La immunitat de grup ha estat el concepte que ha servit per dissenyar les campanyes de vacunació arreu del món i el ferro al qual s’han agafat molts governants per plantejar objectius tangibles que els permetessin en un moment determinat treure pit. Però el món científic està a punt de llançar la tovallola perquè es comença a valorar la possibilitat que amb la Covid-19 i, sobretot amb variants com la Delta, l’objectiu sigui inassolible. Aquesta mateixa setmana un grup de científics britànics ho advertia en una comissió parlamentària al Regne Unit: no hi ha cap instrument que impedeixi el contagi, de manera que aconseguir la immunitat de grup amb aquest virus és cada cop més un objectiu que cau en el terreny del mite. Experts catalans com l’epidemiòleg Quique Bassat, de l’ISGlobal, o l’investigador de la Universitat de Leicester i professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, Salvador Macip, comparteixen amb EL MÓN les seves opinions al voltant d’un debat que obre una nova mirada sobre la pandèmia que porta setze mesos capficant al món sencer.
Bassat defensa que el concepte d’immunitat de grup és vàlid per a qualsevol malaltia, de manera que considera que “no és cap mite” perquè “existeix i està ben definit en termes epidemiològics i té a veure amb la taxa de reproducció del patogen”. Ara bé, aquest expert sí que reconeix que “el que pot ser un mite o haver-se convertit en utòpic” és considerar que “amb el SARS-CoV-2 [virus que provoca la Covid-19] arribem a la immunitat de grup“. Aquesta impossibilitat vindria donada per la variant Delta, “que fa molt més difícil” assolir l’objectiu. El problema és que les fites per arribar a la immunitat de grup poden mutar com ho fa el virus. Amb la variant inicial, sorgida a Wuhan, es calculava amb una fórmula matemàtica concreta que la immunitat de grup estava entre el 60 i el 70%, perquè es pensava que la R (taxa de reproducció del virus) rondava el 2 o el 3,5.
Aquesta primera fita per arribar a la immunitat de grup va marcar el disseny d’algunes estratègies inicials en països com Suècia que, en una primera fase de la pandèmia, va decidir optar per deixar que s’infectés la major part de població jove fins arribar al 60%, recorda Bassat. “Aquella experiència no va sortir bé, va causar moltes morts innecessàries”. Descartada aquesta estratègia de la immunitat natural a través de la infecció va arribar el capítol de les vacunes i es va calcular que la fita per assolir la immunitat era el 70%. El gener del 2021 a l’estat espanyol el president Pedro Sánchez va anunciar que aquesta seria la fita a assolir a l’estiu. Aquella promesa es feia quan encara no havia aparegut la variant Delta i la seva elevada transmissibilitat ha acabat arruïnant les projeccions de la majoria de governs. Catalunya ha arribat aquesta setmana la 60% de població vacunada amb la pauta completa.
L’aterratge de les noves variants més infeccioses i en particular la Delta han fet que totes les previsions hagin fracassat
La fita del 70% està basada en el supòsit que la R tingui un valor de 3,3. L’aterratge de les noves variants més infeccioses i en particular la Delta, subratlla Bassat, han fet que totes les previsions se n’hagin anat en orris. De fet la taxa de reproducció de la variant Delta “és desconeguda”. Alguns científics la situen entre el 5 o el 6 però altres entre el 9 o el 10. Aquests valors tan elevats fan que per aconseguir la protecció a partir de la immunitat de grup, aquesta fita hauria de fixar-se en un 90%. “És un objectiu més difícil, però no vol dir que sigui un mite”.
Els missatges que han sortit del Regne Unit respecte al caràcter “mític” de la immunitat de grup són per Bassat “l’indicatiu” que s’aposta per “avançar cap a una vacunació universal” i cap a “un control funcional o epidemiològic de la pandèmia” i “no tant pel control per la immunitat de grup”. L’expert recorda a més que el 100% de la població no es pot vacunar. “En alguns països hi ha gent que pel motiu que sigui no es vol vacunar, gent marginada de difícil accés que, encara que vulguin vacunar-se, no tens manera fàcil d’arribar-hi, immigrants il·legals o persones sense sostre amb qui necessites muntar un sistema proactiu per arribar-hi o mai entraràs en contacte amb ells; per tant és molt difícil arribar a un 80-90%”. Bassat, tot i que troba que la vacunació a Catalunya ha anat bé, “comença a mostrar primeres senyals d’esgotament” i per tant, “ara comença a ser difícil veure cues per vacunar-se”.
Els experts advoquen per vacunar adolescents i augmentar el nivell de protecció de la comunitat sense esperar que avancin els adults
Davant d’aquestes circumstàncies, el Grup Col·laboratiu Multidisciplinari per al Seguiment Científic de la Covid-19 (GCMSC) del qual forma part Bassat ha emès aquest dijous un comunicat en el qual conclou que, donades les circumstàncies epidemiològiques a Espanya, cal vacunar la població d’entre 12 i 17 anys d’edat per assolir el control epidemiològic de la pandèmia. “Advoquem per la vacunació dels adolescents que és un grup important i podríem així rebaixar les expectatives de vacunació en els adults”. L’epidemiòleg assenyala que els adolescents “no tenen motius en principi per estar en contra de la vacunació” malgrat que estan “més exposats a fake news o discursos negacionistes” perquè no s’informen a través de mitjans tradicionals. “Em reconforta veure que en una setmana després que s’hagi obert la vacunació pel grup ja s’hagi vacunat el 20% a Catalunya, la taxa més alta d’Espanya”. Bassat creu que això ha estat perquè des de l’administració s’ha engrescat a Youtubers i influencers a parlar positivament de les vacunes. L’expert creu que aquí no caldrà arribar a incentivar la vacunació pagant diners o donant menjar com han fet en alguns països. “Estic molt sorprès perquè el país ha respost molt bé, ràpid i tothom s’està vacunant: hem d’estar orgullosos”.
“Una meta que es va movent”
En la mateixa línia que Bassat, l’investigador Salvador Macip creu que pel que fa a la immunitat de grup “és difícil fer prediccions” i que no es podrà saber realment si es pot assolir “fins que no hi arribem”. Aquesta possibilitat vindrà donada sempre per les mutacions que faci el virus. “La immunitat de grup és una meta que es va movent, no és fixa ni estable”. Macip recorda que la immunitat de grup és diferent per cada malaltia i també té a veure amb les vacunes que existeixen. De moment no n’hi ha cap d’esterilitzant, és a dir que eviti el contagi i que la persona infectada emmalalteixi. Arribar a la immunitat de grup amb les actuals vacunes com a instrument és en conseqüència un objectiu difícil, però sí que es poden reduir contagis, ingressos a hospitals i mortalitat. “Pot ser que ens encaminem no cap a un escenari d’immunitat de grup, sinó un en què hi hagi una part de la població important que s’infecti i passi la malaltia com un refredat i la malaltia passi a ser una més del nostre catàleg, que provoca casos greus en una fracció de la gent, que és la que s’hauria de revacunar i anar en compte, com passa amb la grip”.
La idea que ja ronda pel cap d’alguns experts és que “la immunitat de grup potser no és el final d’aquesta pandèmia”, encara que d’altra banda “encara és aviat per saber si hi arribarem”, diu Macip. La pandèmia, continua l’investigador, “deixarà de ser-ho quan tinguem una bona vacunació, com més vacunats tinguem més difícil ho tindrà el virus per circular i això anirà baixant i s’acabarà amb brots, però no grans onades”. Per Macip caldria assumir que el virus no el podem eradicar perquè tot i que s’elimini de les persones “continua circulant en animals que actuen com a reservoris”. “Assumint que el virus quedarà entre nosaltres, també haurem d’assumir un percentatge de mortalitat, com en el cas de la grip, que causa mig milió de morts a l’any a nivell mundial aproximadament”. Macip opina que “pot ser que ens acabem acostumant a una xifra basal de mortalitat constant, que ja tenim amb altres malalties”.
Arribarà un moment en què caldrà valorar quin percentatge de mortalitat és assumible
Sobre aquest aspecte, Quique Bassat opina que “no hi ha cap mort acceptable” però reconeix que “s’ha de ser pragmàtic evidentment i arribarà un moment que s’haurà de fer la reflexió de cost-benefici pel que fa a restriccions versus llibertat“. En aquest context, Bassat creu que les restriccions s’han de mantenir “fins que no tinguem una incidència suficientment baixa per sota de 50”. Per la seva banda, Macip creu que encara queden anys per viure amb certes restriccions. “Anirem guanyant terreny en els properes mesos, no podem estar el 100% tranquils a tot el món ara, és difícil que la pandèmia s’acabi abans de dos o tres anys”, opina el professor de la UOC. Tot i així la normalitat es va recuperant en països ben vacunats com els europeus on la vida social, malgrat les mesures de protecció es pot anar gaudint.
