Plataforma per la Llengua ha presentat aquesta setmana la tretzena edició de l’InformeCAT, que recull 50 dades sobre la salut del català. El document mostra que la llengua catalana viu una situació complexa amb les actituds dels parlants i l’ordenament jurídic com a principals amenaces per a la pervivència del català a mitjà termini, però no tot el que apareix en l’informe és negatiu. Tot i les dificultats, el català encara dona mostres d’una “notable vitalitat” que conviden a l’optimisme sobre el futur de la llengua, ja que hi ha “un fort sentiment d’identitat”. Així, el 78,1 % dels catalanoparlants consideren que saber català és molt important per ser català i fins a un 94,3 % que és important en alguna mesura. “Aquesta vinculació entre llengua i sentiment de pertinença és un actiu de primer ordre”, conclou, però el document inclou altres dades i fites importants per a la llengua:
La fita històrica de The Tyets
El juny de 2023, el grup mataroní The Tyets, format per Oriol de Ramon i Xavier Coca, va anunciar que havia superat el milió d’oients al mes a Spotify, una fita històrica perquè és el primer grup de música en català que assoleix aquesta fita. Aquest èxit està estretament lligat a l’entusiasme que va generar el seu segon disc Èpic Solete, en què destaca Coti x Coti, un tema que combina els sons del reggaeton i la sardana. A més, l’organisme oficial El Portal de la Música va situar aquest treball com el desè disc més escoltat de l’estat espanyol entre el dia de la seva publicació, el 3 de març, i el dia 9 del mateix mes.
El 3Cat: una plataforma amb hores i hores de contingut en llengua catalana
La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) va crear a l’octubre de l’any passat la plataforma digital 3Cat, que agrupa els continguts de TV3, Catalunya Ràdio, el Super3 i EVA i ofereix més de 280.000 hores en llengua catalana. Aquesta plataforma que s’assimila a altres del mercat, i competeix amb elles, com Netflix o Amazon Prime, permet als usuaris crear-se un perfil individual per tenir una experiència personalitzada i permet accedir als continguts en diversos dispositius digitals i a l’hora que es vulgui.
L’oficialitat del català al Congrés i el suport quasi unànime a l’oficialitat del català a la UE
Una altra fita del català després d’anys de reivindicacions, és que a l’agost de l’any passat el Congrés dels Diputats va reconèixer per primer cop als seus integrants la possibilitat de fer les intervencions en català i, finalment, el 25 de setembre la majoria parlamentària, que va permetre la investidura de Pedro Sánchez, va donar llum verda a la reforma del Reglament per incloure l’ús normal de totes les llengües oficials. D’altra banda, el govern espanyol va sol·licitar que l’oficialitat del català, el gallec, el basc a la Unió Europea, una mesura que s’ha d’aprovar al Consell d’Europa i que necessita l’aval dels 27 per ser aprovada. Una oficialitat que té el suport quasi unànime de la societat perquè, entre el 2022 i el 2023, el suport a l’oficialitat del català a la Unió Europea va passar a Catalunya del 61,8 % al 81,4 %. Si s’observen les dades segons la llengua inicial de la població, es pot veure que entre els catalanoparlants, aquest suport passa del 84,0 % l’any 2022 al 95,6 % el 2023 i, entre els castellanoparlants passa d’un 52,6 % a un 73,1 %.
Efecte rebot per la censura de PP i Vox a Borriana
La societat es va mobilitzar després que el consistori de Borriana, la capital de la Plana Baixa governada pel PP amb el suport de Vox, va decidir el juliol del 2023 retirar de les biblioteques municipals totes les revistes en la llengua pròpia del municipi (El Temps, Sàpiens, Camacuc, Enderrock, Llengua Nacional i Cavall Fort) i cancel·lar-ne les subscripcions. Aquesta decisió va provocar una reacció popular, amb concentració organitzada per Plataforma per la Llengua inclosa, que va al consistori repensar la decisió. A més, la censura a les revistes en català va generar un efecte rebot i les subscripcions es van multiplicar per cinc durant el mes següent a l’anunci.
El consum de llibres en català s’ha incrementat els darrers deu anys
La Setmana del Llibre en Català reuneix a Barcelona, cada mes de setembre, des de l’any 1983, editors i lectors de llibres i revistes en llengua catalana d’arreu del domini lingüístic. La 41a edició va acollir 287 expositors i va veure un increment notable de l’assistència de públic i de les vendes. Si es comparen amb l’edició anterior, les vendes es van incrementar aproximadament un 20% (el 2022, la facturació havia estat de 652.800 euros) i els assistents, al voltant d’un 15% (55.000 el 2022, més de 60.000 el 2023). L’entitat presidida per Òscar Escuder celebra que “el consum de llibres en català ha augmentat” durant els darrers deu anys i apunta que la proliferació de petites editorials especialitzades i independents han ajudat a “l’augment de les obres disponibles en català”. En aquest sentit, el Gremi d’Editors de Catalunya ha explicat que l’any 2023 la venda de llibres en català de ficció, no-ficció, infantil i juvenil havia augmentat un 12,0 % respecte de l’any anterior. Dels 500 milions d’euros facturats pels editors de Catalunya, el 30,0 % havia estat per llibres en català.
El català, dotzena llengua més influent del món segons el Ministeri de Cultura de França
El Ministeri de Cultura francès elabora cada cinc anys un baròmetre sobre la influència de 634 idiomes del món a partir d’un indicador propi que té en compte tres variables de context (desenvolupament humà, fecunditat i penetració a internet) i deu factors intrínsecs: escriptura, estatus, extensió territorial, accessibilitat, parlants que són premis literaris, públic, universitats, vehicularitat i la presència a la Viquipèdia. Aquest estudi conclou que el català és la dotzena llengua més influent del món, per sobre de llengües com el txec o, fins i tot, el xinès mandarí. “La posició del català el 2023 suposa un fort ascens en la classificació, atès que cinc anys abans ocupava la vint-i-tresena posició“, subratlla l’ONG del català, que detalla que aquesta posició s’explica per la presència que té a la Viquipèdia i per la seva condició de llengua vehicular.
El català esdevé la quarta llengua amb els 10.000 millors articles de Viquipèdia
L’edició catalana de la Viquipèdia ha anat escalant posicions al llarg dels anys i actualment ha esdevingut la quarta llengua amb els 10.000 millors articles de l’enciclopèdia lliure. Gràcies a la participació activa de voluntaris que creen i validen el contingut, la versió en català va ascendir fins a la desena posició el 2022 i al llarg de l’any passat va continuar millorant i es va situar en la vuitena. Enguany, encara ha aconseguit pujar més al rànquing. El març del 2024, coincidint amb el seu vint-i-tresè aniversari, va ascendir fins a la sisena posició, a l’abril encara va ascendir una posició més i recentment s’ha convertit en la quarta millor versió pel que fa als 10.000 articles més importants. Aquesta posició situa el català per davant d’altres versions amb molts més articles com les del francès, l’alemany, l’àrab, l’italià o el japonès. D’altra banda, en un altre projecte, la classificació dels 1.000 articles essencials, la versió en català comparteix, gairebé ininterrompudament d’ençà del 2012, el podi de la millor qualitat amb la versió en anglès, i, més recentment, també amb la versió en serbi.
