”, assenyala aquest veí. “Vam fer bondat”, afegeix l’Antoni, un dels altres veïns.
Passejant pel carrer Travessia baixa una parella, la Glòria i en Joan. La Glòria assenyala que sí, que ho van notar. “Vam haver de reduir, no regar les plantes, no fer totes les coses que més o menys fèiem”. El seu acompanyant afegeix que van posar en pràctica “la mesura d’aprofitar i omplir la galleda mentre l’aigua no surt calenta”, però que “en la vida diària” no van tenir problemes. Per la seva banda, la Xènia, professora de l’Institut Manuel Carrasco i Formiguera, explica que al centre educatiu “es va fer una xerrada per conscienciar l’alumnat de la situació amb l’aigua”.
Les empreses, la conscienciació
La sequera és un d’aquests actors que condicionen no només la vida de la ciutadania sinó també la subsistència de les empreses. A Sant Feliu de Codines, però, com explica el seu alcalde, les empreses del polígon industrial –les que se suposa que poden consumir més– només representen el 20% del consum d’aigua del poble. Enric Vallejo, delegat territorial de Pimec al Vallès Oriental, assenyala que no té constància que cap empresa hagi hagut de tancar per culpa de la manca d’aigua. Vallejo, però, explica que sí que va haver-hi “problemes” quan l’Ajuntament va haver de transportar l’aigua amb camions cisterna. “Les dificultats de les empreses van ser, sobretot, que en una carretera d’un sentit no hi entren dos camions, llavors el problema va ser més de trànsit que de falta d’aigua”, assenyala el delegat de Pimec.
Pol Cabutí, alcalde de la localitat, destaca el bon paper de les empreses, que assegura que “s’han espavilat”, i des de l’Ajuntament no es va haver “d’obrir cap expedient sancionador per cap empresa”. Vallejo destaca la bona relació que s’ha mantingut amb el consistori local a l’hora de gestionar la crisi i assegura que “problemes no hi ha hagut” i que “la comunicació amb l’Ajuntament ha estat fluida”. Vallejo, a més, explica que la naturalesa econòmica del poble fa que no hi hagi cap megainfraestructura, sinó que hi ha “un polígon industrial on hi ha unes 20 empreses industrials, més les que hi ha al voltant del municipi i més les empreses de comerç i serveis”.
