Aquest cap de setmana ha estat marcat pel fort incendi que va començar a cremar divendres a l’Empordà, entre Colera i Portbou. Unes flames que, a més de reviure els mals records d’incendis passats que han colpejat la zona, també han fet revifar la guerra oberta que existeix entre els bombers voluntaris —aquells bombers que no són funcionaris, però que treballen de manera remunerada amb el cos sempre que se’ls necessita— i el Departament d’Interior. De fet, com a protesta per totes les desavinences que existeixen entre l’administració i els membres del cos, els bombers voluntaris es van col·locar com a “no disponibles”, és a dir, van decidir no participar de les tasques d’extinció del foc.
En una conversa amb El Món, el president de l’Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya (ASBOVOCA), Josep Maria Alcalà, ha explicat que aquesta protesta ha nascut arran de “l’escalfament espontani” dels voluntaris. La guspira que ha fet encendre les flames de nou són les declaracions de la conselleria en les quals prometen estudiar millores de les condicions laborals de cara el mes de setembre. Unes promeses, però, que els voluntaris consideren que són “milongues”. Ara bé, el problema que ha revifat aquests últims dies ve de molt més lluny.
Cronologia del conflicte entre els bombers voluntaris i Interior
Els grans incendis forestals del 1998 que van cremar un total de 27.000 hectàrees a la Catalunya Central van posar en dubte les condicions laborals amb les quals treballaven els Bombers, especialment els voluntaris. I no només això. Aquell any també va ser la constatació que començava a existir un nou model de foc, ja que la climatologia cada vegada era més extrema i això va comportar que les flames del 98 es convertissin en l’incendi més ràpid registrat fins aquell moment a Europa.
De la mateixa manera que el foc neix i crema, també es refreda i s’apaga. Tot i les reclamacions dels voluntaris que conformen el model mixt, les condicions no van millorar especialment. L’any 2010, amb l’incendi d’Horta de Sant Joan que va calcinar un total de 1.150 hectàrees i es va cobrar sis víctimes mortals del cos d’extinció de la Generalitat, les queixes van revifar com si es tractés d’un incendi mal controlat.

La tònica es va anar repetint any rere any amb els incendis que s’originaven a Catalunya, com ara els de la Jonquera i de Portbou (Alt Empordà) o el de la Rasquera (Ribera d’Ebre) del 2012, o el de Rocallaura (Urgell) del 2016. De fet, durant les flames de Rasquera del 2012, els bombers voluntaris van negar-se a treballar com a símbol de “protesta”, la mateixa estratègia que han fet servir enguany. Tot i que els anys passaven i s’anaven apagant focs, les condicions no han millorat: “Sempre hem sigut mà d’obra barata”, explica Alcalà.
Primer punt d’inflexió
La relació entre els bombers voluntaris i el Departament d’Interior es va complicar significativament quan l’any 2020 la conselleria va collar-los amb noves exigències, demanant disponibilitat els 365 dies de l’any per si passava qualsevol cosa: “Era com si fóssim una aplicació de Glovo”, comenta Alcalà. Aquest augment d’exigències no ha anat acompanyat d’una millora en les condicions laborals, cosa que exemplifica encara més la “mancança estructural” que pateix el sector dels bombers voluntaris.
Una de les principals queixes que expressen des del sector és la falta de delegats de prevenció, salut i seguretat, i no tenen cap pla d’actuació i mesures a adoptar en cas de possibles situacions d’emergència dins el mateix parc, unes condicions de feina que sí que tenen els funcionaris. La situació es complica encara més quan pateixen un accident laboral i cal una indemnització, ja que segons les condicions establertes pel Departament actualment, el Govern es fa càrrec de la indemnització només durant el primer any: “Tinc companys que fa set anys que estan sense indemnització i no poden treballar, és indignant”, etziba amb impotència Alcalà.
Així doncs, per fer front a problemàtiques com aquestes, els bombers proposen una solució: laboralitzar-los. És a dir, fer una transició del model mixt actual per un model totalment regularitzat. En aquest sentit, Alcalà es mostra confiat i creu que és una demanada que, en cas que la Generalitat “posi de la seva part”, en 10 anys podria estar “totalment regularitzada”.

La resposta del Departament
Per la seva banda, però, el Departament aposta per un camí diferent. Preguntats per El Món, des de la conselleria defensen que la laboralització no és una bona solució: “L’eliminació de l’actual model mixt de bombers [funcionaris i voluntaris] no és el que convé al país. Més enllà de la normativa vigent i la jurisprudència, existeixen diversos impediments que no fan possible assumir aquesta proposta”, asseguren. En referència a la qüestió sanitària, des d’Interior coincideixen que cal fer un pas més enllà, i han promès tractar el tema amb el sector a partir del mes de setembre.
De fet, el Parlament ha acordat crear una mesa negociadora amb els voluntaris aquest setembre per abordar totes les qüestions que preocupen el sector. Ara bé, mentrestant, es funciona a partir d’acord amb el document de preacord aprovat el passat 5 de juliol, al qual ha tingut accés El Món. Un preacord que es construeix a partir de la Llei 5/94 en la qual es crea el règim de bombers voluntaris supeditat a la Generalitat: “S’aferren a aquesta llei i no acaben escoltant mai les nostres demandes”, sentencia Alcalà, que considera que això és un “abús administratiu”.
La guspira de Portbou
Aquest passat cap de setmana els bombers voluntaris van decidir no participar de les tasques d’extinció de l’incendi de l’Empordà. Tenint en compte que, actualment, la meitat dels parcs de Bombers de Catalunya estan conformats per voluntaris, no tenir-los disponibles ha obligat Interior a mobilitzar dotacions d’altres punts del territori, com ara Lleida, per exemple, per desplaçar-se fins a l’Empordà a extingir l’incendi.

El fet de desplaçar tantes unitats diferents i obligar-les a treballar durant tantes hores seguides té unes repercussions econòmiques. Mentre que els bombers voluntaris cobren 10 euros l’hora, el preacord estableix un preu de 23,41 euros l’hora extra treballada en cas dels funcionaris. Una diferència econòmica “abismal” per Alcalà que ha tingut unes grans repercussions aquest cap de setmana. Així ho han valorat les Agrupacions de Defensa Forestal, que són entitats sense afany de lucre, formades per propietaris forestals, ajuntaments dels municipis del seu àmbit territorial, voluntaris i voluntàries i entitats municipals gestionades pel Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat i que tenen com a finalitat la prevenció i la lluita contra els incendis forestals. “Ens haurien d’explicar quin ha sigut el cost de l’incendi d’aquest cap de setmana”, assevera el president de la Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal de l’Alt Empordà, Miquel Simon. En aquest sentit, Alcalà ha preferit fer uns “números ràpids” i calcula que el Departament s’ha gastat uns “750 o 1.000 euros” per cada funcionari que ha estat de guàrdia aquest cap de setmana. Unes despeses que per Simon són “malbaratar recursos”.
Tot i les diferències que els separen, els bombers voluntaris i els ADF coincideixen en la reflexió que cal revisar l’estat actual del sector d’extinció d’incendis per determinar quins “recursos s’hi volen destinar”. Fent referència a l’incendi de l’Empordà, Simon lamenta el tracte que van rebre les ADF, ja que el Departament va rebutjar la seva ajuda: “Nosaltres vam fer la primera intervenció fins que van arribar els Bombers i ens vam posar a la seva disposició”, explica Simon que comenta que la seva proximitat amb el territori els facilita el temps de resposta. Ara bé, després de la primera acció, ja no se’ls va tenir més en compte. “Jo estic d’acord en el fet que no podem estar a primera línia perquè no estem preparats [són ciutadans que actuen voluntàriament per preservar el territori], però sí que podem fer les tasques de refrescar el terreny, informar a la ciutadania o acompanyar els Mossos en les seves tasques i, d’aquesta manera, que no calgui tenir Bombers en tasques que no són imprescindibles”, explica Simon. “Si no voleu els ADF, digueu-ho directament”, conclou.