Catalunya havia començat l’estiu amb millors condicions que l’any passat. Però, superada la sequera, el problema ara són un seguit d’onades de calor que han eliminat la humitat dels boscos. La dada que millor reflecteix la problemàtica són els set massissos tancats aquest cap de setmana, en alerta per l’increment del risc d’incendi. “Ens hem de preparar per a un escenari de futur que serà pitjor”, comenta al respecte l’inspector en cap dels Agents Rurals, Josep Antoni Mur, en aquesta entrevista amb El Món. Amb ell parlem d’incendis i de prevenció forestal, però també de com actuar si el foc arriba a casa.
En un context en què les condicions cada cop són més extremes, fins a quin punt és possible prevenir els incendis?
És possible, treballem tot l’any per prevenir-los. Mirant de controlar el compliment de les mesures que s’estableixen, tant les que afecten infraestructures que generen perill com les que tenen en compte activitats humanes que, intrínsecament, comporten un cert risc.
Tot passa pel tancament de massissos? Aquest cap de setmana s’ha restringit l’accés a set, alguns d’emblemàtics com Montserrat o el Cap de Creus.
Són els que estan en una situació més vulnerable. Busquem dues finalitats: d’una banda, reduir les situacions de perill que es puguin produir, sigui de forma accidental o negligent; d’una altra, evitar que els visitants d’aquests espais puguin quedar en una situació vulnerable davant d’un incendi que pugui escampar-se i dificultar una retirada ordenada i segura de la zona.
Mesures dràstiques, com els tancaments d’aquests espais naturals, seran cada cop més habituals?
És la tendència actual, perquè cada vegada tenim més dies a l’any en què es donen les condicions per tenir incendis de comportament extrem. És a dir, tindrem temperatures més elevades i un estat de la vegetació dolent a conseqüència de les sequeres. Per tant, ens hem de preparar per a un escenari de futur que serà pitjor. En això treballem tant nosaltres [Agents Rurals], que ens dediquem a la prevenció, com els Bombers, que es dediquen a l’extinció. Cada vegada mirem de tenir més coneixement sobre el comportament dels incendis per poder actuar de forma més eficient.
El canvi climàtic ha canviat la manera en què protegim els boscos?
Les eines les tenim clares: bàsicament, parlem del control de les activitats humanes. Nosaltres confiem que hi ha una actitud molt responsable per part dels ciutadans en general i, quan s’activen aquestes mesures restrictives, el nivell d’implicació de la gent és alt. També tenim la sort de comptar amb les ADF [Agrupacions de Defensa Forestal], un voluntariat organitzat que està present arreu del territori i que ens és de molta ajuda, tant per supervisar com per a la primera intervenció. Igualment, confiem molt en la sensibilització i en la informació.
S’ha de fer més pedagogia?
Hem de ser capaços de conscienciar la ciutadania que hi ha activitats que poden generar un incendi, encara que sembli que no. Una de les nostres finalitats és fer veure quines accions poden provocar un foc de forma involuntària si no tenim aquesta percepció de perill. Nosaltres apostem per una bona informació, per una activació progressiva de mesures restrictives i per continuar amb les tasques de sensibilització. Tenim la confiança que, amb això, ens en sortirem.
En quins aspectes cal insistir més?
Sobretot aquells que viuen en entorns forestals han de tenir franges de protecció que facin que el foc no pugui afectar els edificis. D’aquesta manera, en cas d’incendi, estaran més segurs a casa. També hem de conscienciar-nos que la informació sempre ha de venir a través dels canals oficials.
No estan adaptades, les urbanitzacions forestals?
Hi ha una normativa que estableix que aquestes edificacions i urbanitzacions sense continuïtat amb la trama urbana han de tenir condicions de seguretat. Bàsicament, una franja de protecció amb molt baixa densitat d’arbres, sense vegetació arbustiva i amb una neteja de les parcel·les interiors. Fa temps que hi ha aquesta normativa i cada vegada hi ha més urbanitzacions que compleixen els requisits. Estem en una situació en què es poden donar incendis forestals grans amb més freqüència, i és possible que acabin arribant a prop d’allà on viu la gent. Per tant, han d’estar preparats per afrontar-ho amb seguretat, i la manera és complint les mesures que ja s’han establert.
Parla de “sensibilitzar” la població. Quines accions negligents es troben els Agents Rurals?
La majoria de la gent no vol provocar un incendi, però de vegades no calcula el risc que suposen certes activitats. Les negligències es deuen principalment a l’ús de pirotècnia. La nit de Sant Joan és, sense cap mena de dubte, la nit que tenim més sortides. I després hi ha el llançament de burilles. Encara no n’hi ha prou consciència: en dies de calor extrema, una burilla pot generar un incendi catastròfic.
El Govern ha defensat recentment que cal una gestió forestal més activa (amb tales, franges de protecció i tallafocs) i ha criticat la visió de qui pensa que tallar un arbre és un crim. És l’única opció realista?
És, certament, una de les mesures que evitarien grans incendis forestals. Els últims cent anys s’ha duplicat la superfície forestal a Catalunya. Recuperant terrenys que en un passat eren agrícoles podrem prevenir alguns incendis i fer que no tinguin una alta capacitat destructiva. A més, això també enriquiria la biodiversitat.
És el gran repte de Catalunya, convertir aquesta massa forestal en camps de conreu?
Hem de recuperar espais forestals que siguin viables per al conreu, sí. És una mesura molt interessant que ja s’està posant en pràctica en zones com el Pirineu francès, a la zona de l’Albera, on s’està recuperant vinya. Precisament, es fa per crear un efecte de discontinuïtat en el terreny.
Què més es pot fer?
El 80% dels boscos són de propietat privada i la majoria no són rendibles. Hem d’aconseguir que siguin masses forestals aprofitables i poder abaixar la càrrega de combustible amb una explotació sostenible dels recursos. Això ja es fa mitjançant inversió pública, convenis o directament per l’acció de l’administració.
Creu que la normativa actual és eficient per afrontar els reptes que planteja l’aparició de focs més extrems?
Cada any es fa una anàlisi de quines han estat les causes dels incendis i de quines mesures en podrien haver minimitzat l’impacte. S’ha creat una normativa, per exemple, per establir mesures preventives en els treballs de la sega del cereal, que es revisen any rere any per mirar de disminuir l’impacte d’aquesta activitat en els incendis de vegetació. S’hauran de fer els canvis que siguin necessaris i viables per poder regular millor les activitats humanes, que són les que generen els incendis.
Els Grans Incendis Forestals (GIF) concentren dues terceres parts del total cremat a Catalunya en els darrers quinze anys. Els incendis d’ara cremen més terreny que els d’anys enrere?
No. El 80% dels incendis no arriben a una hectàrea de superfície cremada. Això demostra que tenim una capacitat d’una primera intervenció molt ràpida que funciona en el 90% dels casos i que evita que els focs creixin. Què passa, llavors? Que hi ha dies amb contextos climàtics extrems en què els incendis són més radicals, amb velocitats de propagació que superen la capacitat d’extinció. És en aquests dies quan es produeixen els focs que cremen més de 50 hectàrees. Intentem detectar aquestes situacions i prendre mesures preventives, com el tancament dels massissos forestals.
Però tenim més grans incendis, que són més expansius, que no pas abans.
Aquesta és una situació que hem viscut sobretot els últims cinc anys i que està relacionada amb la sequera extrema que hi ha hagut. Però, fins ara, la tendència de les últimes dècades mostra una disminució del nombre d’incendis, lenta però progressiva, malgrat el canvi climàtic. Als anys vuitanta i noranta vam tenir incendis i campanyes amb moltes més hectàrees cremades que ara.
Aquest any s’han omplert els pantans, però el risc d’incendi continua sent extrem. Com pot ser?
El risc estructural el marca la vegetació, que està millor o pitjor en funció del règim de pluges dels mesos anteriors, però les condicions diàries hi influeixen molt. El vent i la humitat baixa en condicionen el perill. Vam començar l’estiu amb una vegetació en bon estat, era un bon punt de partida, però després de gairebé quaranta dies de temperatures molt per sobre de la mitjana i d’humitats relatives baixes, la massa forestal va perdent la reserva d’aigua que tenia al principi de la temporada.
Com es pot saber on ha començat un incendi?
És tot un procés. Es fa un estudi de la geometria i de la direcció del foc que ens permet, normalment, situar una àrea d’inici reduïda. Sobre aquesta zona fem un treball minuciós per mirar de detectar si hi ha indicis d’activitat humana.
Sempre és factible trobar-ne l’inici?
En aquests moments tenim un 80% de casos resolts amb causes conegudes. En la majoria d’ocasions aconseguim trobar l’origen, i això també ens permet ajustar les polítiques i traçar estratègies de prevenció més encertades.
Aquesta setmana s’ha detingut un home com a presumpte autor de tres incendis al Prat. Quants focs són intencionats, a Catalunya?
Les dades estadístiques parlen d’un 25% de mitjana, tot i que aquest any ens situem al voltant del 17%. Aquest estiu s’han detingut quatre persones com a presumptes autores de diferents incendis intencionats, i es continua treballant intensament en cadascun dels casos que tenim actius. Afortunadament, l’ús de noves tecnologies, com els drons, ens ha permès tenir un control més eficient del territori i obtenir millors resultats en les investigacions.
Més enllà dels que són intencionats, quines són les principals causes dels incendis a Catalunya?
Les negligències són el 25% de les causes, els accidents el 21% i els llamps un 8%. En aquests moments, n’hi ha un 26% que encara s’estan investigant.
Com hem d’actuar si ens arriba un incendi a prop de casa?
Hem de tenir l’entorn de la casa net, retirar les piles de llenya i els tendals, o allunyar la vegetació de l’edifici. Cal tancar les persianes i connectar la ràdio o la televisió per seguir l’evolució del foc. Ara també enviem alertes als mòbils a través del sistema ES-Alert amb indicacions. Si no es rep cap ordre diferent, el més correcte és confinar-se. Sempre que hi ha morts en incendis és perquè s’ha abandonat el domicili de forma poc segura. És important seguir les indicacions dels cossos d’emergència; abans d’evacuar pel teu compte, és millor trucar al 112 i demanar instruccions.
